Notícies
Divendres, 08 de novembre de 2019 de 19:00 a 21:00
→ Retransmissió: https://youtube.com/user/comunicacioiec
19:00-19:10 h, Benvinguda i Presentació del Programa de Col·loquis 2019-2020
19:10-20:15 h, Conversa amb Itziar González i Celia Marín i debat obert sobre:
Ciutat, patrimoni i ciència
20.15-20.30 h, Música en directe a càrrec de Miquel Muñiz, s’interpretaran les peces:
Adagio i fuga, 1a Sonata de J. S. Bach i Caprici XXIII de N. Paganini
20.30 h-21:00h, Pica-pica i acomiadament
Lloc: Sala Pi i Sunyer, Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, BCN).
Dr. Trueta immobilitzant una fractura. Font: Família Trueta
Barcelona, Residència d’Investigadors, 24 i 25 d’octubre 2019
La relació entre guerra i innovació científica és un tema controvertit. S’ha dit que els conflictes bèl·lics estimulen el desenvolupament científic (P. Ruiz-Castell, 2016); altres (L. van Bergen, 2007), en canvi, consideren que les guerres no afavoreixen el progrés científic sinó les seues aplicacions. El descobriment de la penicil·lina per A. Fleming el 1929 i la producció massiva a partir de 1944 seria paradigmàtic. Tanmateix, des de la perspectiva de la tecnociència contemporània no té sentit fer una distinció dràstica entre ciència pura i ciència aplicada. És el ‘règim de sabers’ en un temps i un espai concrets allò que fa possible la innovació (D. Pestre, X. Roqué, 2008).
Tot i això, sembla innegable que durant la Guerra Civil Espanyola hi hagué notables avanços en el domini de la cirurgia, en especial, la transfusió sanguínia indirecta per mitjà de flascons hermèticament tancats i el tractament de les fractures obertes per mitjà de la cura oclusiva amb guix. En ambdós casos l’escenari principal seria Barcelona i la seua àrea d’influència. Pel que fa a la transfusió la historiografia –i la hagiografia– apunta inevitablement cap a la figura de Frederic Duran i Jordà (1905-1957); i, pel que fa a la cura oclusiva, cap a la figura de Josep Trueta (1897-1977). No obstant això, les atribucions de paternitat i les disputes de prioritat en ciència acostumen a ignorar les figures de segona línia, les contribucions de les quals de vegades van ser decissives.
Certament, la Guerra Civil Espanyola fou un autèntic laboratori a cel obert no sols per a les modernes armes fabricades pels alemanys i els italians, sinó també en el camp de les tecnologies mèdiques. La transfusió indirecta fou provada amb èxit no sols per Duran i Jordà sinó també per Norman Bethune i Reg Saxton a la zona republicana i per Carlos Elósegui a la zona franquista (L. Palfreeman, 2015). I, pel que fa a la cura oclusiva, caldria diferenciar dos àmbits: el civil i el militar. El primer tindria com a referència obligada l’Hospital de Sant Pau (Josep Trueta); i, el segon, tindria com a epicentre el nou Hospital de Vallcarca (Joaquín D’Harcourt, Albert Folch, Jaume Bofill) i l’Hospital de la Savinosa (Francesc Jimeno Vidal). Prèviament, la tècnica havia sigut desenvolupada per Manuel Bastos Ansart arran la Guerra del Marroc. Tot sembla apuntar que durant la Guerra Civil, a la zona insurgent, Rafael Argüelles la va utilitzar també sistemàticament.
Coordinen: Àlvar Martínez-Vidal (Institut Interuniversitari López Piñero – UV), Jon Arrizabalaga (CSIC, Institució Milà i Fontanals, Barcelona)
PARTICIPANTS
Linda Palfreeman (Elx, CEU Cardenal Herrera)
La transfusió sanguínia a la zona nacional: Carlos Elósegui.
Xavier García Ferrandis (València, Universidad Católica de Valencia)
L’Institut de Transfusió Sanguínia de València durant la Guerra Civil.
Francisco Javier Martínez Antonio (Évora, Universidade de Évora)
La cura oclusiva en la sanitat militar: Manuel Bastos Ansart.
Àlvar Martínez-Vidal (València, Universitat de València)
La cura oclusiva en la sanitat militar: Joaquín D’Harcourt i Albert Folch i Pi.
Carmen Pérez Aguado (Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)
Josep Trueta a l’Hospital de Sant Pau durant la Guerra Civil.
Empar Pons Barrachina (València, periodista independent)
La cura oclusiva en la correspondència familiar de Josep Trueta (1939-1948).
Sebastian Browne (Kent, Canterbury Christ Church University)
Enemics mortals, tècniques quirúrgiques compartides: la cura oclusiva a banda i banda del front durant la Guerra Civil.
Carles Hervás (Barcelona, Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya)
Les polèmiques sobre la cura oclusiva a França dins i fora de les acadèmies mèdiques.
Stefan Günthner (València, Universitat de València)
La cura oclusiva a Viena i el III Reich: Francesc Jimeno Vidal i Lorenz Böhler.
Miguel Marco (Sabadell, Consorci Hospitalari Parc Taulí)
La cura oclusiva i altres innovacions quirúrgiques segons el testimoniatge de Julián Fuster Ribó: des de la Rúsia de Nikolai Pirógov a l’URSS de Sergei Yudin.
Alfons Zarzoso (Barcelona, Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya)
Les innovacions quirúrgiques de la Guerra Civil vistes des de l’Uruguai: Francesc Bergós i Ribalta.
HORARIS
| Dia 24 d’octubre
15.30h Introducció. Jon Arrizabalaga Àlvar Martínez-Vidal Alfons Fdez. Sabaté 16.00h Linda Palfreeman 16.20h Xavier García Ferrandis 16.40h Debat 17.00h Pausa 17.20h Fco. Javier Martínez Antonio 17.40h Àlvar Martínez-Vidal 18.00h Debat 18.20h. Pausa 18.40h Carmen Pérez Aguado 19.00h Empar Pons Barrachina 19.20h Debat 19.40 Fi |
Dia 25 d’octubre
9.00h Sebastian Browne 9.20h Carles Hervás 9.40h Stefan Günthner 10.00h Debat 10.30h Pausa 11.00h Miguel Marco 11.20h Alfons Zarzoso 11.40h Debat 12.00h Pausa 12.20h Conclusions 13.00h Fi |
BIBLIOGRAFIA
Bergen, Leo van. The value of war for medicine: questions and considerations concerning an often endorsed proposition. Medicine, Conflict and Survival, 2007; 23 (3): 189-197.
Coni, Nicholas. Medicine and warfare: Spain, 1936-1939. New York: Routledge, 2008.
Palfreeman, Linda. Spain bleeds: the development of battlefield blood transfusion during the Civil War. Eastbourne: Sussex Academic Press, 2015.
Pestre, Dominique & Roqué, Xavier. Ciència, diners i política: assaig d’interpretació. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2008.
Ruiz-Castell, Pedro. La Gran Guerra i la recerca científica i tecnològica. Afers: fulls de recerca i pensament, 2015; 30 (82): 647-662.
Colloque International (Agde, 13-16 mars 2019)
«Les camps de réfugiés espagnols en France (1937-1945)»
Séance : Hygiène et santé dans les camps*
Programme Exil et mémoire (Agde)
Président de séance: Àlvar Martínez-Vidal. Professeur, Universitat de València.
Jon Arrizabalaga. Professeur–chercheur, Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona, responsable du projet HAR2015-67723-P «Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias sanitarias (1850-1950)».
Titre: Entre los campos y los hospitales: la asistencia a los refugiados dispensada por el Unitarian Service Committee en la Clínica de Marsella (1941-1942).
Jonathan Sebastian Browne. Docteur en histoire, Canterbury Christ Church University.
Titre: Sanatorios penitenciarios: similitudes y diferencias en el tratamiento de los heridos vencidos de la Guerra Civil en los campos de concentración franceses y en el mundo penitenciario franquista.
Xavier García Ferrandis. Professeur, Universidad Católica de Valencia «San Vicente Mártir».
Titre: Las enfermedades contraídas por los refugiados españoles en los campos de internamiento franceses a través de la revista Anales del Hospital Varsovia (1948-1950).
Carles Hervàs. Docteur en médecine et en histoire, académicien, membre permanent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Titre: La cura oclusiva de las fracturas de guerra en el Hospital de Sète.
Rubén Mirón González. Professeur, Universidad de Alcalá.
Titre: Entre los campos y los hospitales: desigualdad de género e invisibilidad de la enfermería en la asistencia a los refugiados.
Linda Palfreeman. Professeur, Universidad CEU Cardenal Herrera, Elx.
Titre: Entre los campos y los hospitales: la asistencia cuáquera británica.
*Avec une bourse de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.
Dilluns, 10 de juny de 2019, 18:00 h
En el octogésimo aniversario de la derrota republicana
Entre los campos y los hospitales: ayuda médica humanitaria a refugiados españoles en Francia (1939-1950)
Workshop coordinado por Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC, Barcelona) y Àlvar Martínez-Vidal (Universitat de València)
Anfiteatro de la Residència d’Investigadors
calle Hospital, 64, 08001 Barcelona
www.residencia-investigadors.es
entrada libre
Durante los meses de enero y febrero de 1939 cerca de medio millón de refugiados republicanos españoles –civiles y militares– atravesaron la frontera desde Cataluña en el marco de la Retirada del Ejército Republicano. La tragedia de la Guerra Civil, en tanto que conflicto bélico, se aproximaba a su fin. En Francia, un éxodo tan masivo provocó una crisis de enormes dimensiones: a los problemas de índole política, militar y económica, se sumó la amenaza de una proliferación de epidemias que podía poner en peligro la seguridad del Estado. Obsesionadas por la idea de la repatriación de los refugiados, las autoridades galas optaron en estas circunstancias por una respuesta improvisada que consistió en redistribuir a las mujeres, los niños y los ancianos en centros de acogida en el interior del Hexágono, y en confinar de manera brutal, en campos de internamiento entre alambradas en las playas del Rosellón, a los cientos de miles de soldados republicanos en condiciones infrahumanas. Mal que bien, heridos y enfermos fueron atendidos en dispensarios dentro de los campos y en centros hospitalarios. Tras la declaración de guerra contra Alemania en septiembre de 1939 y la movilización consiguiente, estos refugiados se convirtieron en una importante reserva de mano de obra. El simposio pretende reflexionar sobre la situación sanitaria de los refugiados republicanos y las diversas respuestas que ofrecieron tanto las autoridades francesas como las agencias humanitarias entre el invierno de 1939 y la primavera de 1945, coincidiendo con el fin de la Segunda Guerra Mundial y el retorno a Francia de los supervivientes de los campos nazis. Asimismo, se tendrá en cuenta la alternativa que el universo penitenciario franquista representaba en aquel contexto.
Jueves 13 junio 2019
12.00-13.00: Grégory Tuban (Université Via Domitia, Perpignan): Du ministère de la Guerre au ministère de l’Intérieur: contrôle politique et social dans les camps français (1939-1941)
13.00-14.30: Pausa
14.30-14.50: Dolores Martín-Moruno y Marie Leyder (Université de Genève): Excavando la experiencia humanitaria de Friedel Bohny Reiter (Secours Suisse aux Enfants) de las ruinas del campo de Rivesaltes
14.55-15.15: Linda Palfreeman (Universidad CEU Cardenal Herrera, Elche): Amigos de verdad: la ayuda humanitaria de los cuáqueros británicos en los campos de concentración franceses, tras la Guerra Civil Española
15.20-15.40: Rubén Mirón (Universidad de Alcalá): Enfermería y exilio republicano español de 1939: descifrando claves para su estudio
15.45-16.15: Debate
16.15-16.45: Pausa
16.45-17.05: Carles Hervás (RAMC): L’Hôpital temporaire de Sète. Un espai d’evidència científica
17:10-17.30: Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC, Barcelona): La asistencia médica a los refugiados españoles durante la Segunda Guerra Mundial: el Centre médico-social del Unitarian Service Committee en Marsella (1941-1945)
17.35-17.55: Àlvar Martínez-Vidal (Universitat de València) y Xavier García-Ferrandis (Universidad Católica de Valencia): Enfermar en el exilio: secuelas de los campos de concentración a través de los Anales del Hospital Varsovia (1948-1950)
18.00-18.20: Jonathan Sebastian Browne (Canterbury Christ Church University): Cautiverio traumático: el encarcelamiento de republicanos heridos en los campos de concentración españoles y franceses al final de la Guerra Civil Española
18.25-19.30: Debate y discusión final
Organiza: Institución Milà i Fontanals de Investigación en Humanidades (IMF-CSIC), Barcelona
Colaboran: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT-IEC) i Residència d’Investigadors
Workshop en el marco del Proyecto del Plan Nacional, “Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias humanitarias (1850-1950): agencias, agendas, espacios y representaciones (HAR2015-67723-P; MINECO/FEDER)
