Notícies

Fotografia 1. Pepe Pardo a punt de començar la xerrada.

Entre aus del paradís i rinoceronts, espais de coneixement del món natural en el Renaixement i la Il·lustració

per Júlia Massó

7 de novembre del 2019, Granollers. Entrem al Museu de Ciències Naturals de Granollers. La conferència és a la Biblioteca i aula d’estudi Antoni Joch i Cuspinera que des de les darreres guies i manuals de camp fins a llibres d’ornitologia del segle XVI, passant pels llibres de referència bàsica de l’estudi científic de la natura, és constituïda per més de 8000 volums. Les ciències naturals es tracten des de diferents punts de vista, grups taxonòmics, àmbits geogràfics i períodes històrics.

I dins de tota aquesta varietat, s’ha de destacar que molts dels volums del fons bibliogràfic provenen d’importants donacions. Una d’elles i la que dona peu a la xerrada, de José Pardo Tomàs, del IMF-CSIC, és la col·lecció del bibliòfil i col·leccionista Frederic Travé i Alfonso, especialitzada en ornitologia i jardineria.

Pepe Pardo, arran de l’existència d’un dels pocs exemplars dels llibres Ornithologie, d’Ulisse Aldrovandi i Historia Naturalis de Avibus, de Johannes Jonstonus (http://www.museugranollersciencies.org/es/blog/una-joia-de-lornitologia/), que formaven part de la col·lecció de Travé, aprofita per explicar els espais de coneixement del món natural entre el Renaixement i la Il·lustració mitjançant els gabinets de curiositats i jardins botànics. D’aquesta manera, utilitzant la història de la ciència com a eina, ens dibuixa un context necessari per entendre la importància d’aquest patrimoni.

Fotografia 2. Petita exposició a la Biblioteca del Museu de Granollers dels diversos exemplars relacionats amb la xerrada entre els que es trobaven els Ornithologie, d’Ulisse Aldrovandi i Historia Naturalis de Avibus, de Johannes Jonstonus.

En aquesta època, els intercanvis de cartes, gravats, dibuixos, tractats, plantes… eren molt freqüents. Jonstonus copiava i feia circular gravats d’Aldrovandi, recollia històries i llegendes com les aus del paradís, l’au fènix, etc. ja que aquests simbolismes formaven part d’aquesta ciència natural. De fet, aquest intercanvi era l’única manera de comunicar-se entre humanistes, cirurgians, clergat, naturalistes… homes amb diners i propis de l’època. És així com comença el col·leccionisme d’objectes eclèctic i el coneixement esotèric o privat, que constituïen anomenats també els gabinets de curiositats.

Després de parlar de l’origen dels jardins botànics, un concepte molt lligat a aquests gabinets de curiositats, Pepe Pardo fa parada al particular cas del gabinet de curiositats de la família Salvador, situada actualment als jardins botànics de Barcelona, on s’hi troben exemplars de Johannes Jonstonus. En aquest exemplar, trobem el famós gravat del Rinoceront de Dürer, copiat dels llibres d’Aldrovandi que a la vegada és copiat d’altres fonts. Una peça atraient i amb molta història.

Fotografia 3. Rinoceront de Dürer, gravat de l’Apparatus Biblicus de Bernard Lamy, que també podeu trobar a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Un cop s’acaba la xerrada, és inevitable debatre i qüestionar-se posteriorment preguntes relacionades amb el patrimoni d’aquest museu. És interessant pensar en com ha canviat radicalment la manera de comunicar-se amb l’arribada de les noves tecnologies i reflexionar sobre com diferents conceptes s’han anat transformat i adaptant fins els nostres dies. La qüestió subjacent d’aquesta xerrada doncs és: com es protegeix aquest patrimoni davant d’aquests canvis? Com es recuperen les històries que amaguen aquests objectes aïllats i també en el seu conjunt? Qui i com es decideix què se salva o es guarda? Aquell que decideix té la informació necessària per prendre aquesta decisió?

El “leitmotiv” de moltes de les xerrades dutes a terme per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i Tècnica plantegen totes aquestes preguntes perquè es reflexioni i dialogui intentant establir un coneixement en comú i d’aquesta manera poder actuar cooperativament.

Fotografia 4. Clausura de l’acte.

Finalment, després del debat, marxem de l’edifici modernista que allotja la biblioteca del Museu. De camí a l’estació, comentem que gràcies a aquesta xerrada, coneixem una mica més sobre la història natural del Renaixement. Pugem al tren direcció Barcelona, a uns 35 minuts de Granollers, tenim la sensació que tot i ser a prop, es desconeix el gran patrimoni d’aquesta ciutat. Són col·loquis i petites activitats com aquestes les que emfatitzen la seva importància i donen a conèixer realitats oblidades.

Aquesta xerrada ha estat possible gràcies a la col·laboració entre la Societat Catalana d’Història de la Ciència i Tècnica i el Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Versió en pdf

Participació a dia 22/11/2019: 15,38% del cens.

Obert el període d’eleccions per a la renovació per meitats del Consell Directiu.

Enguany el procediment és per vot electrònic.

Llegiu primer les instruccions per a la votació:

Instruccions per a la votació

Per emetre el vot connecteu-vos a l’enllaç: https://schct.votacions.iec.cat/

 

 

 

 

 

 

Un cop apareix aquesta pàgina d’identificació, introduiu el DNI o NIE amb la lletra majúscula al cam “nom d’usuari” i el DNI o NIE amb lletra minúscula al camp contrasenya.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’enllaç us portarà a la pàgina següent on heu de seguir l’enllaç marcat per la fletxa.

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment podreu votar, seguint l’enllaç del botó “Vull Votar” (vegeu la fletxa).

 

 

 

 

 

Més info:

Carta de convocatòria a l’Assemblea General de Socis del 27 de novembre de 2019

L’única candidatura presentada està formada per les següents persones:

Vicepresidenta: Clara Florensa Rodríguez

Secretari: Josep Simon Castel

Vocals:

Pasqual Bernat López

Mònica Blanco Abellan

Miquel Carandell Baruzzi

Carmel Ferragud Domingo

Antonio García Belmar

Maria Rosa Massa Esteve

Òscar Montero Pich

José Pardo Tomás

Miquel Terreu Gascon

 

 

Col·loquis de la SCHCT (2019–2020)

Cicle: El Zoo de Barcelona: passat, present i futur

 “Animals a l’Ajuntament. El zoo de Barcelona i la política urbana”

Dia: Dimecres 20 de novembre de 2019, 19h.

Lloc: Sala Nicolau d’Olwer (Institut d’Estudis Catalans).

Carrer del Carme, 47, Barcelona.

Ponents: Miquel Carandell (Museu de Ciències Naturals de Granollers), Sergi de la Cruz (CEHIC-UAB) i Oliver Hochadel (IMF-CSIC).

Resum: El Zoo de Barcelona sempre ha format part de la política local reflectint les ideologies polítiques dels dirigents municipals de cada època. A principis del segle XX, el catalanisme conservador s’imposava a les institucions de la Ciutadella o durant la dictadura, Porcioles va transformar el zoo en una de les estrelles de la ciutat per mostrar la “modernitat” franquista… i, per descomptat, en els últims quatre anys, el debat públic del zoo mostra també la creixent influència de la societat civil en l’agenda municipal. En aquesta sessió debatrem com la política municipal ha determinat el desenvolupament del zoo, o com el zoo ha estat també un factor important en la política municipal.

Properes sessions del cicle:

2na sessió (19 de febrer de 2020): Amic o presoner? La relació del públic amb els animals del zoo

3ra sessió (20 de maig de 2020): El parc i el món. Com el zoo de Barcelona s’adapta als nous models

Coordinador: Miquel Carandell, Museu de Ciències Naturals de Granollers, i Oliver Hochadel, IMF-CSIC.

Informació en pdf

Col·loquis de la SCHCT (2019–2020)

Cicle: Tòxics (in)visibles

 “Toxic Highlands. The back and forth of mercury contamination in the Swiss Alps (1917-today)”

Dia: Dimecres 20 de novembre de 2019, 16h.

Lloc: Sala de conferències Palau de Cerveró (Institut Interuniversitari López Piñero). Plaza Cisneros, 4, València.

Ponent: Alexandre Elsig, Université de Lausanne.

Resum del cicle: Aquest cicle de seminaris vol constituir un complement a l’exposició Tòxics (in)visibles que ara mateix es pot visitar a l’Institut Interuniversitari López Piñero i que romandrà oberta fins el final del novembre de 2019 (quan possiblement iniciarà la seua itinerància cap a Barcelona i Alacant). L’exposició Tòxics (in)visibles és una invitació a reflexionar sobre la complexitat dels processos que intervenen en l’establiment de la toxicitat d’una substància. A través del mercuri, l’amiant, els plaguicides i els fums contaminants l’exposició indaga en el caràcter contingent i socialment construït de la toxicitat per revelar alguns dels mecanismes a través dels quals els diversos protagonistes, sota la pressió de forts interessos polítics, econòmics i acadèmics, interaccionen per visibilitzar la toxicitat d’una substància o, al contrari, per invisibilitzar-la, mitjançant la producció activa d’ignorància sobre els seus efectes en la salut i el medi ambient. Els exemples mostren també que la gestió del risc tòxic està marcada per forts desequilibris entre productors i víctimes, la qual cosa fomenta el desenvolupament de formes de violència lenta, i sovint invisibilitzada, contra grups socialment desfavorits. Seguint el plantejament de l’exposició, en aquest cicle reflexionarem sobre tres dels quatre tòxics adés considerats (fums, plaguicides i amiant) amb tres especialistes internacionals com són Stéphane Frioux, Sabine Clarke i Pascal Marichalar. De manera més específica, les seues presentacions ens duran a reflexionar sobre les exposicions a aquests tòxics i les seues regulacions en tres contextos locals diferents, concretament a: França, Regne Unit i Itàlia. Aquesta perspectiva internacional podrà constituir un bon punt de partida per introduir la taula rodona amb la qual tancarem el cicle i que detallem al punt específic d’aquest formulari.

Coordinadors: José Ramón Bertomeu i Ximo Guillem-Llobat (IILP-Universitat de València).

Retransmissió: http://reunion.uv.es/hcc2

Jornada Oberta

16 de novembre de 2019 a les 10:00

Sala Abat Panyelles, Monestir Planta 4

Joan Torrent i Fàbregas, nascut a Sant Feliu de Guíxols, fou el primer biògraf a l’Estat espanyol de Jules Verne. Un investigador de primera magnitud, referent en els camps tant de l’estudi de Jules Verne i de Mn. Cinto Verdaguer, Creu de Sant Jordi i exigent estudiós de la història de la nostra ciutat.

Informació: exposició, activitats i programa

Més informació

Joan Torrent i Fàbregas (1901-1996) nascut a Sant Feliu de Guíxols,   fou el primer biògraf a l’Estat espanyol de Jules Verne. Amb aquestes jornades es vol  reivindicar la seva figura: un  investigador de primera magni- tud, rigorós, els treballs del qual  han esdevingut referents en el  camp de l’estudi de la figura de Jules  Verne, així com en altres temàtiques  treballades per Torrent com fou l’estudi  de Mn. Cinto Verdaguer, amb l’elaboració i publicació de part de l’Epistolari. Torrent, que rebé la Creu de Sant Jordi el 1992, fou també un estudiós exigent de la història de Sant Feliu de Guíxols, amb nombrosos articles publicats a l’Ins-titut d’Estudis del Baix Empordà i a la publicació local Àncora.

La Societat Hispànica Jules Verne, la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (IEC), la Biblioteca Pública Octavi Viader i Margarit i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols us proposem un programa amb  activitats divulgatives i de lliure accés pensa-des per a totes les edats.
Només cal que us animeu a participar-hi!

XVII TROBADA SCHCT 2022

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 5 - 7 May 2022

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica