Notícies

Cicle

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’humanitarisme

Primera sessió:  

“Save the Children and the question of compassion for ‘enemy’ children”

Rebecca Gill: University of Huddersfield (Huddersfield, UK)

Dimarts, 8 de març de 2018 a les 18.00 h a la

Residència d’Investigadors, carrer Hospital, 64 de Barcelona

Allunyant-se dels estereotips que han marcat la historiografia tradicional sobre el passat de la infermeria, el cicle pretén combinar, per mitjà de tres estudis de cas, la història de la compassió amb el paper desenvolupat per les dones en les missions humanitàries, tant en contextos bèl·lics com de desastres naturals. Més enllà de la formació acadèmica i de les carreres professionals de les tres principals protagonistes dels relats, l’atenció es focalitza sobre les seves actituds i percepcions, com també sobre el coneixement acumulat i compartit per elles com a conseqüència de les pràctiques compassives i, en concret, les cures d’infermeria.

 

Cura d’infermeria d’un soldat ferit en la Primera Guerra Mundial (Wellcome Library, Londres)

Doctorada en 2005 amb una tesi sobre els orígens de les organitzacions humanitàries britàniques en el marc de la Guerra Franco-Prussiana (1870-1871), és autora del llibre Calculating Compassion: British Relief in War, 1870-1814 (Manchester University Press, 2012). Des de 2006 ensenya a Huddersfield història contemporània, en especial de l’ajuda humanitària en conflictes bèl·lics.

 

Resum. El 1919, el Save the Children Fund començà a finançar tasques de socors a Alemanya amb infants malnodrits. Aquesta iniciativa constituïa una demostració pràctica de compassió a la vegada que una protesta política contra el bloqueig britànic d’Alemanya a la fi de la Primera Guerra Mundial. Alhora, l’organització intentava esdevenir una associació internacional amb el mandat de ‘salvar’ tots els infants. Mitjançant els recentment descoberts papers d’Emily Hobhouse (el seu pla d’alimentació escolar a Leipzig fou finançat per Save the Children), aquesta xerrada examinarà els problemes pràctics que plantejava l’alimentació de llargues cohorts d’infants a la llum de la nova ciència de la nutrició, i explorarà alguns dels debats interns d’aquesta organització al voltant de com compaginar la cura dels infants dels països ‘enemics’ amb la necessitat de construir aliances internacionals.

Programa en PDF:

Save the Children and the question of compassion for ‘enemy’ children

Programa del cicle:

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’Humanitarisme

Vulnerables: compasión y curas de enfermería en la historia del humanitarismo, en castellà

Cicle de seminaris: Metalls pesants tòxics en el treball i en l’ambient

IHMC València – Feb-Mar 2018

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “López Piñero” (Universitat de València) amb el suport de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT)

Tercera sessió: 28 de febrer de 2018. 18 h.

‘Taula Redona: Metalls pesants en l’ambient’

amb al participació de Ferran Ballester i Olga Pardo (Universitat de València)

Sala de Conferències (IHMC)

online: reunion.uv.es/hcc2

Olga Pardo, llicenciada en Química i en Ciència i Tecnologia dels Aliments amb Premi Extraordinari de Llicenciatura. Doctora en Química per la Universitat de València. La seva vida laboral s’ha desenvolupat en l’àmbit de la seguretat alimentària, tant en laboratoris acreditats enllestint noves metodologies analítiques com en l’àrea de control oficial, avaluació i priorització del risc derivat de la ingesta de contaminants a la dieta. Investigadora en l’Àrea de Seguretat Alimentària de FISABIO-Salut Pública, exerceix la seva activitat docent com a professora associada al Departament de Química Analítica, Facultat de Química (UV). Ha publicat més de 20 articles científics en revistes internacionals de gran impacte i ha participat en nombrosos projectes nacionals i internacionals. Posseeix a més el Diplomat en Sanitat, un Màster en Seguretat Alimentària i Gestió de la UPV i un altre en Toxicologia i avaluació de Riscos per la UV.

Ferran Ballester és professor titular de la Universitat de València i coordinador de l’Àrea d’Ambient i Salut de FISABIO (Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana). Especialista en Medicina Familiar i Comunitària i en Medicina Preventiva i Salut Pública, Màster en Salut Pública per la Universitat de València (1990) i Doctor en Medicina per la Universitat d’Alacant (1995). Va treballar a l’atenció primària de salut fins a 1988, quan va començar la seva carrera en els serveis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana. L’any 1991 ingressà a l’Institut Valencià de Salut Pública, on va treballar al Departament d’Epidemiologia i Estadística fins gener de 2009. Ha estat professor associat a la Universitat Miguel Hernández (1999-2004). Les seves línies principals d’investigació són el estudi de l’exposició a la contaminació atmosfèrica, meteorologia i la seva relació amb la salut, així com la relació entre les exposicions prematures a factors ambientals i la salut dels nens i nenes. En aquest context es desenvolupa el projecte INMA (Infància i Medi Ambient) que va començar el 2003 i del que el Dr. Ballester és coordinador de la cohort de València.

Properes sessions:

  • 7 March 16 h. Florence Hachez-Leroy. (Centre de recherches historiques (UMR 8558, EHESS/CNRS) “On the bench: Aluminium and Health, 19 th-20 th centuries”

Online: reunion.uv.es/hcc2

Cicle de seminaris: Metalls pesants tòxics en el treball i en l’ambient 

IHMC València. Febrer i març del 2018 – 16 h. online

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “López Piñero” (Universitat de València) amb el suport de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT)

Segona sessió: 21 de febrer de 2018. 16 h.

‘Occupational Exposure to Heavy Metals Poisoning: Scottish Lead Mining’  

a càrrec de Catherine Mills (University of Stirling)

Sala de conferències (IHMC)

online: reunion.uv.es/hcc2

Abstract

The study examines historic occupational lead poisoning amongst the mining labour force at Tyndrum lead mine in the Scottish southern highlands in the eighteenth and nineteenth centuries set against the backdrop of the wider national context.  Traditional archival research is combined with environmental science to both identify incidence of poisoning and the historic health risk factors that were specific to the industry, particularly at the surface of the mine. Emphasis is placed upon employment practices, technology and wider social conditions such diet and alcohol and the toxicity of the different compounds of lead (mineralogy) that the workers were exposed too.

The paper will suggest that incidence of occupational poisoning correlates persuasively with the length of time the workforce were exposed to the contaminated environment.  The hazards of working with lead ore were moderated by diet but primarily by the seasonal nature of operation in the pre-industrial phase of mining and the adoption of a duel occupation.  This minimised contact with the metallic ore, particularly the more available compounds such as lead carbonate. It also allowed the body periods of recuperation. At Tyndrum mine in the nineteenth century an intermittent pattern of working was taken to the extreme and appears to be unique. The men were rarely at work and consequently their exposure to the hostile working environment was minimised further.

Short Biography

In addition to being Director of the Centre for Environment, Heritage and Policy, Dr Catherine Mills is Programme Director for the MRes in Environmental History and MSc in Environment, Heritage and Policy.

A graduate of the Universities of Birmingham and Exeter, who joined History and Politics at Stirling in 2009 after having successfully completed a Wellcome funded post doctoral fellowship at the Centre for Medical History, University of Exeter. This explored the relationship between the regulatory politics of clean air and respiratory health in post war Britain.

She has a research background in the historical management of ‘unhealthy environments’ with an emphasis on both the urban atmosphere and the underground workplace in nineteenth and twentieth-century Britain. Since moving to Stirling, Catherine’s research has shifted more towards understanding the specific industrial processes that create ‘unhealthy environments’ and how post-industrial derelict and contaminated landscapes are perceived, experienced and understood over time.  She adopts a strong interdisciplinary approach to her research by combining traditional archival material with geo-archaeological and environmental investigation.  Catherine is also a strong advocate both of wider public engagement in research dissemination and field work to enhance classroom-based teaching. She is currently working on a series of inter-related projects exploring the unrealised environmental impacts and associated cultural and health legacies of rural industrialisation.

Catherine has published on the occupational health of British metal miners’, urban air pollution and her first monograph explored the health and safety regulation of the British mining industries, 1800–1914.

See Catherine’s publications here.

Next sessions: 

  • 28 Feb.,18 h.: Ferran Ballester, Olga Pardo. Debat: “Metalls pesants tòxics en el treball i en l’ambient”
  • 7 March, 16 h. Florence Hachez-Leroy. (Centre de recherches historiques (UMR 8558, EHESS/CNRS) “On the bench: Aluminium and Health, 19 th-20 th centuries”

Online: reunion.uv.es/hcc2

More details: www.uv.es/ihmc

With the suport of the Catalan Society for the History of Science and Technology.

Una de les fotografies d’Annie Jones (1865-1902), realitzada per Charles Eisenmann, com a material de venda per al públic dels espectacles de P. T. Barnum

Una de les fotografies d’Annie Jones (1865-1902), realitzada per Charles Eisenmann, com a material de venda per al públic dels espectacles de P. T. Barnum

Entrevista: Hablamos con María José Galé

3a sessió del cicle: ¿Dónde se sitúa el escenario?

Desviar las miradas sobre lo espectacular.

 a càrrec de María José Galé Moyano (Universitat de Saragossa)

Dimarts, 6 de febrer de 2018, a les 19.00 h. a l’Institut d’Estudis Catalans, (carrer del Carme, 47, Barcelona)

El cicle “Objectes Perduts”: La SCHCT ofereix una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat i el potencial evocador i explicatius de la cultura material de la ciència. En aquesta edició fixem la mirada en la creació d’objectes científics i en els seus règims d’exhibició: qui i com els crea, quins usos tenen, com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

El cicle planteja enguany tres presentacions centrades en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena: l’escultura funerària i el cementiri com a espais relacionats amb les pràctiques mèdiques de les sales de dissecció anatòmiques a la Barcelona del segle XIX; la cultura material de les malalties nervioses i la creació d’objectes de ciència artístics al París fin-de-siècle; i la complexitat dels escenaris o dels règims d’exhibició on té lloc l’espectacle dels cossos humans.

Resum de la conferència: La exhibición del cuerpo a lo largo del tiempo se sitúa en una encrucijada en la que se articulan al menos la idea de lo espectacular y la de la producción de conocimiento, del placer y de una impostada objetividad. La mirada es un modo privilegiado de acceso a lo extraordinario que no está exenta de una configuración que alberga los mismos elementos que constituyen el propio pensamiento occidental y que, por tanto, no puede desprenderse de un sesgo que ha ordenado jerárquicamente a unos sujetos frente a otros en función de su corporalidad. El escenario se pretende bajo los pies del sujeto que es mirado, pero hay, en ese lugar de exhibición, un intento de cerrar el sentido que el cuerpo excesivo puede cuestionar. Ese escenario limita de algún modo el sentido de lo que exhibe, trata de contener la mirada, de guiar la interpretación. Quienes se autoerigen como simples asistentes, a la postre, suponen una parte más del mismo, construyen con su atención un fragmento del marco de inteligibilidad que rodea al sujeto observado. Ese marco es escenario también y debe ser quebrado. Quien mira recibe a su vez la mirada de aquellas personas a quienes observa que, desde su hoja de contactos, desde su situación en la vitrina, evidencian la idea de que quienes observan siempre lo hacen desde un cuerpo que forma parte, junto con todo el resto, de la producción de conocimiento.

Nota biogràfica: María José Galé Moyano es Profesora asociada en el Departamento de Didáctica de las Ciencias Humanas y Sociales y de la Lengua y la Literatura. Doctora por la Universidad de Zaragoza con una tesis que aborda la cuestión de lo corporal desde un punto de vista centrado en el pensamiento de Judith Butler. Ha cursado el Máster de Estudios filosóficos y las licenciaturas en Filología hispánica y en Psicopedagogía. Su campo de investigación está centrado en el pensamiento feminista, la filosofía contemporánea, el arte y los cuerpos, y es autora de algunos artículos acerca de esta temática y del libro, publicado en el año 2016 por la editorial Bellaterra, Mujeres barbudas. Cuerpos singulares.

2ª Sessió del cicle:

Curating Pathology at the Musée Charcot

 a càrrec de Natasha Ruiz-Gómez
(University of Essex)

 Dimecres, 24 de gener de 2018, a les 19.00 h

a l’Institut d’Estudis Catalans,

(carrer del Carme, 47, Barcelona)

Musée Charcot. Paris, ca. 1894.

Entrevista: Hablamos con Natasha Ruiz-Gomez

El cicle “Objectes Perduts”: La SCHCT ofereix una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat i el potencial evocador i explicatius de la cultura material de la ciència. En aquesta edició fixem la mirada en la creació d’objectes científics i en els seus règims d’exhibició: qui i com els crea, quins usos tenen, com circulen i, aleshores, com es transformen i creen nous significats per part de nous públics.

El cicle planteja enguany tres presentacions centrades en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena: l’escultura funerària i el cementiri com a espais relacionats amb les pràctiques mèdiques de les sales de dissecció anatòmiques a la Barcelona del segle XIX; la cultura material de les malalties nervioses i la creació d’objectes de ciència artístics al París fin-de-siècle; i la complexitat dels escenaris o dels règims d’exhibició on té lloc l’espectacle dels cossos humans.

Resum de la conferència: The Hôpital de la Salpêtrière was at the center of the hysteria ‘epidemic’ in late-nineteenth-century Paris, but its museum of pathological anatomy, the so-called Musée Charcot, exhibited photographs, drawings, skeletons, anatomical specimens, casts and sculptures of ‘artistic pathology’ that depicted other, more disquieting illnesses.  Founded by artist-manqué Dr Jean-Martin Charcot (1825-1893), head of the hospital’s medical service for over thirty years and one of the founders of modern neurology, the museum was populated by works created by the many doctors whose artistic sensibilities were nurtured by Charcot.

The Musée Charcot offered a partial and idiosyncratic vision of nervous disease.  The only known photograph of this museum, which is no longer extant, shows a curious group of objects and images, which coalesce under the umbrella of medical evidence.  If illumination was the presumed goal of the anatomical museum since the Enlightenment, the exhibits here more often resulted in the obfuscation of pathology.  In addition to shedding light on this space of curated morbid anatomy, this talk focuses on the mostly unknown and unpublished albums from the Musée Charcot’s collection that replicate the museum’s methodology in miniature.  In these ‘lost objects’, accomplished drawings and enigmatic photographs compete with more ‘objective’ graphs and diagrams to represent the pathologies seen at the Salpêtrière.  Like the anatomical specimens, sculptures, wax casts, medical equipment and reproductions of artworks in the museum—or the objects in an early modern Wunderkammer—the contents of the albums cohere only when seen as the collection of a single individual: the Musée Charcot’s formidable founder.

Nota biogràfica: Dr Natasha Ruiz-Gómez is a senior lecturer in Art History at the University of Essex. She specializes in French art of the nineteenth and early twentieth centuries and is especially interested in the intersection of art and medicine.  She has published in Art History, Medical Humanities, Thresholds and various anthologies, as well as in a recent exhibition catalogue of the Statens Museum for Kunst, Copenhagen.  Her current book project examines the ‘scientific artworks’ of Dr Jean-Martin Charcot and the Salpêtrière School.  Natasha has been the recipient of numerous fellowships, including a Research Fellowship from the Leverhulme Trust, a five-year Research Councils UK Fellowship and a Kress Curatorial Fellowship at the Brooklyn Museum.  She was awarded a Medical Humanities Small Grant from the Wellcome Trust to co-host a conference in June 2014 entitled ‘Collect, Exchange, Display: Artistic Practice and the Medical Museum’ at the Hunterian Museum, London.

Cicle TECHNOLOGY & CAPITALISM

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 5 - 7 May 2022

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica