Notícies

Itinerari Científic a Girona

Dilluns, 11 de març de 2019, 18:00 h 

La Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica us proposa un itinerari per Girona que us portarà a conèixer la ciutat de l’Onyar des del punt de vista de la ciència. Des d’un hospital medieval a l’arribada del gas a la ciutat, passant per la petjada jueva a la ciutat o la primera trucada telefònica, aquesta ruta us portarà a conèixer els racons científics de Girona tot fent un agradable passeig pel Barri Vell, creuant els seus ponts, pujant les seves escales i contemplant la catedral i Sant Fèlix. Després de diverses experiències amb itineraris i visites a Barcelona, la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica et porta de forma gratuïta a recórrer Girona per conèixer també la seva història de la ciència. 

L’itinerari serà guiat per Miquel Carandell Baruzzi, llicenciat en Biologia per la Universitat de Girona, on va viure més de sis anys, i doctor en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona. Carandell ha treballat la història de la ciència a Barcelona amb la publicació del llibre “Barcelona, ciència i coneixement”, d’Albertí Editors, i ofereix rutes científiques i culturals dirigides a tota mena de públics des d’Històries de Ciència (www.historiesdeciencia.cat). 

*Aquesta activitat és gratuïta però l’aforament és limitat. Per participar-hi cal inscripció prèvia enviant un correu a itinerarischct@gmail.com

Un cop feta la inscripció, es comunicarà el punt de trobada.

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: “Hazards at the Workplace / Els Perills del Treball”

 “Breathless miners: Coal mining and occupational health in Britain”

Dia: Dimecres 20 de febrer de 2019, 16h.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC).

Plaça Cisneros 4, València.

Ponent: Profesor Arthur Mc Ivor (Director Scottish Oral History Centre School of Humanities. University of Strathclyde)

 

Resum del cicle: La història dels tòxics als treballs, particularment al món industrial, és un camp ben establert a la intersecció de la història social del moviment obrer i de la industrialització. A les darreres dècades ha esdevingut una “zona de contacte” amb altres especialitats històriques com la història de la medicina (salut laboral i seguretat al treball), la història de la tecnologia i la historia mediambiental. Aquest renaixement de la salut i la seguretat laborals com a tema important de la història ha introduït tot un ventall de protagonistes implicats: treballadors, experts mèdics, científics, assegurances, entitats d’avaluació del risc, governs i departaments ministerials, directius i emprenedors. La varietat de protagonistes fa que la regulació del riscos de l’entorn laboral siga un tema complex i sotmès a una gran varietat de pressions i interaccions desiguals, tot això condicionat pels espais laborals, els productes tòxics i els cossos de les persones treballadores, amb fort biaix de gènere i de classe social.  L’objectiu d’aquestes sessions és oferir una visió de les darreres recerques amb alguns dels representants més coneguts dins d’aquest àrea. Junt amb els estudis més famosos, volem també presentar nous enfocaments i àrees de recerca.

La proposta gira al voltant de tres àrees d’exposició als tòxics dins del món laboral: la industria (amiant), la minera (silicosis) i l’agricultura (pesticides). Els autors triats han desenvolupat recerca al voltant d’aquestos temes i, a més a més, han fet treballs de caire historiogràfic que permeten també plantejar debats amb un contingut més general, com ara la invisibilització dels riscos tòxics i dels cossos dels treballadors (Nathalie Jas), els problemes de la “ciència no feta” (undone science) i la manca de voluntat reguladora (“non-decision-making”) (Emmanuel Henry) i la qüestió general dels diferents règims de riscos tòxics (Christopher Sellers), on intervenen un gran ventall de protagonistes (human i no humans) connectats per relacions conflictives marcades per grans desigualtats de poder polític, econòmic i epistèmic. Les conferències compaginaran la presentació de casos particulars amb aquestes qüestions més generals, per tal d’atraure un públic ampli, fonamentalment de l’àrea d’història de la ciència, però també d’altres especialitats com salut pública i ocupacional, sociologia del treball o història social.

Organitza: José R. Bertomeu i Ximo Guillem (dins del cicle “Hazards at the Workplace / Els Perills del Treball”).

Retransmissió: http://reunion.uv.es/hcc2

En la medicina en temps de guerra, la prioritat és l’exèrcit, no el pacient

Entrevista a Leo van Bergen, expert en història de la medicina de guerra. Sobre el Col·loqui titulat “Chemical weapons: treatment of the injured and humanitarian challenges“, que es va celebrar al Palau de Cerveró (Universitat de València) el dia 21 de novembre de 2018, va obrir el cicle ‘En el centenari de l’Armistici: salut, medicina i humanitarisme arran de la I Guerra Mundial (1914-1918)‘.

Organitzat conjuntament per l’Institut Interuniversitari López Piñero i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, aquest cicle de col·loquis va comptar, a més de l’esmentat Leo van Bergen (Nijmegen), amb la participació de Valérie Gorin (Ginebra), Fiona Reid (Birmingham) i Iris Burowy (Xanghai).
 
La versió original de l’entrevista s’ha publicat en la revista Mètode (UV) en anglés, amb traducció al castellà i al català.
 
L’autor és Leo Clements, alumne de la Universitat de València en el Màster d’Història de la Ciència i Comunicació Científica de l’Institut Interuniversitari López Piñero.

Col·loquis de la SCHCT en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers

Cicle a Granollers: Natura a la Biblioteca

“Frederic Travé i Alfonso, i la represa de l’ornitologia catalana”
a càrrec del Dr. Xavier Ferrer i Parareda

Dia: Dijous 14 de febrer de 2019, 19h. 

CRÒNICA

Ponent: Dr. Xavier Ferrer i Parareda és un veterà professor titular del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia, i Ciències Ambientals de la U.B. Està especialitzat en ornitologia i biogeografia i en la història dels ornitòlegs de Catalunya.

Lloc: Museu de Ciències Naturals de Granollers. 

Com arribar: Tren Rodalies R2 – Granollers Centre, aquí teniu els HORARIS.

Podeu agafar el tren a Sants, Passeig de Gràcia, Clot o Sant Andreu Comtal.

Un cop a Granollers Centre, el Museu és a 6 minuts caminant, com podeu veure en aquest MAPA.

La xerrada tractarà sobre el principal impulsor de la represa del moviment ornitològic català en la dècada dels 1950’s, en Frederic Travé i Alfonso (1918-1982). Advocat de formació, va presidir la delegació de la IBM a Catalunya, membre fundador de la SEO (Sociedad Española de Ornitologia) i dinamitzador de l’ornitologia a Catalunya, al llarg de la seva vida va recollir una important biblioteca especialitzada en els ocells amb més de 2.000 títols. La seva muller, Maria Antònia Maristany Ibarra va fer donació d’aquest fons bibliogràfic i la documentació sobre ornitologia, així com les col·leccions de malacologia, papallones i animals dissecats de Frederic Travé al Museu de Ciències Naturals de Granollers. En aquesta xarrada es tractaran temes biogràfics i sòcio-ornitològics del finat així com el seu paper essencial en la fundació i funcionament de la Sociedad Española de Ornitología. 

 

 

Col·loquis de la SCHCT (2018–2019)

Cicle: “Hazards at the Workplace / Els Perills del Treball”

 “The human cost of pesticides. Hyper-segmentation of issues as a process of (in)-visibilisation”

Dia: Dimecres 13 de febrer de 2019, 16h.

Lloc: Sala de conferències del Palau de Cerveró (IHMC).

Plaça Cisneros 4, València.

 

Ponent: Nathalie Jas (Institut National de la Recherche Agronomique INRA, París).

Resum del cicle: La història dels tòxics als treballs, particularment al món industrial, és un camp ben establert a la intersecció de la història social del moviment obrer i de la industrialització. A les darreres dècades ha esdevingut una “zona de contacte” amb altres especialitats històriques com la història de la medicina (salut laboral i seguretat al treball), la història de la tecnologia i la historia mediambiental. Aquest renaixement de la salut i la seguretat laborals com a tema important de la història ha introduït tot un ventall de protagonistes implicats: treballadors, experts mèdics, científics, assegurances, entitats d’avaluació del risc, governs i departaments ministerials, directius i emprenedors. La varietat de protagonistes fa que la regulació del riscos de l’entorn laboral siga un tema complex i sotmès a una gran varietat de pressions i interaccions desiguals, tot això condicionat pels espais laborals, els productes tòxics i els cossos de les persones treballadores, amb fort biaix de gènere i de classe social.  L’objectiu d’aquestes sessions és oferir una visió de les darreres recerques amb alguns dels representants més coneguts dins d’aquest àrea. Junt amb els estudis més famosos, volem també presentar nous enfocaments i àrees de recerca.

La proposta gira al voltant de tres àrees d’exposició als tòxics dins del món laboral: la industria (amiant), la minera (silicosis) i l’agricultura (pesticides). Els autors triats han desenvolupat recerca al voltant d’aquestos temes i, a més a més, han fet treballs de caire historiogràfic que permeten també plantejar debats amb un contingut més general, com ara la invisibilització dels riscos tòxics i dels cossos dels treballadors (Nathalie Jas), els problemes de la “ciència no feta” (undone science) i la manca de voluntat reguladora (“non-decision-making”) (Emmanuel Henry) i la qüestió general dels diferents règims de riscos tòxics (Christopher Sellers), on intervenen un gran ventall de protagonistes (human i no humans) connectats per relacions conflictives marcades per grans desigualtats de poder polític, econòmic i epistèmic. Les conferències compaginaran la presentació de casos particulars amb aquestes qüestions més generals, per tal d’atraure un públic ampli, fonamentalment de l’àrea d’història de la ciència, però també d’altres especialitats com salut pública i ocupacional, sociologia del treball o història social.

Organitza: José R. Bertomeu i Ximo Guillem (dins del cicle “Hazards at the Workplace / Els Perills del Treball”).

Retransmissió: http://reunion.uv.es/hcc2