Activitats

Resum:

Aquesta proposta dóna continuïtat a una línia de treball que iniciàrem farà ja cinc anys i que ha donat lloc a diversos cicles de seminaris sobre història ambiental (els cicles d’atmosferes tòxiques, de catàstrofes artificials, etc.); l’escola de primavera Living in a Toxic World (2015); i un bon nombre de publicacions i participacions en congressos. La proposta tracta un àmbit en clar creixement dins de la historiografia ambiental i de la ciència internacionals; un àmbit que, a més a més, darrerament ha despertat un gran interès entre un grup considerable d’investigadors/es de la SCHCT – un exemple és el recent projecte d’investigació coordinat “Toxic Spain” desenvolupat entre les universitats de Barcelona, València i Alacant durant els anys 2016-2019.

El cicle inclourà alguns dels màxims especialistes en l’àmbit internacional i analitzarà casos geogràficament diversos com són el francès, escocès i japonès. I, seguint amb el propòsit de fer la recerca històrica significativa en la resolució de controvèrsies actuals, el cicle acabarà amb una taula rodona amb experts en salut pública i grups ecologistes que han treballat els problemes de salut ambiental i ocupacional derivats de l’exposició a metalls pesants en el context valencià. En aquest sentit els treballs que darrerament han publicat els grups de Salut i ambient i de Seguretat alimentària del FISABIO han estat especialment importants i seran analitzats en la taula rodona.

Ponents:

  1. Judith Rainhorn és professora al departament d’Història de la Université Paris 1 i membre del grup ESOPP (“Études Sociales et Politiques des Populations, de la protection sociale et de la santé”) CRH-EHESS, Sciences Po. Forma part del comité editorial de revistes com Le Mouvement social i Histoire urbaine i de l’editorial Presses universitaires du Septentrion. Ha treballat extensament en l’àmbit de la història de la salut ambiental i ocupacional i en concret ha centrat bona part dels seus treballs en el cas del plom. El seu llibre de síntesi respecte al tema apareixerà als darrers mesos de 2017.
  2. Catherine Mills és professora en història ambiental a la University of Stirling i directora del Centre for Environment, Heritage and Policy. Ha publicat un bon nombre de treballs en relació a la salut ocupacional dels miners britànics als segles XIX i XX. Actualment té dos projectes de recerca finançats centrats en l’impacte ambiental del plom.
  3. Brett Walker és professor d’història ambiental a la Montana State University. Ha treballat extensament en la història ambiental al Japó i és autor de Toxic Archipielago: A History of Industrial Disease in Japan, guanyador del George Perkins Marsh Prize for Best Book in Environmental History de la American Society for Environmental History. (Videoconferència) 

Dates i hora:

  • Dimecres 14 de febrer de 2018 a les 16 h: Judith Rainhorn.
  • Dimecres 21 de febrer de 2018 a les 16 h: Catherine Mills.
  • Dimecres 28 de febrer de 2018 a les 16 h: Brett Walker

Lloc:

Saló d’Actes de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (amb retransmissió online), València.

Resum:

Les places i carrers d’arreu són espais on es projecten inquietuds, malestars i projectes polítics. Com no podia ser d’altra manera, també han estat testimoni de les manifestacions d’incomoditat i de rebuig a discursos científics i a polítiques tecnològiques que vertebren el món que ens envolta, i a nosaltres mateixes. Per posar només alguns exemples que ens toquen de prop: els casos del Pla Hidrològic Nacional, els cementiris nuclears, els organismes modificats genèticament, la patologització de la transsexualitat, i la línia de Molt Alta Tensió (hi ha a dia d’avui – 25/05/2017– sis persones imputades en processos judicials per a oposar-s’hi).

Les places han vist com diversos moviments socials han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea, es produeix i s’auto-regula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’ té com a objectiu ser un espai de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. És a dir, l’objectiu no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar un diàleg entre persones implicades en moviments socials de base que posen l’expertesa científica al centre de les seves problemàtiques i historiadors/res amb sensibilitat i/o engagement amb aquelles problemàtiques.

Les discussions anteriors van tractar sobre la normativització de gènere i la transsexualitat (IEC, 2012), sobre la circulació global del filferro espinós i l’antiespecisme (AAP, 2014), i sobre les resistències als aliments transgènics (IEC, 2015). En aquests nous col·loquis 2017-2018 (la sessió del curs anterior va haver de suspendre’s per causes alienes a l’organització) es pretén abordar una altra qüestió que ha estat present a les places de Catalunya els darrers temps: els tòxics nuclears. La llarga doble trajectòria de desplegament nuclear i contestació antinuclear a Catalunya – amb epicentre a Ascó i Vandellós – ha tornat a reaparèixer als mitjans i als carrers en els darrers anys. Principalment, aquest fet sorgeix arrel del programa governamental de construcció de cementiris nuclears (Ascó, 2010-2011), així com de la repetició de moviments sísmics naturals i induïts (e.g., terratrèmol de 3,3 graus Richter, prop de Vandellós, 2015; sisme de 4,2 graus Richter associat al projecte Castor d’emmagatzematge de gas, 2013). 

Ponents:

  1. Xavier Roqué, historiador de la ciència, especialitzat en la física del Franquisme
  2. Miguel Muñiz, activista ecologista i membre del Moviment Ibèric Antinuclear.
  3. Evelio Gómez, co-editor de la revista Alfalfa. Revista de Crítica Ecológica y Alternativas (1977-1978). 

Data i hora: 11 de gener de 2018, a les 19h.

Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

 

 

 

 

Resum:

Una nova edició del cicle “Objectes Perduts”, dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat i el potencial evocador i explicatiu de la cultura material de la ciència. En aquesta edició fixem la mirada en la creació d’objectes científics i en els seus règims d’exhibició: qui i com els crea, quins usos tenen, com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

El cicle planteja per a la propera edició tres presentacions centrades en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena. En primer lloc, proposem la sessió de Chloe Sharpe, una recerca que compara el cementiri amb el museu anatòmic com a espai d’exhibició i que estudia les tombes escultòriques relacionades amb la medicina entesa com a professió i amb l’anatomia com a disciplina, tot relacionant anatomia, mort i escultura. La recerca explora les diferents maneres d’entendre el realisme i l’objectivitat. En segon lloc, proposem una sessió que examina les interseccions entre art i ciència a partir de l’estudi d’escultures i fotografies mèdiques desenvolupades a la Salpetrière, al París del darrer terç del segle XIX. La recerca planteja el concepte de “scientific artworks” i posa de manifest els límits de la idea d’“objectivitat científica” en analitzar la creació d’objectes de recerca per metges com Charcot, Richer i d’altres que van formar un “museu patològic vivent”. En darrer lloc, volem comptar amb la presència de María José Galé per tal que expliqui la seva recerca sobre els cossos singulars de les dones barbudes. En aquesta sessió es disputen les categories que defineixen “allò humà” i que han esdevingut hegemòniques a partir de la confrontació amb experiències de casos històrics de dones, la configuració corporal de les quals comporta un desafiament a la norma, una reflexió per obrir nous espais de comprensió. 

Ponents:

  1. Chloe Sharpe, University of York (si bé viu a Madrid, que serà la ciutat de desplaçament). Doctoranda en Història de l’Art a la Universitat de York, on treballa en una tesi doctoral sobre escultura funerària espanyola, ss. XIX i XX. Becària del White Rose College of the Arts and Humanities (WRoCAH), Màster en Història de l’Art i Màster en Museologia per la Universidad de Alcalá de Henares, 2011.
  2. Natasha Ruiz-Gómez, University of Essex, Senior Lecturer en Nineteenth-Century and Modern Art. Doctora per la University of Pennsylvania, experta en art francès del segle XIX i primeries del segle XX. Ha estat becària i curadora d’exposicions del Wellcome Trust i la Kress Foundation.
  3. María Jose Galé Moyano, Universitat de Saragossa. Filòloga, psicopedagoga, doctora en Psicologia, professora a la Facultat d’Educació de la Universitat de Saragossa. Investigadora experta en feminisme, literatura, art i filosofia contemporànies i les seves relacions amb el cos humà.

Dates i hora:

12 de desembre 2017 a les 19h: Chloe Sharpe

24 de gener de 2018 a les 19h: Natasha Ruiz-Gómez

6 de febrer de 2018 a les 19h: María Jose Galé Moyano

Lloc: A l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

 

Resum:

Jornada organitzada pel grup  de  recerca sobre el pensament científic i filosòfic modern i contemporani (f&C). Patrocina el patronat científic del Col·legi  Oficial de Metges de les Illes Balears. La jornada, oberta al públic, consistirà en una intervenció inicial dels ponents i després debat amb el públic assistent. Es farà una publicació amb el contingut de la jornada.

Ponent/s proposats:

  1. Antoni Bosch Veciana (Filòsof, URL). Cos i dolor a la Grècia clàssica
  2. Antoni Contreras (Psiquiatra). Cos i dolor a l’edat mitjana
  3. Joan Lluís Llinàs (Filòsof, UIB). Constitució de l’ésser humà i la reflexió sobre la medicina en la primera modernitat
  4. Jonathan McFarland (Filòleg). El sentiment del dolor
  5. Joan González Guardiola (Filòsof, UIB). Aproximació fenomenològica al dolor
  6. Enric Benito (Oncòleg). Malaltia i dolor
  7. Josep Miralles (Historiador de l’art) 

Data:

30 de Novembre de 2017.

Lloc:

Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, Palma.

17 – 18 novembre 2017

Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Actes de la XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l’Ensenyament “Antoni Quintana Martí”

 

Imatge: “Émilie du Châtelet (1706-1749). Retrat de Maurice Quentin de la Tour”

INSCRIPCIÓ

Cal que us inscriviu al formulari JHCIE 2017 del 15 d’octubre al 13 de novembre (pagament amb targeta de crèdit o transferència bancària, d’acord amb les indicacions del formulari).

La inscripció inclou el dret al llibre de resums de comunicacions, assistència i a les actes corresponents. La quota  general serà de 22 €; i la reduïda, d’11 €, (per als socis SCHCT i altres filials de l’IEC).

 

PROGRAMA PROVISIONAL

A continuació de la sessió inaugural es presentaran les comunicacions amb els seus corresponents debats.

Nova versió de Programa de la XV JHCiE (2017.10.30)

Divendres 17

15:15 -15:45 Lliurament de la documentació

15:45 – 16:00 Benvinguda i inauguració de la Jornada

16:00 – 17:15 PRIMERA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

Història de la ciències i educació científica

Moderadora: Maria Rosa Massa

  • Puig, Carles i Guevara, Iolanda. Maons, altars i versos: els singulars mètodes de transmissió dels coneixements matemàtics i astronòmics a l’antiga Índia.
  • Menéndez, Mia. El juramento hipocrático en la enseñanza médica ayer y hoy.
  • Martínez, Domingo. La concepción didáctico-cognitiva de la enseñanza de las matemáticas en Benito Bails (1731-1797)
  • Grapí, Pere. Antoine-François Fourcroy: organitzador de la química i del seu ensenyament en la França post-revolucionària.
  • Pons, Josep Maria. Com les TIC poden ajudar l’ensenyament de la història de la ciència.

17: 15-17: 30 Debat

17: 30 -17: 45 Pausa / cafè

17:45–18: 45 SEGONA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

Ciència i gènere (primera part)

Moderador: Agustí Camós

  • Cantero, Beatriz. Què diuen les revistes de didàctica de les ciències de gènere i història de les ciències?
  • Izquierdo, Mercè i Costa, Moira. La manca de dades, una dada per a fer història de l’activitat científica de les dones.
  • Solsona, Núria. Una mirada didàctica a les receptes de Marie Fouquet.
  • Massa, Maria Rosa. Una catalana pionera: Dolors Aleu (1857 –1913).

18: 45 –19:00 Debat

19:00 –19:15 Pausa

19: 15–20:30 TERCERA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

La immersió de la història de la ciència a l’aula (primera part)

Moderador: Pere Grapí

  • Guevara, Iolanda i Puig, Carles. Ganita i kutakka, càlcul en la matemàtica índia del període clàssic (400-1200).
  • Camós, Agustí. El viatge del Beagle, la gran aventura de Darwin. Una proposta de treball interdisciplinari.
  • Linero, Antonio,  Herrero, Pedro José i Mellado, Antonio. Algunos métodos de resolución numérica de ecuaciones del siglo XVI y su aplicación al aula.
  • Pérez, Enric. Experiments crucials al laboratori.
  • Berenguer, Joaquim. El càlcul diferencial al segle XVIII en una classe de matemàtiques.

20:30 – 20:45 Debat

Dissabte 18

9:00 –10:00 QUARTA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

La immersió de la història de la ciència a l’aula (segona part)

Moderador: Antoni Roca

  • Moreno, Luis i Calvo, M. Araceli. La historia de la química en el marco LOE de ESO y Bachillerato. Una mirada conjunta desde la didáctica y la historia de las ciencias.
  • Bella, Sandra i Blanco, Mònica. Comentaris sobre l’Analyse des infiniment petits de L’Hospital (1696-1768): interpretació i ensenyament de conceptes fonamentals del càlcul diferencial.
  • Ferragud, Carmel. El MOOC “Història de la Ciència” de la Universitat de València.
  • Virgili, David. Un fil matemàtic ple d’història.

10:00–10:15 Debat

10:15 –10:45 Lliurament del XVI Premi “Antoni Quintana Marí”

10:45 –11:00 Pausa / Cafè

11: 00–12: 00 CINQUENA SESSIÓ DE COMUNICACIONS

Ciència i gènere (segona part)

Moderadora: Núria Solsona

  • Renom, Anna Maria. Infermera o matemàtica: La Florence Nightingale menys coneguda.
  • Rius, Mònica. Saniha Amin Zaki: una pionera de la medicina i el feminisme.
  • Clèries, Elisenda. Agnesi, la prodigi coneguda per bruixa.
  • Roca, Antoni. Clotilde Cerdà (1852-1926) i els orígens de l’ensenyament professional per a dones a Catalunya.

12:00 –12: 15 Debat

12:15–12:30 Pausa

12:30 –13:15 CONFERÈNCIA

Carmen Magallón Portolés

Investigadora de la Fundación Seminario de Investigación para la Paz (SIP) de Zaragoza.

¿Cómo pueden los estudiós sobre la ciencia y género enriquecer el currículo y la innovación educativa?

Moderadora: Maria Rosa Massa-Esteve

13: 15–13:45 Debat i cloenda de Jornada

§§§

Durant el desenvolupament de la Jornada es durà a terme el lliurament del “XVI Premi Antoni Quintana Marí” per a treballs de recerca d’estudiants d’ensenyament obligatori i post obligatori.

La comunicació definitiva del programa, la distribució de les comunicacions i altres detalls sobre l’organització de la Jornada es faran conèixer a través de la web de la SCHCT http://blogs.iec.cat/schct/ a partir del 2 de novembre de 2017. La conferència convidada d’aquesta jornada anirà a càrrec de:

 

CARMEN MAGALLÓN PORTOLÉS

Investigadora del  centre Fundació SIP, Saragossa

amb el títol:

¿Cómo pueden los estudios sobre ciencia y género enriquecer el currículo y la innovación educativa?

El comitè organitzador d’aquesta jornada vol aprofitar aquesta nova convocatòria per ampliar els objectius i les àrees temàtiques amb noves idees i nous col·laboradors. Amb aquest esperit es convoca la “XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l’Ensenyament” com a mostra de la consolidació dels vincles establerts entre la història de la ciència i l’ensenyament. En convocar aquesta nova jornada la SCHCT pretén:

  • Debatre temàtiques entorn a les relacions entre història de la ciència i ensenyament
  • Afavorir la comunicació i la col·laboració entre docents i historiadors de la ciència
  • Fer conèixer experiències i recursos sobre l’aplicació de la història de la ciència en l’ensenyament
  • Relacionar mitjançant la història de la ciència alguns aspectes de la divulgació científica amb l’ensenyament

 

Assistència i comunicacions

En aquest sentit, el comitè organitzador anima a tots aquells professors/es i historiadors/es de la ciència interessats en aquesta temàtica a participar en aquesta Jornada i a presentar, també, comunicacions.  Cada persona inscrita a la jornada podrà defensar fins a un màxim de dues comunicacions, sempre que una d’elles sigui compartida. L’experiència en jornades anteriors ens ha dut a proposar les següents àrees temàtiques:

  • La immersió de la història de la ciència a l’aula
  • L’acoblament de la història de la ciència en el currículum educatiu
  • La cultura material de la ciència en l’ensenyament
  • Les TIC en la incorporació de la història de la ciència a l’ensenyament
  • La història de la ciència en la formació del professorat
  • Sessió temàtica “Ciència i Gènere” coordinada per Núria Solsona

 

Terminis

30 de setembre de 2017: termini recepció de resums per propostes de comunicació (adreça schct@iec.cat)

30 de setembre a 14 d’octubre: sol·licitud de beques. La Societat ofereix beques a estudiants i llicenciats en atur. Els interessats han d’enviar una sol·licitud amb els motius, adjuntant la documentació acreditativa a schct@iec.cat

14 d’octubre de 2017: confirmació de les comunicacions acceptades als sol·licitants

15 d’octubre a 13 de novembre: inscripció al formulari JHCIE 2017

 

 

Lloc de celebració de la jornada

17 novembre 2017, de 15h-21h,  i 18 novembre 2017, de  9h-14h.

Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47 – 08001  Barcelona

 

Organitza

Per a més informació adreceu-vos a schct@iec.cat

i consulteu el web de la SCHCT http://blogs.iec.cat/schct

 

 

Entitat col·laboradora

Institut d’Estudis Catalans

Seccions de Ciències

 

Informació en pdf: 1a Circular XV Jornada d’Història de la Ciència i l’Ensenyament 2017

 

Cicle TECHNOLOGY & CAPITALISM

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 5 - 7 May 2022

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica