Activitats

Col·loquis de la SCHCT (2021-2022)

Cicle: “Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica: 30 Anys d’Educació, Investigació i Professió”

“Gender, domesticity and little slow science. The case of Agnes Pockels and the beginnings of surface science”
Brigitte van Tiggelen
(Mémosciences / Science History Institute)

Dijous 28 d’abril de 2022, 18.30h. (CEST)
Sessió online (link)

Per motius de salut de la conferenciant, Brigitte van Tiggelen, hem de cancel·lar el Col·loqui previst dins del Cicle SCHCT 30 Anys per a aquest dijous 28 d’abril. Disculpeu les molèsties.

Working in her kitchen, Agnes Pockels (1862 – 1935), a self-educated young woman living in Braunschweig (now Germany), published ground-breaking results in the nascent field of surface science in the early 1890’s. She established an experimental method to investigate the properties of thin films at the surface of water. In fact, with material found at home, she devised and assembled an instrument that would later become a standard laboratory tool and bear a man’s name: Langmuir trough (also referred to as Langmuir-Blodgett trough).

This research is part of a bigger project focused on the life and work of Agnes Pockels, taking her as a case-study to provide a better understanding of the articulation of gender, domesticity and science. Her investigations were indeed conducted at her home, and she even declined an offer to use laboratory facilities at the University of Göttingen, arguing her housewife duties didn’t allow her to move out of her household where she was required to take care of her ailing parents. Her modest publication record (15 articles and one translation in 35 years) focuses almost exclusively on surface phenomena. Only much later in life, at a time she was no longer contributing to the field, was she presented as a “founding mother” of the new discipline, when, in 1931, the Kolloid-Gesellschaft (the German colloid society) granted her a prize in recognition for establishing the standard methods in observing and experimenting with surface layers and surface films.

Her life and work are most often mentioned in the history of women in science with a narrative that underlines the domestic duties to which her gender confined her, and the belated acknowledgments from the scientific community as an inventor whose creativity laid the ground for others to pursue research in a new field. My perspective however ambitions to go beyond the individual trajectory or evaluating her exact role in the emergence of surface sciences. However remarkable the individual trajectory indeed, these narratives do not integrate a context in which the practice of sciences is occurring in domestic settings, nor does it measure the changing status of an emerging field. It will also be an opportunity to discuss regimes of scientific research such as thrifty science, slow science and little science.

Brigitte van Tiggelen is Director of European Operations at the Science History Institute, she has led Euchems’ Working Party on History of Chemistry and is organizer of the 10th ESHS Conference (Brussels, 2022). Her research fields include the periodic table, chemistry as a discipline, science popularization, and women and couples in sciences. She has recently co-edited the book Women in their Element: Selected Women’s Contributions to the Periodic System (World Scientific, 2019).

Presentació a càrrec d’Ignacio Suay (IILP-UV).

Xerrada inscrita dins del cicle especial: Societat d’Història de la Ciència i de la Tècnica, “30 anys d’Educació, Investigació i Professió”. La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) fou creada el 1991 com a representació col·lectiva professional i disciplinar de la història de la ciència, la tècnica i la medicina. Des de la seva fundació, a través de les seves accions ha permès impulsar el paper cívic del passat i present de la ciència, la tècnica i la medicina, el relleu generacional i la professionalització en l’àmbit geogràfic de llengua catalana i a nivell internacional.

Coordinat per Josep Simon & Alfons Zarzoso.

Entrevista a Katya Mitsuko Zuquim Braghini

El proceso de escolarización es una tecnología social muy poderosa y ampliamente aceptada e incluso naturalizada.”

En aquesta entrevista parlarem amb Katya Braghini sobre la importància d’aplicar la perspectiva de gènere i social a l’educació i la seva història, la mercantilització creixent de l’ensenyament i l’impacte que tenen les joguines científiques en l’educació de les nenes i nens.

Nota de premsa

Entrevista a Dolors Aleu (1857-1913): “Aquesta obsessió per fer-nos belles ens acaba fent mal… i no només físicament”

Per Núria Pujol, amb la col·laboració de Sara Fajula i Consuelo Flecha

Dolors Aleu és nascuda i criada a Barcelona, de pare prioratí i mare barcelonina. Seguint els passos d’Elena Maseras, fou la segona donar en cursar medicina a la Universitat de Barcelona (1874-1879), quan la facultat estava ubicada a Ciutat Vella, juntament a l’antic Hospital de la Santa Creu. De la mateixa manera que les seves companyes Elena Maseras i Martina Castells, en superar l’etapa universitària barcelonina hagué d’esperar tres llargs anys a què les institucions li concedissin els permisos per a llicenciar-se a Madrid el 1882, on mesos més tard es convertí en la primera dona en doctorar-se en medicina a Espanya. La seva tesi reivindicava el dret de les dones a estudiar amb la finalitat de poder exercir la professió que desitgessin, així com la necessitat de deslliurar-se de la cotilla. Va exercir durant gairebé un quart de segle com a metgessa ginecòloga, obstetra i pediatra a la seva pròpia consulta a la ciutat de Barcelona.

Dolors Aleu al seu despatx [Família Cuyàs Robinson]. Font: [Galeria de metges catalans]

Dolors Aleu al seu despatx [Família Cuyàs Robinson]. Font:
[Galeria de metges catalans]

En un viatge espacio-temporal ens plantem l’any 1909 al despatx de la doctora Aleu a la Rambla de les Flors. Embrancada en la lectura d’algun dels seus manuals de medicina, en veure’ns arribar tanca el llibre, alça la vista i somriu disposada a donar una resposta afable a les nostres preguntes. Gràcies, Dolors.

Col·loqui de la SCHCT a Vic

“Metges, enginyers, mecànics i inventors a la literatura

des de la Renaixença fins a la guerra civil”

Dimarts 5 d’abril, a les 20:00,

a l’Agrupació Astronòmica d’Osona, carrer del Pare Xifré, 1, Vic

a càrrec d’Antoni Munné-Jordà

Presencial i online

Repassarem una trentena d’obres (sarsueles, obres teatrals, contes, novel·les) protagonitzades pels nous herois que substitueixen les velles icones de la societat agrària (fades primaverals, faunes estivals, bruixes tardorals i mags hivernals) i sedueixen les masses de la nova societat sorgida de la revolució industrial. D’autors que van des del vigatà Martí Genís Aguilar fins a Francesc Trabal, de Narcís Oller a Pere Calders, de Rossend Arús a Joan Santamaria, de Folch i Torres a Elvira Augusta Lewi, i molts més. Una festiva tradició que la guerra va escapçar i el franquisme va voler fer oblidar.

Resum:

Dins l’imaginari col·lectiu, abans de la revolució industrial les icones populars partien de l’àmbit rural: el vell bondadós de barba blanca que simbolitzava l’hivern que amb la neu protegia i humitejava les sements, la noia esponerosa que representava la primavera florida i augurava fecunditat… Però amb la nova societat industrialitzada els faunes estivals i les bruixes tardorals de les rondalles seran substituïts per enginyers i inventors, metges i mecànics que dominen els poders d’una tècnica de possibilitats il·limitades. Així, repassarem una quarantena de peces de la literatura catalana, narracions, novel·les, obres teatrals i sarsueles que entre 1874 i 1938 reflexionen entorn dels nous bruixots que sedueixen les masses.

L’adscripció, pots posar com d’habitud Societat catalana de ciència-ficció i fantasia.

Manuel, de la quarantena d’obres, pràcticament totes són de metges, mecànics i tècnics diversos. Només surten un parell de referències a astrònoms, i encara de passada: «L’home que agafà una estrella», en què només al final surt Comas i Solà, que només esmentaria com a mostra del predicament que tenien els científics, i De la Terra al Sol, en què al començament surten astrònoms (de fet, diu astròlegs), però la història és més de constructors de coets. Aquesta és la descripció del gabinet d’astronomia:

“Cuadro primer. L’Observatori. L’escena representa lo terrat d’una casa en lo carrer d’en Paradís. Al foro una barana detràs de la qual se veuen les torres del campanar de la Catedral. Vàrios tamborets de mà i una taula al centro amb una esfera i altres aparatos òptics. Un enorme telescopi de peu al mig del terrat, dirigit als astres. La porta d’entrada és a la dreta amb la seva torratxa i a l’esquerra hi ha una porxada on figura que hi guarden los aparatos. Són les onze de la nit. Escena primera. Sr. Telescopi, president. Sr. Rectàngul, Sr. Compàs, Sr. Circumferència (sord) i vàrios Astròlegs. Al tirar-se lo teló estan tots amb una ullera mirant al cel i d’esquena al públic.”

<http://astroosona.net/blog/>

Entrevista al teatre anatòmic (1760): Des que el món es món el part havia estat assistit per dones, i ara venen ells a ensenyar-les a elles com ho han de fer?

Per Núria Pujol

Nascut el 1760 i criat a Ciutat Vella de Barcelona, a l’oest de les Rambles, al carrer del Carme, pot dir que s’ha mantingut ferm al neoclassicisme de les seves arrels durant més de dos segles i mig. Es veí “porta per porta” del corralet, antic dipòsit de cadàvers i cementiri de l’Hospital de la Santa Creu, espai que actualment és el Jardí del Doctor Fleming.

El caracteritza la seva llarga i canviant trajectòria professional: Va començar com a col·legi de cirurgians, passant per facultat de medicina de la Universitat de Barcelona, i jubilat com a teatre des de 1929 sempre troba una mica de temps en les seves estones lliures per a dedicar-se a acollir la colla de la Reial Acadèmia de Medicina…Veure, escoltar i callar durant més de dos segles i mig? Ha arribat l’hora de que aquesta joia barcelonesa ens digui la seva…T’escoltem teatre!