Notícies

Seguint les indicacions de Salut i les mesures que s’estan prenent en aquest escenari de contenció del coronavirus SARS-CoV-2 a Catalunya, hem decidit anul·lar la sessió Medi ambient, salut i gènere de l’Observatori d’Humanitats en Medicina. Estava prevista per aquest dijous 12 de març a les 19h a la sala d’actes de l’Hospital d’Olot.

Col·loquis de la SCHCT (2019–2020)

Cicle: Miasmes del segle XXI: de la topografia mèdica a la salut ambiental

“Salut, gènere i medi ambient”

a càrrec de: Carme Valls-Llobet, Endocrinòloga; i

“Unitat de Salut mediambiental pediàtrica”

a càrrec de: Ferran Campillo, Unitat de salut mediambiental pediàtrica de la Garrotxa.

Dia: Dijous 12 de març de 2020, 19h.

Lloc: Sala d’actes de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.

Avinguda dels Països Catalans, 86, Olot.

Resum del cicle: Des de la història de la salut ambiental, aquest cicle pretén comprendre des d’una perspectiva històrica la construcció de la salut ambiental tal com l’entenem, la seva aparició com a disciplina i la relació amb els paradigmes científics existents a partir del diàleg entre el passat, protagonitzat pels naturalistes prèvia descoberta de la bacteriologia, i el present, caracteritzat per l’evolució paral·lela entre la preocupació per l’entorn/medi ambient i els conceptes o paradigmes científics/mèdics del segle XX i del segle XXI. Aquestes sessions pretenen ser un diàleg entre la història natural (s. XVIII i XIX) i la medicina (s. XX i XXI)  sobre la relació entre l’entorn i la salut des de diferents panoràmiques per descompondre l’actual concepte de salut ambiental i analitzar els diferents angles d’aquesta disciplina. A partir d’un marc teòric que inclou conceptes provinents de la filosofia i la història de la ciència s’aborda la transició entre les topografies mèdiques del segle XIX i els actuals estudis de salut mediambiental proposant reflexions epistemològiques del canvi de paradigma científic que aquesta transició porta implícita.

Coordinador: Joel Piqué i Buisan, Observatori d’Humanitats FHOCG i UVIC.

Col·loqui celebrat a Vic el 21 de gener de 2020

per Júlia Massó

Begonya Torres Gallardo durant la seva xerrada

Amb una assistència de 42 persones, el passat 21 de gener, Begonya Torres Gallardo, professora de la Facultat de Medicina UB, logopeda i llicenciada en humanitats, va oferir la xerrada “La sordesa dels gest a la paraula. La història d’una prohibició”, la qual va comptar amb un viu col·loqui entre assistents i conferenciant. Tanmateix, quina és la història darrere d’aquest títol?

Fins al S. XVI no es va començar a educar als nens sords ja que, segons la doctrina d’Aristòtil, els sords, als que s’anomenava “muts”, no podien discórrer. La doctrina aristotèlica es va incorporar al pensament cristià a través de Sant Agustí, qui considerava  que els sords, com no podien sentir-hi, mai podrien entendre ni rebre la fe. Fou en monjo Pedro Ponce de León el primer en idear un mètode per ensenyar a parlar els nens sords. La desmutització era necessària perquè se’ls pogués considerar jurídicament persones (als muts no se’ls considerava com a tals) i poguessin heretar els títols i fortunes de les seves famílies.

A partir de Ponce de León, s’idearen diferents mètodes per educar els sords. Hi havia dues escoles de pensament enfrontades: la francesa, encapçalada per l’abat Charles-Michel l’Épée (1712-1789), que considerava la llengua de signes com la llengua materna de les persones sordes i la utilitzava per a la instrucció; i l’alemanya, encapçalada per Samuel Heinicke (1729-1790), que creia que l’ús dels signes era fraudulent i que l’educació s’havia de basar únicament en l’ús de la paraula. En el Segon Congrés Internacional sobre la Instrucció dels Sordmuts, que es va celebrar del 6 a l’11 de setembre de 1880 a Milà, van guanyar les tesis d’aquesta segona escola. Es va arribar a la conclusió que la llengua oral era l’únic mètode útil per educar les persones sordes i es va prohibir l’ús de la llengua de signes o altres mètodes gestuals com a mètodes educatius. Aquesta prohibició va estendre’s per tota Europa i Llatinoamèrica, i va afectar tant l’àmbit educatiu com el mèdic, ja que aleshores l’única forma d’intervenció de la sordesa era la pedagògica.

En xerrada es van veure els principals actors d’aquesta pugna, alguns tan inesperats com Alexander Graham Bell (1847-1922), i es van analitzar les possibles causes que van dur a una prohibició que ha durat fins fa ben poc. No fou fins els anys 90 del segle passat que es començà a acceptar l’ús de la llengua de signes en l’educació dels sords, i no fou fins a l’any 2010 que el Parlament reconegué que la llengua pròpia de les persones sordes i sordcegues signants a Catalunya és la llengua de signes catalana (LSC).

9th ESHS Conference

Visual, Material and Sensory Cultures of Science

Bologna (Italy), 31 August – 3 September 2020 

The 9th International Conference of the European Society for the History of Science (ESHS), hosted by the Centre for the History of Universities and Science at the University of Bologna (CIS) and by the Italian Society for the History of Science (SISS), will take place in Bologna, from the 31st of August to the 3rd of September 2020.

Bologna is one of the major centers for the study of the history of science in Italy, and this distinguished tradition goes back a long time. Since the later Middle Ages Bologna has been at the core of significant developments in European medicine, natural philosophy, mathematics, astronomy and a wide spectrum of other emerging scientific disciplines. Over the centuries, the city and its university have collected and preserved a vast amount of documentation that traces the practice and evolution of these disciplines within a variety of institutional and civic contexts. As a result, Bologna can praise itself for hosting some of the richest archives for the history of science and medicine in Europe. The anatomical teaching of Mondino de’ Liuzzi in the 14th century, the birth of one of the first proper scientific museums through the legacy of Ulisse Aldrovandi, and the development of mechanical philosophy around Marcello Malpighi are only three of the many scientific achievements associated with the city and its university that have attracted international scholars. By the late 19th century, Bologna hosted the first chairs in the history of medicine and mathematics, and immediately after the process of Italian unification it became one of the leading universities where different traditions in the historiography of science first developed in Italy. These traditions, now open to global influences, have continued to flourish to this day.

Call for Individual Papers deadline : 29 February 2020

More information at the Conference Web Page: https://sites.google.com/view/eshsbologna2020/home

El Grup d’Història de la Ciència de la IMF-CSIC,

el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i

la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica organitzen:

Dijous 20 de Febrer de 2020, a les 10.00h-12.00h

Aula 1. Institució Milà i Fontanals (CSIC) Carrer Egipcíaques, 15

Dialogues with Prof. Ludmilla Jordanova

La sessió està dirigida a estudiants de màster i doctorat. Consistirà en una breu exposició de 5 projectes de tesi doctoral que seran debatuts amb la historiadora anglesa i amb el públic assistent (la sessió s’obre a tothom via Skype mitjançant l’adreça “Institución Milá y Fontanals”).

Presentacions a càrrec de:

Cristina Sans-Ponseti

The rise of Laboratorios Grifols and the industrialization of haemotherapy. Medicine and technological innovation in Catalonia (1931-1955)

Javier Poveda Figueroa

The problem of computational intractability and artificial intelligence: From the Dartmouth conference to the P-NP problem (1955-1971)

Marta Ferrer Gómez

Networks of Collective Authorship: Alternative Sciences and Narrative Form in Nineteenth-century Spain

Ned Somerville

The Musealization of Barcelona’s Industrial Past

Ana Lorente

Archives (0). A history of a fragmentary investigation about misogyny and violence. 1880-1913. Spain.

Ludmilla Jordanova (1949), historiadora de la ciència, graduada en ciències naturals i en història de l’art i doctora en història de la ciència. Té una llarga carrera com a investigadora i professora en història, especialment en història moderna, història de la ciència, història cultural i arts visuals i museologia a les universitat d’Oxford, Essex, Cambridge, East Anglia, Londres i Durham. A la seva darrera etapa a la Universitat de Cambridge va dirigir el “Centre for Research in the Arts, Social Sciences and Humanities” (CRASSH), per passar després a exercir com a professor d’història moderna a King’s College, Londres, i, actualment, dirigir el “Centre for Visual Arts and Culture” (CVAC) del department d’història de la Universitat de Durham. Actualment, dirigeix en aquest centre el programa de doctorat en cultura visual finançat pel Leverhulme Trust. També és membre del consell assessor del “Science Museum Group”, on actualment col·labora en l’exposició “Locomotion”. Treballa de manera regular amb artistes contemporànies, tot destacant la seva contribució editorial al desè aniversari del part d’escultures “Jupiter Artland” a prop d’Edimburg. Es pot trobar més informació professional a http://www.ludmillajordanova.com/.

 

per Júlia Massó

Crònica Versió en PDF

Com a mostra de la consolidació dels vincles establerts entre la història de la ciència i l’ensenyament, els passats dies 15 i 16 de novembre tingué lloc la XVII Jornada sobre la Història de la Ciència i l’Ensenyament “Antoni Quintana i Marí”. Una trobada biennal que pretén debatre diferents temàtiques entorn de les relacions entre història de la ciència i ensenyament, afavorir la comunicació i la col·laboració entre docents i historiadors de la ciència, fer conèixer experiències i recursos sobre l’aplicació de la història de la ciència en l’ensenyament i per últim, relacionar, mitjançant la història de la ciència, alguns aspectes de la divulgació científica amb l’ensenyament.

L'organització estigué a càrrec de Maria Rosa Massa i Carmel Ferragud

L’organització estigué a càrrec de Maria Rosa Massa i Carmel Ferragud

Aquest any la participació va ser bastant nodrida, amb 37 autors i 22 comunicacions. Tres sessions, moderades per Maria Rosa Massa, Carmel Ferragud i Mònica Blanco, van estar dedicades a “Experiències i propostes didàctiques en la Història de la Ciència“. En aquestes, docents de diferents nivells educatius, des de l’Educació Primària fins a l’ensenyament universitari, posaren de manifest experiències pròpies dutes a l’aula, on la història de la ciència ha estat un motor per ajudar a entendre qüestions de matemàtiques, física, química o farmàcia, també per comprendre la història local, o bé per analitzar la perspectiva de gènere en la ciència.

Enric Pérez, David Virgili i Maria Montava en la sessió “Experiències i propostes didàctiques en la Història de la Ciència" moderada per Carmel Ferragud (15 de novembre).

Enric Pérez, David Virgili i Maria Montava en la sessió “Experiències i propostes didàctiques en la Història de la Ciència” moderada per Carmel Ferragud (15 de novembre).

(1) Debat de la primera sessió “Experiències i propostes didàctiques en la Història de la ciència” moderat per Ma Rosa Massa (d’esquerra a dreta: Cesc Soldevila i Paula Arrebola, Carmel Ferragud, Fàtima Romero, i Marina Castells). (2) Mostra de materials a la mateixa sessió per part de Cesc Soldevila i Paula Arrebola (15 de novembre).

Una altra sessió, moderada per Fàtima Romero, va estar dedicada a “L’educació científica en la història“. Finalment, es va realitzar la sessió “150 anys de la taula periòdica dels elements”, coordinada per Pere Grapí, amb motiu de la commemoració del 150è aniversari de la publicació de la primera taula periòdica de Mendeléiev. Aquesta va permetre contemplar que en van existir moltes taules periòdiques al llarg de la història que foren utilitzades com a eina didàctica per a l’ensenyament de la química. Es pogueren explorar també les relacions entre la divulgació científica i l’ensenyament amb el rerefons de la història de la ciència.

(1) Joaquim Berenguer (ponent) i Fàtima Romero (moderadora). (2) Ana Eroles (ponent) i Fàtima Romero (moderadora) en la sessió “L’educació científica en la història” (16 de novembre).

Josep Maria Pons (ponent) a la sessió: “L’educació científica en la història” moderada per Fàtima Romero (16 de novembre).

 

En el marc de la Jornada, com és habitual, van ser lliurats els XVII premis “Antoni Quintana i Marí”, aquest any coordinats per Mònica Blanco. En la categoria d’Educació Secundària va guanyar el treball “Elemental, benvolgut Watson! Literatura policíaca i ciència”, les autores del qual foren quatre alumnes de l’Institut Antoni Llidó de Xàbia, Amaya Campos, Laura Calavia, Sabrina Caserta i Yasmina Bengarda. En la categoria de Batxillerat, el treball guanyador fou el jove Artur Farriols Raimí de l’Institut d’Argentona, amb el treball “Francesc Terrades i Pla (1873-1963)”. Els autors tingueren l’ocasió de presentar de manera brillant el seu treball.

Entrega de premis a les quatre alumnes de l’Institut Antoni Llidó (16 de novembre).

Les quatre premiades fent la presentació (16 de novembre).

Premi a Artur Farriols (16 de novembre).

La jornada va cloure amb la conferència de Josep Simon “La Màquina Universal: mètode infal·lible per resoldre qualsevol problema pedagògic mitjançant la intuïció històrico-científica”. Amb aquest títol tan provocador, Josep va fer un recorregut per les tecnologies aplicades a l’ensenyament de la ciència en diferents contextos, particularment el llatinoamericà. Les seves reflexions provocaren preguntes i un debat ric.