Notícies

Col·loquis SCHCT

Cicle: Objectes perduts. Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics

 “Nombres en viaje. La gran bestia, las piedras de águila, las piedras del trueno”

Irina Podgorny

Facultad y Museo de Ciencias Naturales, Universidad Nacional de La Plata, Argentina.

Dia: Dijous, 22 de novembre de 2018, 19h.

Lloc: Institut d’Estudis Catalans (IEC). Carrer del Carme, 47, Barcelona. Sala Pi i Sunyer.

 

Resum: En el mundo de las sustancias medicinales, el historiador se encuentra con nombres de remedios que, aunque conserven, asociado a ese nombre, sus propiedades curativas,  se aplican a distintas sustancias y cosas.

Así, la llamada “uña de la gran bestia” aparece en los libros de recetas como un elemento anti-epiléptico pero que, lejos de reducirse a un único origen, pueden referirse, según los continentes, a las pezuñas del alce, a las del tapir americano o las de algunos antílopes africanos.

Sin contar los compuestos botánicos, solo en el campo de la materia médica mineral y animal, este ejemplo se repite innumerables veces: la denominación piedras de serpiente, de águila o del trueno (hachas prehistóricas, incluyendo las de bronce) conecta cosas que los sistemas taxonómicos del siglo XIX separaron para siempre.

En este coloquio, analizando estos casos y refiriéndome también a estudios de otros investigadores, me interesa plantear los problemas metodológicos que surgen al tratar de seguir los itinerarios de esos nombres y de los objetos que ellos designan. Usados en la materia médica, hoy se conservan no solo en las colecciones de los museos más diversos (mineralogía, farmacia, zoología, historia del arte, etnología y folklore) sino también en las farmacopeas de la llamada “medicina popular”.

Organitza: Alfons Zarzoso i José Pardo-Tomás (dins del cicle “Objectes perduts. Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”)

Es pot trobar més informació a: http://blogs.iec.cat/schct/activitats-2/colloquis-2018-2019/

Institut d’Estudis Catalans

Servei de Suport a la Recerca

Carrer del Carme, 47 | 08001 Barcelona

“In the centenary of the Armistice: Health, Medicine and Humanitarianism during WWI (1914-1918) and its aftermath”.

Coordinadors:

Àlvar Martínez-Vidal (Institut López Piñero, Universitat de València) en col·laboració amb Josep Lluís Barona [1]  (Universitat de València) i de Jon Arrizabalaga[2] (CSIC, Barcelona).

[1] Investigador responsable del projecte “Salud, desastres y cooperación internacional en tiempo de crisis. Europa 1913-1945” (MINECO-HAR2017-82366-C2-1, 2018-2021).[2] Investigador responsable del projecte “Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias humanitarias: agendas, agencias, espacios y representaciones” (MINECO-HAR2015-67723-P, 2016-2018).

Resum:

La signatura de l’Armistici de Compiègne, entre Alemanya i les forces aliades, el dia 11 de novembre de 1918 va significar la fi de la I Guerra Mundial, una contesa que es va saldar amb vora deu milions de víctimes mortals i un incalculable nombre de ferits i de mutilats.

Les potències contendents havien posat en joc tots els seus recursos militars –començant per la carn de canó dels soldats de lleva– per tal d’infligir el màxim dany possible a l’enemic. Com no s’havia conegut mai a tan gran escala, la ciència i la tecnologia hi van contribuir a la carnisseria (Ruiz-Castell, 2015). La guerra total va comportar tot un seguit de novetats (invents, descobriments, avanços tecnològics) armamentístiques, però també defensives, que de vegades l’imaginari col·lectiu sol relacionar tan sols amb la guerra química i les caretes antigàs dels soldats en les trinxeres.

En el camp de la medicina, es podrien considerar dues línies principals de transformació: per una banda, el desenvolupament de les tecnologies mèdiques, com ara la vacunació massiva dels soldats per tal de prevenir les malalties infecto-contagioses, el tractament de les lesions produïdes per armes químiques o la transfusió sanguínia (directa, de persona a persona) dels ferits en cas d’hemorràgies greus; i, per una altra banda, la renovació de les pràctiques humanitàries dutes a terme, per la Creu Roja i altres agències internacionals, per tal de pal·liar el patiment de les víctimes, militars i civils, tant en la guerra com en la immediata postguerra. La Societat de Nacions hauria de fer front a tot un seguit de problemes sanitaris provocats per la contesa que exigirà la col·laboració internacional.

El cicle de quatre col·loquis pretén commemorar l’Armistici i alhora reflexionar històricament sobre l’equació “medicina i guerra”, tant des del punt de vista humanitari com des de les tecnologies mèdiques. Tindrà lloc a la sala de conferències del Palau de Cerveró, seu de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, de la Universitat de València, durant els mesos de novembre i desembre de 2018, just coincidint amb el centenari de l’Armistici. Estaran protagonitzats per quatre experts en el camp de la medicina de guerra i del període d’Entreguerres, que es desplaçaran en avió a València des d’Alemanya (Iris Borowy), Anglaterra (Fiona Reid), Holanda (Leo van Bergen) i Suïssa (Valérie Gorin). Les pernoctacions es farien en el Col·legi Rector Peset de la Universitat de València.

Ruiz-Castell, Pedro. La Gran Guerra i la recerca científica i tecnològica. Afers, 82 (2015): 647-662.

Ponents:

  1. Leo van Bergen

The Netherlands Institute for Military History/Dutch Veterans Institute (Hague).

Autor de Before my helpless sight: suffering, dying and military medicine on the western front, 1914–1918 (Ashgate, 2009); i de “Medicine and Medical Service”. A: International Encyclopedia of the First World War (2014).

Director de la revista Medicine, Conflict and Survival (abans, Medicine and War)

http://www.leovanbergen.nl/

  1. Valérie Gorin

Centre d’Enseignement et de Recherche en Action Humanitaire de Genève.

Autora (amb JF. Fayet i S. Prezioso) de Echoes of October. International Commemorations of the Bolshevik Revolution 1918-1991 (Lawrence & Wishart, 2007).

https://www.lwbooks.co.uk/book/echoes-of-october

http://www.cerahgeneve.ch/cerah/faculty-staff/academics/dr-valerie-gorin

  1. Fiona Reid

University of South Wales, Regne Unit.

Autora del llibre Medicine in First World War Europe. Soldiers, Medics, Pacifists (Bloomsbury Academic, 2017).

  1. Iris Borowy.

Center for the History of Global Development, Shanghai University.

Autora de Facing illness in troubled times: health in Europe in the interwar years, 1918-1939 (Peter Lang, 2005) i editora (amb Wolf  D. Gruner) de Coming to Terms with World Health: The League of Nations Health Organisation 1921-1946 (Peter Lang, 2009).

 

21 Novembre 2018, 16:00.

Leo Van Bergen. Modera: Àlvar Martínez-Vidal. “Chemical weapons: treatment of the injured and humanitarian challenges”.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaza Cisneros 4, València.

 

28 Novembre 2018, 16:00.

Valérie Gorin. Modera: Xavier García Ferrandis. “Visual representations  of the medical and humanitarian assistance to the wounded and to the invalids”.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaza Cisneros 4, València.

 

12 Desembre 2018, 16:00.

Fiona Reid. Modera: Josep Lluís Barona. “Modern medicine and old-fashioned drink and drugs: coping with wounds, disease and trauma on the Western Front”.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaza Cisneros 4, València.

 

19 Desembre 2018, 16:00.

Iris Borowy. Modera: Josep Lluís Barona. “From disaster to cooperation: the paradoxical role of World War I in international public  health”.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC). Plaza Cisneros 4, València.

 

Activitat divulgativa prevista:

Cicles de cinema simultanis dedicats al tema de la ciència i la guerra en la sala d’actes del Palau de Cerveró, en col·laboració amb l’Aula de Cinema de la Universitat de València.

Conferència a càrrec de Montserrat Cabré: 

“Dones i ciència: apologia de la història”

Data: 5 de novembre de 2018, 19:00

Lloc: Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, Barcelona. Sala Nicolau d’Olwer.

Vídeo de la Sessió Inaugural, 5 de noviembre de 2018. 

Programa:

Benvinguda i moderació de l´acte: Alfons Zarzoso (president de la SCHCT).

Presentació del Cicle de Col·loquis de la SCHCT 2018-2019: Clara Florensa (vicepresidenta de la SCHCT).

Conferència a càrrec de Montserrat Cabré: “Dones i ciència: apologia de la història”

Resum:

Milers de científiques arreu del món es mobilitzen avui en moviments associatius que busquen el reconeixement públic a la qualitat de la seva feina. El seu activisme entorn a commemoracions com ara el Dia de les Dones i les Nenes en la Ciència ha assolit un gran impacte en xarxes socials i mitjans de comunicació. En aquesta intervenció plantejaré una reflexió sobre el paper que s’atorga al passat en el marc d’aquest activisme i quins reptes planteja a la història de la ciència

Ponent:

Montserrat Cabré és professora titular d’història de la ciència a la Universitat de Cantàbria on ha impulsat diversos programes acadèmics i de difusió dels estudis feministes i de gènere i actualment dirigeix l’Àrea d’Igualtat, Conciliació i Responsabilitat Social. La seva recerca es centra en la història de les dones i la diferència sexual, amb especial atenció als sabers i a les pràctiques

Música en directe a càrrec de Ned Somerville (cantautor i historiador de la ciència).

Acomiadament i pica-pica.

Tríptic Col·loquis 2018-2019

 

Cicle de col·loquis de la SCHCT

Seminari Gabriela Mayoni 

(Universidad de Buenos Aires) 

“Entre lo global y lo local en la enseñanza de la naturaleza. La industria europea y su utilización en la educación argentina en las últimas décadas del siglo XIX”  

Divendres 19 d’octubre de 201812:00-14:00 a l’Institució Milà i Fontanals, c/ Egipcíaques, 15, Barcelona

Coordinador: Oliver Hochadel

Resum

La creación de nuevos espacios de enseñanza de la historia natural en la Argentina en las últimas décadas del siglo XIX propició un aumento exponencial en la demanda de materiales didácticos para equipar gabinetes en las instituciones educativas argentinas y acompañar las lecciones en las aulas. Esta demanda requirió la introducción de una industria extranjera al país, principalmente de Francia y Alemania. Las grandes casas comerciales ofrecieron a un amplio público objetos y colecciones en estrecha relación con las prácticas pedagógicas y científicas que se promovían a escala global en aquella época. Herbarios, animales taxidermizados, modelos anatómicos, láminas murales, placas epidoscópicas, minerales y fósiles, entre otros, fueron útiles a la representación y circulación de las ideas sobre la naturaleza a los gabinetes argentinos formando parte de un amplio mercado de consumo y cultural de la ciencia de carácter transcontinental. A nivel local, el acceso a las prácticas y saberes científicos a través de los materiales adquiridos produjo igualmente cuestionamientos y una necesidad de adaptación y aplicación al estudio de la fauna y flora regional y argentina. Asimismo, varias iniciativas de recolección y formación de colecciones con elementos de la naturaleza local coexistieron con las colecciones extranjeras y constituyeron incipientes “museos” dentro de las instituciones educativas.

Ponent: María Gabriela Mayoni (Universidad de Buenos Aires, Argentina)

María Gabriela Mayoni es Licenciada en Conservación y Restauración de Bienes Culturales por la Universidad Nacional de las Artes, Argentina y estudiante de Doctorado en Antropología en la Universidad de Buenos Aires, con una investigación sobre museos, colecciones y enseñanza de la historia natural en la educación secundaria argentina durante las últimas décadas del siglo XIX. Fue beneficiaria de una beca CONICET para la realización de su tesis doctoral, así como becas para estadías en museos y centros de investigación en Europa. Actualmente coordina la revalorización de los fondos museográficos y documentales del Museo de Farmacobotánica “J. A. Domínguez” de la Facultad de Farmacia y Bioquímica de la Universidad de Buenos Aires fundado en 1900, mediante acciones de catalogación, documentación y conservación. Participó en diferentes congresos, jornadas y seminarios sobre patrimonio cultural e historia de la ciencia y publicó en diversas revistas científicas nacionales e internacionales.

Data: 19 d’octubre de 201812:00-14:00

Lloc: Institució Milà i Fontanals, c/ Egipcíaques, 15, Barcelona

HANDLING THE BODY, TAKING CONTROL:

TECHNOLOGIES OF THE GENDERED BODY

Institut Menorquí d’Estudis, Maó (Balearic Islands, Spain)

23-25 May 2019

SECOND CALL FOR PROPOSALS /2th OCTOBER 2018

Organized by the Catalan Society for the History of Science and the Institut Menorquí d’Estudis

Coordinated by Montserrat Cabré and Teresa Ortiz-Gómez

CALL FOR PROPOSALS pdf

 

CALL FOR PROPOSALS

The aim of the 10th European Spring School [ESS] “Handling the body, taking control: Technologies of the gendered body” is to encompass a diversity of themes around the axis of the historical construction of the gendered body as a locus of both empowerment and disempowerment and the place of the natural philosophical and biomedical disciplines in shaping the political and subjective dimensions of human experience.

The School is particularly concerned with exploring how diverse intellectual and social movements have struggled to gain authority and cultural hegemony over women´s bodies by way of defining sexual difference and the gendered body.

The ESS is envisaged as a space for junior scholars to discuss their current work-in-progress with colleagues in a creative and supportive environment. As in previous sessions, this ESS is structured in four key-note lectures and a research workshop.

The keynote lectures will cover areas such as sexual practices, the language of physiology, visual representations and feminist definitions of health expertise.

Confirmed speakers include:

  • Delphine Gardey (University of Geneva)
  • Agata Ignaciuk (University of Warsaw)
  • Barbara Orland (University of Basel)
  • María Jesús Santesmases (Institute of Philosophy, CSIC)

The workshop will be organized in three thematic paper sessions and one poster session. All contributions –in both paper and poster format– will be commented by participants, lecturers and organizers of the School. Sessions and discussions will be conducted in English.

The ESS  “Handling the body, taking control: Technologies of the gendered body” is open to graduate students, early career scholars, professionals, and activists concerned about past and present approaches to the gendered body and the analysis of the epistemological frameworks that feminism has developed to analyze them.

Participants would be expected to address such issues as:

  • Abortion and contraceptive cultures
  • Expert knowledge and experiences of pregnancy and birth
  • Feminist activism and body technologies
  • Feminist epistemologies of the body
  • Gendered biopolitics
  • Illness, sickness, disease
  • Medical constructions of sexual difference
  • Patologization and depatologization of the female body
  • Sexual education and women’s health knowledge
  • Sexual violence, perceptions of harrassment and rape
  • Sexualities, female sexuality and asexuality
  • Visual and textual discourses of the gendered body
  • Women’s sexual desire and medical knowledge on female sexuality
  • Women’s versus medical representations of the female body

Please send proposals to discuss your research (around 300 words) before October 30 to Montserrat Cabré and Teresa Ortiz-Gómez at: 10thess2019@gmail.com

A limited number of grants will be available for graduate students and early career researchers.

Timeline

October 30: Deadline for submitting proposals

November 20: Communication of accepted proposals

January 30: Final program announcement

February 1: Registration Opens

May 10: Registration Closes

May 23: School starts

Cicle TECHNOLOGY & CAPITALISM

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 5 - 7 May 2022

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica