Notícies

 

Taula periòdica ca. 1885. Imatge © University of St. Andrews

1a Circular XVII Jornada d’Història de la Ciència i l’Ensenyament 2019 PDF

PROGRAMA PROVISIONAL

A continuació de la sessió inaugural es presentaran les comunicacions amb els seus corresponents debats. Durant el desenvolupament de la Jornada es durà a terme el lliurament del “XVII Premi Antoni Quintana Marí” per a treballs de recerca d’estudiants d’ensenyament obligatori i post obligatori.

Antoni Quintana Marí (1907-1998) fou un dels pioners de la Història de la Ciència a Catalunya pels treballs sobre Antoni Martí i Franquès que publicà a partir de 1932. Mestre, més de químic, col·laborà amb el Seminari de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona en l’època republicana, on plantejà el valor pedagògic de la història de la ciència. Sobre aquesta qüestió publicà un treball a la revista Archeion, de l’Académie Internationale d’Histoire des Sciences. Amb una trajectòria destacada en l’àmbit de la química cerealista, mantingué la vocació investigadora per la història de la ciència, convençut que era una eina útil per a l’ensenyament.

El premi als treballs de recerca que atorga anualment la SCHCT i aquesta jornada són un homenatge a la seva contribució.

A la Jornada d’enguany, la conferència inaugural anirà a càrrec de:

Josep Simon Castel

investigador Ramón y Cajal. Institut Interuniversitari López Piñero, Universitat de València

amb el títol:

«La Màquina Universal: Mètode infal·lible per resoldre qualsevol problema pedagògic mitjançant la intuïció històrico-científica»

El programa de la Jornada, la distribució de les comunicacions i altres detalls sobre l’organització de la Jornada es faran conèixer a través de la web de la SCHCT http://blogs.iec.cat/schct a partir del 2 de novembre de 2019.

El comitè organitzador d’aquesta jornada vol aprofitar aquesta nova convocatòria per ampliar els objectius i les àrees temàtiques amb noves idees i nous col·laboradors. Amb aquest esperit es convoca la “XVII Jornada sobre la Història de la Ciència i l’Ensenyament” com a mostra de la consolidació dels vincles establerts entre la història de la ciència i l’ensenyament. En convocar aquesta nova jornada la SCHCT pretén:

  • Debatre temàtiques entorn a les relacions entre història de la ciència i ensenyament
  • Afavorir la comunicació i la col·laboració entre docents i historiadors de la ciència
  • Fer conèixer experiències i recursos sobre l’aplicació de la història de la ciència en l’ensenyament
  • Relacionar mitjançant la història de la ciència alguns aspectes de la divulgació científica amb l’ensenyament

Assistència i comunicacions

En aquest sentit, el comitè organitzador anima a tots aquells professors/es i historiadors/es de la ciència interessats en aquesta temàtica a participar en aquesta Jornada i a presentar, també, comunicacions. Cada persona inscrita a la jornada podrà defensar fins a un màxim de dues comunicacions, sempre que una d’elles sigui compartida. L’experiència en jornades anteriors ens ha dut a proposar les següents àrees temàtiques:

  • La immersió de la història de la ciència a l’aula
  • L’acoblament de la història de la ciència en el currículum educatiu
  • La cultura material de la ciència en l’ensenyament
  • Les TIC en la incorporació de la història de la ciència a l’ensenyament
  • La història de la ciència en la formació del professorat
  • Sessió temàtica “150 anys de la taula periòdica dels elements”, coordinada per Pere Grapí

Terminis

30 de setembre de 2019: termini recepció de resums per propostes de comunicació (adreça schct@iec.cat)

30 de setembre a 14 d’octubre 2019: sol·licitud de beques. La Societat ofereix beques a estudiants i llicenciats en atur. Els interessats han d’enviar una sol·licitud amb els motius, adjuntant la documentació acreditativa a schct@iec.cat

14 d’octubre de 2019: confirmació de les comunicacions acceptades als sol·licitants

15 d’octubre a 13 de novembre: inscripció (al formulari en línia que estarà disponible al web de la SCHCT (http://blogs.iec.cat/schct)

Inscripció

La inscripció es farà per mitjà d’un formulari en línia operatiu durant el període d’inscripció, del 15 d’octubre al 13 de novembre, (pagament amb targeta de crèdit o transferència bancària, d’acord amb les indicacions del formulari). La inscripció inclou el llibre de resums de comunicacions, l’assistència i les actes corresponents (edició en línia). La quota general serà de 22 € i la reduïda d’11 € (per als socis SCHCT i altres filials de l’IEC).

Si voleu fer-vos soci de la SCHCT https://blogs.iec.cat/schct/about/inscripcions/

Lloc de celebració de la jornada

15 de novembre. Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona

16 de novembre. Residència d’Investigadors (CSIC) Carrer de l’Hospital, 64. 08001 Barcelona

Organitza

Per a més informació adreceu-vos a schct@iec.cat

i consulteu el web de la SCHCT http://blogs.iec.cat/schct

Entitat col·laboradora

Institut d’Estudis Catalans

Per a més informació adreceu-vos a schct@iec.cat  i consulteu el web de la SCHCT http://blogs.iec.cat/schct

 

Cicle: Ciència democràtica

Més enllà de Rachel Carson: Pesticides, experts i controvèrsies públiques”

16 de maig de 2019, 18:30-20:30

Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Nicolau d’Olwer

Organitza: SCHCT/CEHIC

Amb el suport del projecte: “Toxic Spain”, HAR2015-66364-C2 (MINECO/FEDER)

 

The Vicious
              cycle of pesticides  -  pesticides
              action network - pan asia pacific

 Han passat 57 primaveres des de que la biòloga nord-americana Rachel Carson va publicar la seva Primavera silenciosa (Silent Spring, 1962) per denunciar l’efecte perniciós dels pesticides i en particular del DDT en els éssers vius, i es convertí així en un símbol del moviment ambientalista. Malgrat el paper simbòlic i efectiu del llibre de Carson, els pesticides tenen una llarga història al segle XX i arriben fins al nostre present com un problema controvertit, sovint amagat i sempre qüestionat  a l’esfera pública- el debat recent sobre el fong “candida auris” en seria un bon exemple-.

En aquesta sessió, científics experts en pesticides i historiadors de la ciència debatran sobre el problema dels pesticides al passat i al present, junt amb el públic assistent.

Introducció:

“Rachel Carson i el DDT: una visió retrospectiva”, Agustí Nieto-Galan (UAB)

“Tot seguint els verins a la societat”, Ximo Guillem-Llobat (UV)

“Com escriure la història dels plaguicides” José Ramón Bertomeu-Sánchez (UV)

La veu dels experts:

“Els pesticides avui”, Joan O. Grimalt, (CSIC),

Estudis de cas:

“La (in)visibilització del risc dels pesticides: un exemple de principis del segle XX”, Ximo Guillem-Lobat (UV),

“La violència lenta del feixisme: Els pesticides arsenicals dels primers anys de la dictadura franquista (1939-1945)”, José Ramón Bertomeu-Sánchez (UV)

Debat amb el públic

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

 Cicle: “Col·loquis a Osona”

  “El moviment de les dones pel dret a la Planificació Familiar durant la Transició democràtica”

 Dia: Dimarts 7 de maig de 2019, 20h.

Lloc: Agrupació Astronòmica d’Osona (AAO).

Carrer del Pare Xifré 3, 3er 1a, Vic

 Ponent: Sara Fajula Colom (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya).

 Resum: La contracepció va estar prohibida durant tot el Franquisme. Les dones des dels moviments feminista i veïnal van lluitar pel dret a la Planificació Familiar i van participar en la creació de nous espais d’atenció mèdica, els Centres de Planificació Familiar. Aquests centres, abans de la legalització dels mètodes anticonceptius el 1978, van començar a donar informació sobre anticoncepció, fer educació sexual i contraceptiva i també oferir assistència ginecològica. D’aquesta manera, les dones van aconseguir el domini sobre el seu cos i la decisió sobre la seva maternitat.

 Organitza: Pasqual Bernat (dins del cicle “Col·loquis a Osona”).

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: “Ciència Democràtica: Una nova cultura científica en temps d’incertesa”

 “Acadèmia neoliberal i gestió productivista de la ciència”

Dia: Dimecres 24 d’abril del 2019, 19h.

Lloc: Institut d’Estudis Catalans (IEC). Carrer del Carme, 47, Barcelona.

Sala Nicolau d’Olwer.

Ponents:

  • Jordi Molas Gallart. Director d’Ingenio (CSIC-UPV). És economista i especialista en polítiques científiques i tecnològiques.
  • Ismael Ràfols. Investigador sobre polítiques de ciència i tecnologia a Ingenio (CSIC-UPV), professor visitant al Centre d’Estudis de Ciència i Tecnologia de la Universitat de Leiden (CWTS) i investigador associat al Science Policy Research Unit (SPRU, Univ. Sussex). És especialista en avaluació de ciència i tecnologia.
  • Xavier Roqué. Professor d’Història de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del departament de Filosofia i del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC).
  • Agnès Vayreda. Professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. És membre del grup de recerca sobre gènere MEDUSA (UOC).
  • Eduard Aibar (moderador). Catedràtic d’Estudis de Ciència i Tecnologia als Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i director del Grup de recerca sobre Open Science and Innovation.

Resum:Durant els darrers anys han proliferat en l’àmbit dels estudis sobre ciència (preferentment des de l’història, la sociologia, la filosofia o l’economia) els estudis sobre l’anomenat gir neoliberal en la governança i finançament de la ciència, lligat al que alguns anomenen una visió “productivista” de la ciència . Es tracta d’un fenomen que per a molts autors és el més distintiu de l’actual règim històric de la ciència i que, a banda d’afectar l’organització i gestió de la ciència pot condicionar també el tipus de coneixement que es genera i la forma com es genera. En aquesta sessió discutirem sobre aquest tema, centrant-nos en els seus vincles amb les polítiques científiques, els processos d’avaluació de la recerca, l’escala i tipologia dels projectes de recerca o els efectes en la vida personal i professional dels investigadors.

Organitza: Eduard Aibar (UOC), dins de la sessió “Ciència Democràtica: una nova cultura científica en temps d´incertesa” coordinada per  Agustí Nieto-Galan (UAB).

EXPOSICIÓ «TÒXICS (IN)VISIBLES»

INAUGURACIÓ: Dimarts, 2 d’abril 2019 a les 19h.

Institut Interuniversitari López Piñero. Palau Cerveró. Plaça Cisneros, 4. 46003, València.

 

Vivim en un món tòxic, ho sabem, però seria molt difícil posar-se d’acord sobre quins són els tòxics més perillosos, quina és la seua toxicitat, quins riscs representen per a les persones o per al medi o quines serien les mesures que s’haurien d’adoptar per evitar els danys i minimitzar els riscs futurs.

«Tòxics (in)visibles» és una invitació a reflexionar sobre la complexitat dels processos que intervenen en l’establiment de la toxicitat d’una substància. A través del mercuri, l’amiant, els plaguicides i els fums contaminants l’exposició indaga en el caràcter contingent i socialment construït de la toxicitat per revelar alguns dels mecanismes a través dels quals els diversos protagonistes, sota la pressió de forts interessos polítics, econòmics i acadèmics, interaccionen per visibilitzar la toxicitat d’una substància o, al contrari, per invisibilitzar-la, mitjançant la producció activa d’ignorància sobre els seus efectes en la salut i el medi ambient.

Els exemples mostren també que la gestió del risc tòxic està marcada per forts desequilibris entre productors i víctimes, la qual cosa fomenta el desenvolupament de formes de violència lenta, i sovint invisibilitzada, contra grups socialment desfavorits.

Mitjançant d’una doble mirada, històrica i artística, Tòxics (in)visibles ofereix claus per a desemmascarar els conflictes socials que s’amaguen darrere de la invisibilitat dels tòxics

Organitza:
Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València
Institut Interuniversitari López Piñero (Universitat Miguel
Hernández, Universitat Jaume I i Universitat de València).

Col·labora:
Ministerio de Economía y Competitividad. Proyecto «Vivir en un
mundo tóxico: expertos, regulaciones y controversias públicas en la
España del siglo XX» (HAR2015-66364-C2-2-P)
Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Comissariat:
Ximo Guillem (Universitat de València)
Antonio García Belmar (Universitat d’Alacant)
Imma Mengual (Universitat Miguel Hernández d’Elx)

Projecte científic:
Mercuri: Sabrina Llop, Olga Pardo (FISABIO), Ferran Ballester
(Universitat de València-FISABIO) i Gianni Gallello (University of York)
Plaguicides: José Ramón Bertomeu (IILP, Universitat de València)
Fums: Ximo Guillem (IILP, Universitat de València)
Amiant: Antonio García Belmar (IILP, Universitat d’Alacant)

Projecte artístic:
Imma Mengual, María José Zanón, Juan Francisco Martínez Gómez
de Albacete i David Vila (Universitat Miguel Hernández d’Elx)

Disseny gràfic:
Ortogràfic

Producció i muntatge gràfic:
Símbols

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.