Activitats

«El fòrceps i l’art del part», nova peça audiovisual de «Cròniques de ciència» de la SCHCT

La segona «crònica de ciència» es fixa en un instrument mèdic, el fòrceps, i en els canvis que va comportar la seva introducció en “l’art del part”. Un art del qual, des de temps immemorials, se n’havien ocupat les dones i en el que les parteres parien en posició vertical, és a dir, o bé dretes o bé assegudes. Per això, a finals del segle XVI, sorgiren les cadires de parts en les pràctiques obstètriques. A partir del segle XVIII, això canvia, i el part es va convertir en un saber quirúrgic, científic i masculí. Us convidem a descobrir aquesta crònica de ciència, de la mà de Sara Fajula Colom.

«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.

La «Venus anatòmica» obre les noves «Cròniques de ciència,» un projecte de comunicació audiovisual de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica

A la primera «crònica de ciència», la Venus Anatòmica suggereix, mitjançant una estètica seductora, un viatge a les representacions del cos nu de la dona, a la construcció de la masculinitat, a les anatomies humanes itinerants, a les exhibicions als museus anatòmics instal·lats a les universitats i a les fires, a les mirades controlades i descontrolades de públics formats per homes. Del segle XVIII a l’actualitat, les Venus Anatòmiques comprometen la construcció de la mirada androcèntrica contemporània. La ciutat de Barcelona va ser escenari fecund de diverses Venus Anatòmiques. Us convidem a conèixer aquesta crònica de ciència, de la mà d’Alfons Zarzoso.

«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis de la sèrie amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.

Premi Antoni Quintana i Marí per a treballs de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari obligatori i postobligatori

Antoni Quintana i Marí, mestre i químic.

L’objectiu del premi és despertar l’interès per l’estudi i la recerca de la història de la ciència i de la tècnica entre els estudiants d’ensenyament secundari.

Hi poden participar tots els centres d’ensenyament secundari obligatori i postobligatori (batxillerat i cicles formatius) dels Països Catalans presentant els treballs dels seus alumnes. Els originals han d’ésser inèdits i redactats en català.

Els treballs que es presentin al premi han de ser fruit de la recerca, individual o col·lectiva i tutelada, que els estudiants duen a terme com a part del seu currículum. Els treballs han de versar sobre aspectes de la història de la ciència, de la medicina i de la tècnica en qualsevol dels seus àmbits temàtics, cronològics i geogràfics.

El format i l’extensió dels treballs són lliures.

Més informació 

Col·loquis de la SCHCT (2021-2022)

Cicle: “Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica: 30 Anys d’Educació, Investigació i Professió”

“Gender, domesticity and little slow science. The case of Agnes Pockels and the beginnings of surface science”
Brigitte van Tiggelen
(Mémosciences / Science History Institute)

Dijous 28 d’abril de 2022, 18.30h. (CEST)
Sessió online (link)

Per motius de salut de la conferenciant, Brigitte van Tiggelen, hem de cancel·lar el Col·loqui previst dins del Cicle SCHCT 30 Anys per a aquest dijous 28 d’abril. Disculpeu les molèsties.

Working in her kitchen, Agnes Pockels (1862 – 1935), a self-educated young woman living in Braunschweig (now Germany), published ground-breaking results in the nascent field of surface science in the early 1890’s. She established an experimental method to investigate the properties of thin films at the surface of water. In fact, with material found at home, she devised and assembled an instrument that would later become a standard laboratory tool and bear a man’s name: Langmuir trough (also referred to as Langmuir-Blodgett trough).

This research is part of a bigger project focused on the life and work of Agnes Pockels, taking her as a case-study to provide a better understanding of the articulation of gender, domesticity and science. Her investigations were indeed conducted at her home, and she even declined an offer to use laboratory facilities at the University of Göttingen, arguing her housewife duties didn’t allow her to move out of her household where she was required to take care of her ailing parents. Her modest publication record (15 articles and one translation in 35 years) focuses almost exclusively on surface phenomena. Only much later in life, at a time she was no longer contributing to the field, was she presented as a “founding mother” of the new discipline, when, in 1931, the Kolloid-Gesellschaft (the German colloid society) granted her a prize in recognition for establishing the standard methods in observing and experimenting with surface layers and surface films.

Her life and work are most often mentioned in the history of women in science with a narrative that underlines the domestic duties to which her gender confined her, and the belated acknowledgments from the scientific community as an inventor whose creativity laid the ground for others to pursue research in a new field. My perspective however ambitions to go beyond the individual trajectory or evaluating her exact role in the emergence of surface sciences. However remarkable the individual trajectory indeed, these narratives do not integrate a context in which the practice of sciences is occurring in domestic settings, nor does it measure the changing status of an emerging field. It will also be an opportunity to discuss regimes of scientific research such as thrifty science, slow science and little science.

Brigitte van Tiggelen is Director of European Operations at the Science History Institute, she has led Euchems’ Working Party on History of Chemistry and is organizer of the 10th ESHS Conference (Brussels, 2022). Her research fields include the periodic table, chemistry as a discipline, science popularization, and women and couples in sciences. She has recently co-edited the book Women in their Element: Selected Women’s Contributions to the Periodic System (World Scientific, 2019).

Presentació a càrrec d’Ignacio Suay (IILP-UV).

Xerrada inscrita dins del cicle especial: Societat d’Història de la Ciència i de la Tècnica, “30 anys d’Educació, Investigació i Professió”. La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) fou creada el 1991 com a representació col·lectiva professional i disciplinar de la història de la ciència, la tècnica i la medicina. Des de la seva fundació, a través de les seves accions ha permès impulsar el paper cívic del passat i present de la ciència, la tècnica i la medicina, el relleu generacional i la professionalització en l’àmbit geogràfic de llengua catalana i a nivell internacional.

Coordinat per Josep Simon & Alfons Zarzoso.

Entrevista a Katya Mitsuko Zuquim Braghini

El proceso de escolarización es una tecnología social muy poderosa y ampliamente aceptada e incluso naturalizada.”

En aquesta entrevista parlarem amb Katya Braghini sobre la importància d’aplicar la perspectiva de gènere i social a l’educació i la seva història, la mercantilització creixent de l’ensenyament i l’impacte que tenen les joguines científiques en l’educació de les nenes i nens.

Nota de premsa

Piulades de la SCHCT
XVII TROBADA SCHCT 2022

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica