Notícies

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

 “Els hospitals reunits de la Santa Creu i de Sant Pau: el projecte no culminat de Domènech i Muntaner”

Dia: Dimecres 6 de febrer de 2019, 20h.

Lloc: Acadèmia de Ciències Mèdiques.

Carrer Major de Can Caralleu, 1-7, Barcelona.

 

Ponent: Miquel Terreu (arxiver de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, llicenciat en física i màster en història de la ciència i en arxivística i gestió de documents).

Resum: Entre 1902 i 1911, Lluís Domènech i Montaner redacta un projecte que integra dos hospitals en un mateix conjunt: L’Hospital de Sant Pau, i l’Hospital de la Santa Creu. El primer, sorgeix de la iniciativa de Pau Gil i Serra, banquer català establert a París, que a la seva mort el 1896 deixa la meitat de la seva fortuna per a construir un hospital a Barcelona. El segon, seria la nova seu de l’històric Hospital de la Santa Creu, que ocupa un edifici gòtic al Raval des de la seva fundació el 1401. Un cop Domènech rep l’encàrrec de les dues parts, realitza una recerca ingent per a documentar-se, recollint informació de 240 establiments hospitalaris de tot el món, principalment europeus i nord-americans. Domènech analitza les diverses solucions arquitectòniques adoptades als diversos països al llarg del temps, cosa que li permet adaptar-les i integrar-les magistralment al seu projecte, que concep com un hospital pavellonal format per 48 pavellons independents, amb capacitat per a 1.000 malalts. Els terrenys on s’han d’emplaçar els dos hospitals consisteixen en un gran rectangle de 145.500 m² a la falda de la muntanya del Guinardó. L’espai s’organitza per mitjà de dues vies principals que travessen el terreny seguint les direccions dels punts cardinals, tot creant quatre sectors diferenciats, destinats a dones – malalties infeccioses, dones – malalties no infeccioses, homes – malalties infeccioses i homes – malalties no infeccioses. 24 dels 48 pavellons es destinen a infermeries, és a dir, els que allotgen els llits per als malalts: de cirurgia, de medicina, de ginecologia, i de malalties especials al sector de no infeccioses; de sífilis, de tuberculosi, de tifus, de verola i d’aïllament al sector d’infeccioses. Tot i estar adaptats a cada especialitat, aquests pavellons presenten característiques comunes, com la orientació longitudinal d’est a oest, i la disposició general: cos frontal amb sala de dia, despatxos i torre d’aigües, i cos posterior amb sales d’aïllament. Els pavellons de serveis, en canvi, són molt diferents entre sí, depenent de la funció a la que estiguin destinats o l’activitat que hagi d’acollir, ja siguin serveis mèdico-sanitaris especialitzats (observació, operacions, dispensari, pensionat, obstetrícia, hospital infantil, aïllament cel·lular, autòpsies, capella mortuòria), administratius (central, administració, església) o tècnics (torre d’aigües, màquines, desinfecció, destrucció). Gairebé tots es situen al perímetre exterior per tal de permetre un accés independent des del carrer, evitant el contacte amb els malalts per a benefici d’aquests. Finalment, Domènech va preveure unes galeries subterrànies per a connectar tots els pavellons de l’Hospital, no pas pensades per a servir de pas per al personal sanitari ni pels malalts, sinó únicament com a vies de servei: pas de les conduccions d‘aigua, gas i llum que abastia els pavellons, accés del personal de manteniment, reparació, etc. Domènech en projecta de dos tipus: unes de més amples, que permeten el pas de vehicles per al transport de material, i unes de més estretes, només per al pas a peu, entre els pavellons d’infeccioses. En conjunt, estem davant d’una obra magna que, si s’hagués construït, hauria estat sens dubte un hospital de referència al món sencer per les solucions constructives que incorpora.

Sessió col·laborativa entre la Societat Catalana d’Història de la Medicina i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: “Objectes perduts. Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”

“La ‘silla grandiosa’ y otros objetos perdidos en la colección de Juan de Espina”

Dia: Dijous 24 de gener de 2019, 19h.

Lloc: Institut d’Estudis Catalans (IEC). Carrer del Carme, 47, Barcelona.

Sala Nicolau d’Olwer.

Ponent: José Ramón Marcaida (University of St. Andrews, Scotland), Lecturer in Art History, School of Art History.

 

Resum: Célebre por sus hábitos extravagantes y, sobre todo, por su misteriosa casa-colección situada en el centro de Madrid, la figura de Juan de Espina constituye un caso singular en la historia cultural del Seiscientos español. El objetivo de mi presentación es explorar la trayectoria de este personaje desde la perspectiva de la historia de la ciencia y la tecnología, a través del estudio de algunos objetos de su colección. Entre ellos se incluiría la famosa “silla grandiosa”, objeto de frecuentes alusiones en obras literarias, así como todo tipo de naturalia y artificialia: desde autómatas e instrumentos musicales a pinturas de artistas de renombre y dos volúmenes de manuscritos de Leonardo da Vinci.

Organitza: Alfons Zarzoso i José Pardo-Tomás (dins del cicle “Objectes perduts. Explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics”)

Es pot trobar més información sobre els col·loquis a: http://blogs.iec.cat/schct/activitats-2/colloquis-2018-2019/

Col·loquis de la SCHCT a Vic

Dia: Dimarts 15 de gener

Hora: 20,00h

Lloc: Agrupació Astronòmica d’Osona, C/Pare Xifré 3, 3r, Vic

A càrrec de Carles Hervás, Metge, historiador i membre de la SCHCT

Resum:

L’anestèsia, com a procediment per a suprimir el dolor en les intervencions quirúrgiques és avui dia una tècnica imprescindible. Però en els seus orígens la seva implantació es va veure obstaculitzada per una sèrie de prejudicis doctrinals, religiosos i pseudocientífics que impediren la seva ràpida acceptació per part de la comunitat científica i de la societat en general. L’objectiu d’aquesta conferència és oferir una panoràmica històrica del llarg camí recorregut per aquest transcendental descobriment fins a convertir-se en una especialitat mèdica complexa i reconeguda.

“La documentació dels herbaris històrics a Catalunya”, primera xerrada del Cicle de Col·loquis a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Cap a l’any 1917, el botànic Pius Font i Quer, creador i director del aleshores Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, va escriure al també botànic Antoni de Bolòs que les garanties que aquesta entitat oferia per a la conservació de les col·leccions botàniques eren úniques ja que disposava d’un departament altament especialitzat en “ordenar, catalogar, i conservar un herbari”.

Després de més de cent anys, aquesta afirmació continua vigent, tal com Neus Ibáñez i Laura Gavioli, especialistes en herbaris històrics i treballadores de l’Institut Botànic de Barcelona, ens van mostrar el darrer dijous 29 de novembre en la seva xerrada a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers, organitzada en col·laboració amb aquest Museu.

La xerrada va començar amb Neus Ibáñez, doctora en botànica, que ens va portar per un recorregut dedicat a l’Institut Botànic de Barcelona i la seva història, des de la creació d’un departament dins el Museu de Ciències Naturals de Barcelona fins al seu trasllat a l’actual edifici modern del Jardí Botànic, passant per la creació de l’Institut en el que avui anomenem Jardí Botànic Històric. Durant tot aquest procés es va establir dins l’Institut un herbari general que, amb milers de plecs, encara és un herbari viu al que s’incorporen nous exemplars i s’utilitza per la investigació en botànica i d’altres branques de les ciències naturals.

Després, Laura Gavioli, màster en història de la ciència, ens va parlar dels diferents herbaris històrics amb que consta la col·lecció de l’Institut Botànic. Potser l’herbari més destacat de tota la col·lecció és l’herbari Salvador, una família d’apotecaris de Barcelona, que disposa de gairebé cinc mil plecs que van dels segle XVI al XVIII. Però n’hi ha d’altres, com l’herbari de Francesc Bolòs, iniciador de la nissaga dels de Bolòs, amb gairebé quatre mil plecs i també del segle XVIII, el Vayreda, del segle XIX i amb més de trenta mil plecs, encara per digitalitzar, o l’herbari del reconegut botànic Joan Cadevall, sobretot del segle XIX.

Tal com molt bé van explicar Ibáñez i Gavioli, són els arxius documentals de l’Institut Botànic els que permeten una recerca històrica sobre com es van recollir, preparar i classificar les plantes d’aquests herbaris històrics, cosa que ens dona informació tant per l’historiador com pel investigador científic actual que vol conèixer, per exemple, distribucions de determinades plantes en el passat. Com dèiem, Pius Font i Quer, abans de patir la depuració del règim franquista, va ser clau en identificar i reunir els millors herbaris històrics de Catalunya, i la seva documentació, així com en la creació d’una institució amb un grup professional que s’encarregava de gestionar-los, cosa que donà confiança a d’altres botànics o els seus hereus per donar les seves col·leccions.

Al final de la xerrada es va presentar al públic l’herbari que en els anys previs i en els immediatament posteriors a la Guerra Civil va realitzar Antoni Jonch i Cuspinera, fill de Granollers, que va ser el fundador i primer director del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Jonch va estudiar Farmàcia, com Font i Quer i molts dels grans botànics fins ben entrat el segle XX, a Madrid. Allà va recollir la majoria dels exemplars del seu herbari, i va tenir com a professor a Josep Cuatrecasas, un destacat botànic i defensor de la República que va haver d’exiliar-se després de la Guerra Civil i va desenvolupar bona part la seva carrera entre Colòmbia i els Estats Units, on va esdevenir un expert en flora tropical. Part de la documentació personal de Cuatrecasas es troba, de fet, a l’arxiu de l’Institut Botànic de Barcelona. L’herbari Jonch no té documentació associada però té l’interès de ser l’herbari d’un estudiant de Cuatrecasas durant la República i d’incloure moltes notes etnobotàniques sobre remeis, usos i etimologia de les plantes classificades.

Després de la xerrada es va establir un viu debat sobre aquests herbaris, la seva història, la seva utilitat i situació actual, així com sobre la conveniència de centralitzar els herbaris històrics que encara queden per Catalunya a l’Institut Botànic, on es disposa de les instal·lacions i el personal especialitzat en, com deia Font i Quer, “ordenar, catalogar i conservar herbaris”.

La segona xerrada del Cicle organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers es realitzarà el proper dijous 14 de febrer de 2019. Xavier Ferrer Parareda, professor de la Universitat de Barcelona, ens parlarà de la figura de Frederic Travé, que en els anys cinquanta va ser un dels impulsors i fundadors de la secció catalana de la Sociedad Española de Ornitologia, que segueix sent una de les entitats de referència pel que fa a l’estudi dels ocells. Bona part del llegat bibliogràfic i de col·leccions de ciències naturals de Travé es troben en el Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: En el centenari de l’Armistici: salut, medicina i humanitarisme arran de la I Guerra Mundial (1914-1918) / In the centenary of the Armistice: Health, Medicine and Humanitarianism during WWI (1914-1918) and its aftermath

 “From disaster to cooperation: the paradoxical role of World War I in international public health”

Iris Borowy, Center for the History of Global Development, Universitat de Xangai; modera Josep Lluís Barona (Universitat de València).

Dia: Dimecres 19 de desembre de 2018, 16h.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC).

Plaza Cisneros, 4, Valencia.

 

Resum del cicle: La signatura de l’Armistici de Compiègne, entre Alemanya i les forces aliades, el dia 11 de novembre de 1918 va significar la fi de la I Guerra Mundial, una contesa que es va saldar amb vora deu milions de víctimes mortals i un incalculable nombre de ferits i de mutilats. Les potències contendents havien posat en joc tots els seus recursos militars –començant per la carn de canó dels soldats de lleva– per tal d’infligir el màxim dany possible a l’enemic. Com no s’havia conegut mai a tan gran escala, la ciència i la tecnologia hi van contribuir a la carnisseria (Ruiz-Castell, 2015). La guerra total va comportar tot un seguit de novetats (invents, descobriments, avanços tecnològics) armamentístiques, però també defensives, que de vegades l’imaginari col·lectiu sol relacionar tan sols amb la guerra química i les caretes antigàs dels soldats en les trinxeres. En el camp de la medicina, es podrien considerar dues línies principals de transformació: per una banda, el desenvolupament de les tecnologies mèdiques, com ara la vacunació massiva dels soldats per tal de prevenir les malalties infecto-contagioses, el tractament de les lesions produïdes per armes químiques o la transfusió sanguínia (directa, de persona a persona) dels ferits en cas d’hemorràgies greus; i, per una altra banda, la renovació de les pràctiques humanitàries dutes a terme, per la Creu Roja i altres agències internacionals, per tal de pal·liar el patiment de les víctimes, militars i civils, tant en la guerra com en la immediata postguerra. La Societat de Nacions hauria de fer front a tot un seguit de problemes sanitaris provocats per la contesa que exigirà la col·laboració internacional. El cicle de quatre col·loquis pretén commemorar l’Armistici i alhora reflexionar històricament sobre l’equació “medicina i guerra”, tant des del punt de vista humanitari com des de les tecnologies mèdiques.

 

Organitza: Àlvar Martínez-Vidal (Institut López Piñero, Universitat de València) en col·laboració amb Josep Lluís Barona (Universitat de València) i de Jon Arrizabalaga  (CSIC, Barcelona).

Retransmissió: http://reunion.uv.es/hcc2

Es pot trobar més informació a: http://blogs.iec.cat/schct/activitats-2/colloquis-2018-2019/

XVII TROBADA SCHCT 2022

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 5 - 7 May 2022

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica