Cicle de col·loquis de la SCHCT

FRANKENSTEIN 2018: DOSCIENTOS AÑOS EN LA HISTORIA DE LA CIENCIA

The Science of Frankenstein: discoveries and controversies

a càrrec d’Andrew Smith (University of Sheffield)

Dijous 19 d’abril de 2018 a les 19h a l’Institut d’Estudis Catalans (C/Carme 47, Barcelona)

This talk explores the complex scientific engagement of Frankenstein. The influence of Sir Humphry Davy, Erasmus Darwin and debates about galvanism will be explored. The political context of the time shaped attitudes towards science with many reactionary commentators regarding scientific discoveries as ‘ungodly’ and as having troubling associations with the French Revolution. The post-Napoleonic context of Shelley’s novel reworks these links between political and scientific radicalism as a lost Idealism in which Victor’s seemingly botched creation suggests the gulf between radical conception and dystopian reality. This talk thus discusses how Shelley’s representation of science should be seen as a way of thinking about politics in a post-revolutionary era.

Andrew Smith, Professor of Nineteenth-Century English Literature, School of English, University of Sheffield, Reino Unido. Especialista de la literatura “gótica” entre finales del siglo XVIII y principios del XX. Smith ha dedicado buena parte de su trabajo a las relaciones entre esa literatura y la medicina, como lo ilustra su libro Victorian Demons: Medicine, Masculinity and the Gothic at the fin-de-siècle (2004). Es también autor, entre otros, de The Ghost Story 1840-1920: A Cultural History (2010) y Gothic Literature(2007/2013). Ha coordinado una contribución de máxima importancia en el ámbito de los estudios frankensteinianos: The Cambridge Companion to Frankenstein (2016).

Cicle FRANKENSTEIN 2018: DOSCIENTOS AÑOS EN LA HISTORIA DE LA CIENCIA

Coordinador: Fernando Vidal (ICREA/UAB) fernando.vidal@icrea.cat

Se propone aquí conmemorar, con relación a la historia de la ciencia, los doscientos años de la publicación de Frankenstein. Dada la naturaleza del evento (bicentenario 1818-2018) y la amplitud del tema (ya que se trata de uno de los más importantes mitos culturales de la época contemporánea), se proyectan seis conferencias, dividas entre los años lectivos 2017-18 y 2018-19, pero todas en el año civil 2018. Por ello, aunque sea necesaria una nueva propuesta durante la convocatoria Col·loquis 2018-19, presentamos el programa entero. Que sepamos, éste es el único acontecimiento planificado en Barcelona para el bicentenario de Frankenstein.
Mary Wollestoncraft Godwin, la futura Mary Shelley, escribió Frankenstein, o el moderno Prometeodurante el verano de 1816; la novela se publicó en 1818. Ya en 1826 se representó la primera de sus muchas adaptaciones teatrales, y en 1910 la productora cinematográfica del inventor Thomas Alva Edison estrenó la primera de numerosas películas. Desde el comienzo, y por razones intrínsecas a su tema, la más célebre de las novelas “góticas” sirvió como punto de partida para la representación, elaboración y discusión de cuestiones religiosas, filosóficas, políticas, literarias, epistemológicas y éticas alrededor del conocimiento, la ciencia y la medicina, el científico, la experimentación, la creación y la transmisión de la vida. Desde el último tercio del siglo XX, la figura del Dr. Frankenstein y su criatura se asocian frecuentemente a la bioingeniería, la biotecnología y la experimentación sobre la vida (organismos genéticamente modificados, biología sintética, clonación, técnicas de reproducción, uso de embriones y células madre); las perspectivas transhumanistas y posthumanistas evocan temores y expectativas futurológicas de corte frankensteiniano. En todas las áreas, “Frankenstein” resume el problema de las ciencias y las tecnologías que parecen transgredir límites absolutos, desnaturalizar la naturaleza y poner a la humanidad en peligro. En la gran mayoría de los trabajos que relacionan a Frankenstein con esos temas, el creador y su “monstruo” señalan algo que se debe condenar, advierten sobre la ambición desmesurada de la ciencia y la tecnología, anuncian las consecuencias nefastas de sus excesos prometeicos… La historia del creador y la imagen icónica de la criatura (ambos derivados menos de la novela de 1818 que de la clásica película de 1931) oficia de fábula moral. A menudo de manera simplista, aproximativa o anacrónica, se proyecta sobre la narrativa de Shelley todo tipo de preocupación y se transforma a “Frankenstein” en espejo de “ansiedades” contemporáneas. De este modo, frankenfood designa alimentos en base a materias primas genéticamente creadas o alteradas, y una historiadora de la ciencia feminista, Evelyn Fox Keller, vio en la novela una historia sobre las consecuencias de la “ambición masculina” de “apropiarse de la función procreativa.” Aunque la mayor parte de sus usos poco tenga que ver con el texto original, el Dr. Frankenstein y su “monstruo” perduran como mito cultural de la modernidad. Las conferencias que aquí se proponen pretenden alejarse de los usos de Frankenstein como puro espejo de preocupaciones actuales, y examinar ese mito cultural con relación a la ciencia de manera histórica y contextualizada. Tratarán específicamente de Frankenstein en relación con la exploración polar, la electricidad y la vida, la política de las ciencias naturales, la historia del cuerpo y, más allá del siglo XIX, con el cerebro y el cambio climático.

Cicle

Espais de Ciència: la natura a la ciutat

Seguint l’estela del cicle “Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona”, que es va organitzar dins els Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència el curs 2016-2017, aquest curs us proposem la visita a tres espais de ciència a la ciutat de Barcelona dedicats a les ciències naturals.

L’objectiu d’aquest cicle és triple. En primer lloc, donar a conèixer un patrimoni científic i històric de Barcelona que sovint és desconegut per molts socis de la Societat Catalana, i per persones interessades en general, així com permetre l’accés a espais habitualment tancats al gran públic. En segon lloc, divulgar la història d’aquests espais i el seu paper en la història de les ciències naturals a la ciutat, així com la recerca feta des de la història de la ciència en aquest sentit. Per últim, aquest cicle també vol obrir el debat i fer reflexionar els assistents sobre el present i el futur d’aquests tres llocs, parlarem sobre l’estat en què es troben, com es poden donar a conèixer de forma més efectiva, quin serà el seu futur…

Per assolir aquest triple objectiu, el cicle es planteja amb tres sessions dobles: una per cada espai, en la que parlaran dos ponents o guies. Un dels dos ponents ens parlarà sobre la història de l’espai i el segon ens explicarà la seva situació actual i les opcions de futur que presenta. D’aquesta manera, volem generar un debat amb coneixement de causa, on la història hi jugui un paper important. Seran doncs visites amb substància i amb debat històric i científic.

Primera visita del cicle:

Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona 

Dijous, 12 d’abril de 2018, 19:00 h

*Aquesta activitat és gratuïta però l’aforament és limitat. Per participar-hi cal inscripció prèvia enviant un correu a itinerarischct@gmail.com

En la primera sessió del nostre cicle d’Espais Científics, visitarem un dels primers museus de ciències naturals de la ciutat, concretament de geologia, que tè la peculiaritat de preservar el seu espai gairebé tal i com va ser concebut fa més de cent anys.  De la mà de Sebastián Calzada, actual director del museu, i de Ferran Aragón, expert en la història de les ciències naturals del període en que es va concebir el museu, farem un viatge al passat mitjançant un museu molt desconegut per molts barcelonins, per conèixer la seva història i reflexionar sobre el seu present.

Ferran Aragón

Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) i Col·lectiu Allaqqat.

Sebastián Calzada

Director del Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona

Ferran Aragón es doctor en Biologia del Desenvolupament (UPF, 2008) i màster en Història de la Ciència (UB-UAB, 2012). Els seus camps d’investigació principals en història de la ciència es centren en la relació entre ciència i ideologia i, especialment, la relació entre ciència i construcció d’identitats nacionals. Dins aquest marc, ha estudiat el grup de científics, catalanistes i catòlics de finals del segle XIX i principis del XX a Barcelona. En aquest sentit, recentment ha publicat un capítol en el llibre “Barcelona: An Urban History of Science and Modernity” sobre les donacions al Museu Martorell.

Cicle

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’humanitarisme

I have done my duty: la fatiga de la compasión en Florence Nightingale

Dolores Martín Moruno

Université de Genève (Ginebra)

Dijous 15 de març de 2018 18:00 h

Anfiteatre de la Residència d’Investigadors

carrer Hospital 64, 08001 Barcelona Tel. 93 443 27 59

Doctorada en 2006 pel Centre Alexandre Koyré i la Universidad Autónoma de Madrid, la tesi de Dolores Martín Moruno es publicà amb el títol Electric and Magnetic Dreams in Romantic Europe: The debate about the representation of Nature in the late eighteenth and the early nineteenth centuries (París, Blanchard, 2014). Formada en història i filosofia de la ciència, des de 2011 participa en la docència de l’historia de la medicina i de les emocions a la Universitat de Ginebra.

Resum. Florence Nightingale ha estat, sense cap dubte, la figura més celebrada en la història de la infermeria. Més coneguda com “la dama del llum” per les rondes que realitzava durant la nit per vigilar l’estat de salut dels soldats convalescents durant la Guerra de Crimea (1853-1856), el seu caràcter encarna la importància de la compassió, una reacció al sofriment aliè que sempre es tradueix en una acció per alleujar-ho, en la pràctica fundacional de les cures d’infermeria. Ella mateixa reforçava la seva pròpia imatge com a mare compassiva dels soldats de l’hospital de Scutari quan explicava en una de les seves cartes des de Crimea, que només estava complint amb la seva obligació en lluitar contra la misèria generada per la guerra. Aquesta imatge heroica de Nightingale contrasta, no obstant això, amb una altra faceta més vulnerable com a possiblement malalta del que avui es denomina síndrome de fatiga crònica o fatiga compasional. Aquesta dolència, que afecta especialment als treballadors humanitaris, està directament relacionada amb la seva exposició constant al dolor aliè, així com als obstacles que troben per posar-li remei a causa de les dificultats del terreny. A la llum de la correspondència que Nightingale va mantenir durant el conflicte de Crimea, aquesta xerrada proposa examinar la vulnerabilitat dels agents humanitaris en convertir-se en víctimes col·laterals dels conflictes armats.

Organització

Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT)

Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona)

Amb la col·laboració

Residència d’Investigadors

Coordinació

Àlvar Martínez-Vidal (IHMC, Universitat de València) alvar.martinez@uv.es

Jon Arrizabalaga (Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona) jonarri@imf.csic.es

Programa en PDF:

I have done my duty, en català

I have done my duty, en castellà

Programa del cicle:

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’Humanitarisme

Vulnerables: compasión y curas de enfermería en la historia del humanitarismo, en castellà

***

Aquest Col·loqui es duu a terme en el marc del projecte de recerca MINECO “Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias humanitarias: agendas, agencias, espacios y representaciones” (HAR2015-67723-P).

Cicle

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’humanitarisme

Primera sessió:  

“Save the Children and the question of compassion for ‘enemy’ children”

Rebecca Gill: University of Huddersfield (Huddersfield, UK)

Dimarts, 8 de març de 2018 a les 18.00 h a la

Residència d’Investigadors, carrer Hospital, 64 de Barcelona

Allunyant-se dels estereotips que han marcat la historiografia tradicional sobre el passat de la infermeria, el cicle pretén combinar, per mitjà de tres estudis de cas, la història de la compassió amb el paper desenvolupat per les dones en les missions humanitàries, tant en contextos bèl·lics com de desastres naturals. Més enllà de la formació acadèmica i de les carreres professionals de les tres principals protagonistes dels relats, l’atenció es focalitza sobre les seves actituds i percepcions, com també sobre el coneixement acumulat i compartit per elles com a conseqüència de les pràctiques compassives i, en concret, les cures d’infermeria.

Cura d’infermeria d’un soldat ferit en la Primera Guerra Mundial (Wellcome Library, Londres)

Doctorada en 2005 amb una tesi sobre els orígens de les organitzacions humanitàries britàniques en el marc de la Guerra Franco-Prussiana (1870-1871), és autora del llibre Calculating Compassion: British Relief in War, 1870-1814 (Manchester University Press, 2012). Des de 2006 ensenya a Huddersfield història contemporània, en especial de l’ajuda humanitària en conflictes bèl·lics.

Resum. El 1919, el Save the Children Fund començà a finançar tasques de socors a Alemanya amb infants malnodrits. Aquesta iniciativa constituïa una demostració pràctica de compassió a la vegada que una protesta política contra el bloqueig britànic d’Alemanya a la fi de la Primera Guerra Mundial. Alhora, l’organització intentava esdevenir una associació internacional amb el mandat de ‘salvar’ tots els infants. Mitjançant els recentment descoberts papers d’Emily Hobhouse (el seu pla d’alimentació escolar a Leipzig fou finançat per Save the Children), aquesta xerrada examinarà els problemes pràctics que plantejava l’alimentació de llargues cohorts d’infants a la llum de la nova ciència de la nutrició, i explorarà alguns dels debats interns d’aquesta organització al voltant de com compaginar la cura dels infants dels països ‘enemics’ amb la necessitat de construir aliances internacionals.

Programa en PDF:

Save the Children and the question of compassion for ‘enemy’ children

Programa del cicle:

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’Humanitarisme

Vulnerables: compasión y curas de enfermería en la historia del humanitarismo, en castellà

Cicle de seminaris: Metalls pesants tòxics en el treball i en l’ambient

IHMC València – Feb-Mar 2018

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “López Piñero” (Universitat de València) amb el suport de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT)

Tercera sessió: 28 de febrer de 2018. 18 h.

‘Taula Redona: Metalls pesants en l’ambient’

amb al participació de Ferran Ballester i Olga Pardo (Universitat de València)

Sala de Conferències (IHMC)

online: reunion.uv.es/hcc2

Olga Pardo, llicenciada en Química i en Ciència i Tecnologia dels Aliments amb Premi Extraordinari de Llicenciatura. Doctora en Química per la Universitat de València. La seva vida laboral s’ha desenvolupat en l’àmbit de la seguretat alimentària, tant en laboratoris acreditats enllestint noves metodologies analítiques com en l’àrea de control oficial, avaluació i priorització del risc derivat de la ingesta de contaminants a la dieta. Investigadora en l’Àrea de Seguretat Alimentària de FISABIO-Salut Pública, exerceix la seva activitat docent com a professora associada al Departament de Química Analítica, Facultat de Química (UV). Ha publicat més de 20 articles científics en revistes internacionals de gran impacte i ha participat en nombrosos projectes nacionals i internacionals. Posseeix a més el Diplomat en Sanitat, un Màster en Seguretat Alimentària i Gestió de la UPV i un altre en Toxicologia i avaluació de Riscos per la UV.

Ferran Ballester és professor titular de la Universitat de València i coordinador de l’Àrea d’Ambient i Salut de FISABIO (Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana). Especialista en Medicina Familiar i Comunitària i en Medicina Preventiva i Salut Pública, Màster en Salut Pública per la Universitat de València (1990) i Doctor en Medicina per la Universitat d’Alacant (1995). Va treballar a l’atenció primària de salut fins a 1988, quan va començar la seva carrera en els serveis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana. L’any 1991 ingressà a l’Institut Valencià de Salut Pública, on va treballar al Departament d’Epidemiologia i Estadística fins gener de 2009. Ha estat professor associat a la Universitat Miguel Hernández (1999-2004). Les seves línies principals d’investigació són el estudi de l’exposició a la contaminació atmosfèrica, meteorologia i la seva relació amb la salut, així com la relació entre les exposicions prematures a factors ambientals i la salut dels nens i nenes. En aquest context es desenvolupa el projecte INMA (Infància i Medi Ambient) que va començar el 2003 i del que el Dr. Ballester és coordinador de la cohort de València.

Properes sessions:

• 7 March 16 h. Florence Hachez-Leroy. (Centre de recherches historiques (UMR 8558, EHESS/CNRS) “On the bench: Aluminium and Health, 19 th-20 th centuries”

Online: reunion.uv.es/hcc2