Notícies

Alfons Zarzoso Orellana és conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Ha comissariat nombroses exposicions i forma part de  la comissió de rescat del patrimoni mèdic a Catalunya. També col·labora com a professor als Màsters d’Història de la Ciència de Barcelona i d’Antropologia Mèdica a Tarragona.

Ha escrit llibres i articles sobre la història de la medicina catalana dels segles XVII a XX. Treballa sobre la cultura material i les representacions visuals a la medicina contemporània i el seu paper en la configuració de les especialitats mèdiques.

L’Assemblea General de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) celebrada el 29 de novembre de 2017 va elegir els càrrecs de presidència i tresoreria i va renovar la meitat del Consell Directiu de la Societat. Alfons Zarzoso és el nou president, en substitució d’Emma Sallent, que ha passat a ocupar el càrrec de tresorera.

Col·loquis de la SCHCT

A banda de l’Origen. Els altres llibres de Charles Darwin

“Darwin i l’expressió de les emocions”

a càrrec de Xavier Bellés (CSIC)

24 d’abril a les 20.00 h. Vic (Agrupació Astronòmica d’Osona, c.Pare Xifré, 3r 3a.)

El 1872 apareixia The Expression of Emotions in Man and Animals, un dels llibres més singulars de Charles Darwin. La idea era descriure les principals expressions en l’home i en altres animals, i explicar l’origen i desenvolupament de les mateixes. Per a això, va establir un fascinant catàleg d’expressions de les més diverses emocions, basat en humans i en altres animals. La comparació de resultats va permetre a Darwin identificar diverses expressions facials universals, la qual cosa apunta a un origen comú i ve a donar suport a la teoria de l’evolució per selecció natural. Les aportacions de Darwin a l’estudi de les expressions no només van tenir un impacte rellevant en la teoria de l’evolució per selecció natural, sinó que també van representar un sòlid antecedent d’altres disciplines, com l’etologia i la psicologia.

 

SCHCT. Institut d’Estudis Catalans

Servei de Suport a la Recerca

Carrer del Carme, 47 | 08001 Barcelona

Aquest missatge i, si escau, els fitxers annexos s’adrecen, exclusivament, a la persona destinatària i poden contenir informació privilegiada o confidencial, especialment pel que fa a les dades personals. Si no sou aquesta persona, us notifiquem que fer-ne ús, divulgar-lo o copiar-lo sense autorització és prohibit, d’acord amb la legislació vigent. Si heu rebut aquest missatge per error, us preguem que ens ho comuniqueu immediatament per aquesta mateixa via i que l’esborreu tot seguit. L’emissor no garanteix la integritat, la rapidesa o la seguretat d’aquest correu, ni es responsabilitza de possibles perjudicis derivats de la captura, incorporacions de virus o qualsevol altra manipulació que en facin terceres persones.

Cicle de col·loquis de la SCHCT

FRANKENSTEIN 2018: DOSCIENTOS AÑOS EN LA HISTORIA DE LA CIENCIA

The Science of Frankenstein: discoveries and controversies

a càrrec d’Andrew Smith (University of Sheffield)

Dijous 19 d’abril de 2018 a les 19h a l’Institut d’Estudis Catalans (C/Carme 47, Barcelona)

This talk explores the complex scientific engagement of Frankenstein. The influence of Sir Humphry Davy, Erasmus Darwin and debates about galvanism will be explored. The political context of the time shaped attitudes towards science with many reactionary commentators regarding scientific discoveries as ‘ungodly’ and as having troubling associations with the French Revolution. The post-Napoleonic context of Shelley’s novel reworks these links between political and scientific radicalism as a lost Idealism in which Victor’s seemingly botched creation suggests the gulf between radical conception and dystopian reality. This talk thus discusses how Shelley’s representation of science should be seen as a way of thinking about politics in a post-revolutionary era.

Andrew Smith, Professor of Nineteenth-Century English Literature, School of English, University of Sheffield, Reino Unido. Especialista de la literatura “gótica” entre finales del siglo XVIII y principios del XX. Smith ha dedicado buena parte de su trabajo a las relaciones entre esa literatura y la medicina, como lo ilustra su libro Victorian Demons: Medicine, Masculinity and the Gothic at the fin-de-siècle (2004). Es también autor, entre otros, de The Ghost Story 1840-1920: A Cultural History (2010) y Gothic Literature(2007/2013). Ha coordinado una contribución de máxima importancia en el ámbito de los estudios frankensteinianos: The Cambridge Companion to Frankenstein (2016).

 

Cicle FRANKENSTEIN 2018: DOSCIENTOS AÑOS EN LA HISTORIA DE LA CIENCIA

Coordinador: Fernando Vidal (ICREA/UAB) fernando.vidal@icrea.cat

Se propone aquí conmemorar, con relación a la historia de la ciencia, los doscientos años de la publicación de Frankenstein. Dada la naturaleza del evento (bicentenario 1818-2018) y la amplitud del tema (ya que se trata de uno de los más importantes mitos culturales de la época contemporánea), se proyectan seis conferencias, dividas entre los años lectivos 2017-18 y 2018-19, pero todas en el año civil 2018. Por ello, aunque sea necesaria una nueva propuesta durante la convocatoria Col·loquis 2018-19, presentamos el programa entero. Que sepamos, éste es el único acontecimiento planificado en Barcelona para el bicentenario de Frankenstein.
Mary Wollestoncraft Godwin, la futura Mary Shelley, escribió Frankenstein, o el moderno Prometeodurante el verano de 1816; la novela se publicó en 1818. Ya en 1826 se representó la primera de sus muchas adaptaciones teatrales, y en 1910 la productora cinematográfica del inventor Thomas Alva Edison estrenó la primera de numerosas películas. Desde el comienzo, y por razones intrínsecas a su tema, la más célebre de las novelas “góticas” sirvió como punto de partida para la representación, elaboración y discusión de cuestiones religiosas, filosóficas, políticas, literarias, epistemológicas y éticas alrededor del conocimiento, la ciencia y la medicina, el científico, la experimentación, la creación y la transmisión de la vida. Desde el último tercio del siglo XX, la figura del Dr. Frankenstein y su criatura se asocian frecuentemente a la bioingeniería, la biotecnología y la experimentación sobre la vida (organismos genéticamente modificados, biología sintética, clonación, técnicas de reproducción, uso de embriones y células madre); las perspectivas transhumanistas y posthumanistas evocan temores y expectativas futurológicas de corte frankensteiniano. En todas las áreas, “Frankenstein” resume el problema de las ciencias y las tecnologías que parecen transgredir límites absolutos, desnaturalizar la naturaleza y poner a la humanidad en peligro. En la gran mayoría de los trabajos que relacionan a Frankenstein con esos temas, el creador y su “monstruo” señalan algo que se debe condenar, advierten sobre la ambición desmesurada de la ciencia y la tecnología, anuncian las consecuencias nefastas de sus excesos prometeicos… La historia del creador y la imagen icónica de la criatura (ambos derivados menos de la novela de 1818 que de la clásica película de 1931) oficia de fábula moral. A menudo de manera simplista, aproximativa o anacrónica, se proyecta sobre la narrativa de Shelley todo tipo de preocupación y se transforma a “Frankenstein” en espejo de “ansiedades” contemporáneas. De este modo, frankenfood designa alimentos en base a materias primas genéticamente creadas o alteradas, y una historiadora de la ciencia feminista, Evelyn Fox Keller, vio en la novela una historia sobre las consecuencias de la “ambición masculina” de “apropiarse de la función procreativa.” Aunque la mayor parte de sus usos poco tenga que ver con el texto original, el Dr. Frankenstein y su “monstruo” perduran como mito cultural de la modernidad. Las conferencias que aquí se proponen pretenden alejarse de los usos de Frankenstein como puro espejo de preocupaciones actuales, y examinar ese mito cultural con relación a la ciencia de manera histórica y contextualizada. Tratarán específicamente de Frankenstein en relación con la exploración polar, la electricidad y la vida, la política de las ciencias naturales, la historia del cuerpo y, más allá del siglo XIX, con el cerebro y el cambio climático.

Cicle

Espais de Ciència: la natura a la ciutat

Seguint l’estela del cicle “Els molts hereus d’una sola herència: el Patrimoni Industrial de Barcelona”, que es va organitzar dins els Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència el curs 2016-2017, aquest curs us proposem la visita a tres espais de ciència a la ciutat de Barcelona dedicats a les ciències naturals.

L’objectiu d’aquest cicle és triple. En primer lloc, donar a conèixer un patrimoni científic i històric de Barcelona que sovint és desconegut per molts socis de la Societat Catalana, i per persones interessades en general, així com permetre l’accés a espais habitualment tancats al gran públic. En segon lloc, divulgar la història d’aquests espais i el seu paper en la història de les ciències naturals a la ciutat, així com la recerca feta des de la història de la ciència en aquest sentit. Per últim, aquest cicle també vol obrir el debat i fer reflexionar els assistents sobre el present i el futur d’aquests tres llocs, parlarem sobre l’estat en què es troben, com es poden donar a conèixer de forma més efectiva, quin serà el seu futur…

Per assolir aquest triple objectiu, el cicle es planteja amb tres sessions dobles: una per cada espai, en la que parlaran dos ponents o guies. Un dels dos ponents ens parlarà sobre la història de l’espai i el segon ens explicarà la seva situació actual i les opcions de futur que presenta. D’aquesta manera, volem generar un debat amb coneixement de causa, on la història hi jugui un paper important. Seran doncs visites amb substància i amb debat històric i científic.

Primera visita del cicle:

Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona 

Dijous, 12 d’abril de 2018, 19:00 h

*Aquesta activitat és gratuïta però l’aforament és limitat. Per participar-hi cal inscripció prèvia enviant un correu a itinerarischct@gmail.com

En la primera sessió del nostre cicle d’Espais Científics, visitarem un dels primers museus de ciències naturals de la ciutat, concretament de geologia, que tè la peculiaritat de preservar el seu espai gairebé tal i com va ser concebut fa més de cent anys.  De la mà de Sebastián Calzada, actual director del museu, i de Ferran Aragón, expert en la història de les ciències naturals del període en que es va concebir el museu, farem un viatge al passat mitjançant un museu molt desconegut per molts barcelonins, per conèixer la seva història i reflexionar sobre el seu present.

Ferran Aragón

Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) i Col·lectiu Allaqqat.

Sebastián Calzada

Director del Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona

Ferran Aragón es doctor en Biologia del Desenvolupament (UPF, 2008) i màster en Història de la Ciència (UB-UAB, 2012). Els seus camps d’investigació principals en història de la ciència es centren en la relació entre ciència i ideologia i, especialment, la relació entre ciència i construcció d’identitats nacionals. Dins aquest marc, ha estudiat el grup de científics, catalanistes i catòlics de finals del segle XIX i principis del XX a Barcelona. En aquest sentit, recentment ha publicat un capítol en el llibre “Barcelona: An Urban History of Science and Modernity” sobre les donacions al Museu Martorell.

Cicle

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’humanitarisme

I have done my duty: la fatiga de la compasión en Florence Nightingale

Dolores Martín Moruno

Université de Genève (Ginebra)

Dijous 15 de març de 2018 18:00 h

Anfiteatre de la Residència d’Investigadors

carrer Hospital 64, 08001 Barcelona Tel. 93 443 27 59

Doctorada en 2006 pel Centre Alexandre Koyré i la Universidad Autónoma de Madrid, la tesi de Dolores Martín Moruno es publicà amb el títol Electric and Magnetic Dreams in Romantic Europe: The debate about the representation of Nature in the late eighteenth and the early nineteenth centuries (París, Blanchard, 2014). Formada en història i filosofia de la ciència, des de 2011 participa en la docència de l’historia de la medicina i de les emocions a la Universitat de Ginebra.

Resum. Florence Nightingale ha estat, sense cap dubte, la figura més celebrada en la història de la infermeria. Més coneguda com “la dama del llum” per les rondes que realitzava durant la nit per vigilar l’estat de salut dels soldats convalescents durant la Guerra de Crimea (1853-1856), el seu caràcter encarna la importància de la compassió, una reacció al sofriment aliè que sempre es tradueix en una acció per alleujar-ho, en la pràctica fundacional de les cures d’infermeria. Ella mateixa reforçava la seva pròpia imatge com a mare compassiva dels soldats de l’hospital de Scutari quan explicava en una de les seves cartes des de Crimea, que només estava complint amb la seva obligació en lluitar contra la misèria generada per la guerra. Aquesta imatge heroica de Nightingale contrasta, no obstant això, amb una altra faceta més vulnerable com a possiblement malalta del que avui es denomina síndrome de fatiga crònica o fatiga compasional. Aquesta dolència, que afecta especialment als treballadors humanitaris, està directament relacionada amb la seva exposició constant al dolor aliè, així com als obstacles que troben per posar-li remei a causa de les dificultats del terreny. A la llum de la correspondència que Nightingale va mantenir durant el conflicte de Crimea, aquesta xerrada proposa examinar la vulnerabilitat dels agents humanitaris en convertir-se en víctimes col·laterals dels conflictes armats.

Organització

Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT)

Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona)

Amb la col·laboració

Residència d’Investigadors

Coordinació

Àlvar Martínez-Vidal (IHMC, Universitat de València) alvar.martinez@uv.es

Jon Arrizabalaga (Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona) jonarri@imf.csic.es

Programa en PDF:

I have done my duty, en català

I have done my duty, en castellà

Programa del cicle:

Vulnerables: compassió i cures d’infermeria en  la història de l’Humanitarisme

Vulnerables: compasión y curas de enfermería en la historia del humanitarismo, en castellà

 

***

Aquest Col·loqui es duu a terme en el marc del projecte de recerca MINECO “Acciones de socorro y tecnologías médicas en emergencias humanitarias: agendas, agencias, espacios y representaciones” (HAR2015-67723-P).