Activitats
«L’Observatori Fabra» protagonitza la tercera càpsula audiovisual de «Cròniques de ciència» de la SCHCT
La tercera «crònica de ciència» proposa «pujar cap al Tibidabo» per conèixer l’Observatori Fabra guiats per en Carles Puig Pla. Des d’aquí, podrem seguir la història d’un edifici centenari, que pertany a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que va ser construït per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà i que es va inaugurar el 1904 per poder observar el cel nocturn de Barcelona. També s’hi perfila la figura d’un personatge, el seu primer director, l’astrònom Josep Comas i Solà, que no només va fer descobertes rellevants sinó que va promoure l’astronomia entre les classes populars i va atraure cap a l’Observatori Fabra un gran nombre de visitants. No us perdeu aquesta crònica de ciència.
«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.
Entrevista a Maria Rentetzi
En aquesta entrevista parlarem amb Maria Rentetzi sobre la importància d’estudiar la cultura material per tal de recuperar noves narratives sobre les dones i la autoritat de la ciència en la diplomàcia científica, en concret de la física nuclear i atòmica.
«El fòrceps i l’art del part», nova peça audiovisual de «Cròniques de ciència» de la SCHCT
La segona «crònica de ciència» es fixa en un instrument mèdic, el fòrceps, i en els canvis que va comportar la seva introducció en “l’art del part”. Un art del qual, des de temps immemorials, se n’havien ocupat les dones i en el que les parteres parien en posició vertical, és a dir, o bé dretes o bé assegudes. Per això, a finals del segle XVI, sorgiren les cadires de parts en les pràctiques obstètriques. A partir del segle XVIII, això canvia, i el part es va convertir en un saber quirúrgic, científic i masculí. Us convidem a descobrir aquesta crònica de ciència, de la mà de Sara Fajula Colom.
«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.
La «Venus anatòmica» obre les noves «Cròniques de ciència,» un projecte de comunicació audiovisual de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica
A la primera «crònica de ciència», la Venus Anatòmica suggereix, mitjançant una estètica seductora, un viatge a les representacions del cos nu de la dona, a la construcció de la masculinitat, a les anatomies humanes itinerants, a les exhibicions als museus anatòmics instal·lats a les universitats i a les fires, a les mirades controlades i descontrolades de públics formats per homes. Del segle XVIII a l’actualitat, les Venus Anatòmiques comprometen la construcció de la mirada androcèntrica contemporània. La ciutat de Barcelona va ser escenari fecund de diverses Venus Anatòmiques. Us convidem a conèixer aquesta crònica de ciència, de la mà d’Alfons Zarzoso.
«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis de la sèrie amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.
Premi Antoni Quintana i Marí per a treballs de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari obligatori i postobligatori
Antoni Quintana i Marí, mestre i químic.
L’objectiu del premi és despertar l’interès per l’estudi i la recerca de la història de la ciència i de la tècnica entre els estudiants d’ensenyament secundari.
Hi poden participar tots els centres d’ensenyament secundari obligatori i postobligatori (batxillerat i cicles formatius) dels Països Catalans presentant els treballs dels seus alumnes. Els originals han d’ésser inèdits i redactats en català.
Els treballs que es presentin al premi han de ser fruit de la recerca, individual o col·lectiva i tutelada, que els estudiants duen a terme com a part del seu currículum. Els treballs han de versar sobre aspectes de la història de la ciència, de la medicina i de la tècnica en qualsevol dels seus àmbits temàtics, cronològics i geogràfics.
El format i l’extensió dels treballs són lliures.
