Ciència, tecnologia i medicina a les places:

Governabilitats, apoderaments i resistències

CICLE INTERMITENT

Les places i carrers d’arreu són espais on es projecten inquietuds, malestars i projectes polítics (*). Com no podia ser d’altra manera, també han estat testimoni de les manifestacions d’incomoditat i de rebuig a discursos científics i a polítiques tecnològiques que vertebren el món que ens envolta, i a nosaltres mateixes. Per posar només alguns exemples que ens toquen de prop: els casos dels cementiris nuclears, del Pla Hidrològic Nacional, els organismes modificats genèticament, la despesa militar, la privatització de la recerca, la patologització de la transsexualitat, i la línia de Molt Alta Tensió (hi ha a dia d’avui – 25/05/2017 – sis persones imputades en processos judicials per a oposar-s’hi).

Les places han vist com diversos moviments socials i col·lectius han contestat aquestes polítiques amb sabers i pràctiques pròpies, en diàleg i en confrontació amb l’acadèmia: places en què es crea, es produeix i s’auto-regula coneixement, es qüestionen experteses i se’n creen d’altres. És el que en anglès anomenen “lay expertise”. Reconeguts historiadors i sociòlogues com Steven Epstein, Jean-Paul Gaudellière, Brian Wynne i Sheila Jasanoff han estudiat la creació d’aquestes experteses altres, per exemple, en relació a la SIDA, al càncer de mama, els organismes transgènics o les tecnologies nuclears. Però els casos es poden traslladar a tota lluita en què la ciència i la tecnologia hi juguen un paper central.

En aquests processos es posa de manifest un fet que la història de la ciència ha estudiat els darrers anys: com la producció i la regulació del coneixement tecnocientífic és un procés profundament social, polític i, per tant, conflictiu. A més, conèixer i reconèixer que les resistències formen part de la construcció social de la ciència i la tecnologia és fonamental, tal i com han posat de manifest diferents autors, com Martin Bauer, de la London School of Economics. Altres, fins i tot, han anat més enllà: l’historiador de la tecnologia del King’s College David Edgerton va exposar a Nature com sense oposició a la majoria d’idees, innovacions i invencions no hi ha possibilitat de progrés tecnològic.

El cicle intermitent ‘Ciència, tecnologia i medicina a les places: governabilitats, apoderaments i resistències’, en el marc dels Col·loquis de la SCHCT, té com a objectiu ser un espai horitzontal de diàleg i reflexió compartida entre sabers subalterns i activismes acadèmics. L’objectiu, doncs, no és confrontar els discursos dels experts científics acadèmics amb el dels experts profans activistes, sinó potenciar xarxes entre persones implicades en moviments socials de base que posen l’expertesa científica al centre de les seves problemàtiques i historiadors/res amb sensibilitat i/o engagement amb aquelles problemàtiques.

La hipòtesi que ens mou és que pot ser fèrtil que persones activistes i acadèmics ens escoltem mútuament. Per a les persones implicades en moviments socials i col·lectius, potser la història de la ciència pot aportar eines per analitzar la construcció paral·lela dels sabers i dels poders, així com la co-evolució de l’autoritat científica i de l’autoritat en altres dominis. Per als historiadors i historiadores, el diàleg amb participants en moviments de base pot donar claus per a superar narratives estàndards del passat i de la ciència, i per a pensar qüestions candents de la disciplina els últims temps. El cicle proposa debatre noves perspectives i temàtiques de la història de la ciència i la tecnologia que poden ser útils més enllà de l’esfera acadèmica i institucional; per exemple, les formes col·lectives de producció i regulació científica, la construcció de la ignorància, el secret científic, els experts i els experts-profans, els públics i els no-públics de la tecnociència, les atmosferes tòxiques, la gestió del risc, els paisatges científics o paisatges-laboratori, les relacions entre ciència, política i violència, i les anomenades citizen science, civic science i street science (vegeu bibliografia).

Manifestants contra els transgènics i el glisofat a la Plaça Sant Jaume (en el marc de la March Against Monsanto, 23/05/2015)

Manifestants contra els transgènics i el glisofat a la Plaça Sant Jaume (en el marc de la March Against Monsanto, 23/05/2015)

El cicle està concebut com un cicle permanent però intermitent, amb la programació d’una sessió anual (la programació, de fet, no s’ha volgut projectar més enllà d’un curs degut al fet què es vol prioritzar les temàtiques d’actualitat i de rebel·lia que es debaten a les places de Barcelona). El cicle pretén vehicular-se especialment a través dels idiomes català o castellà, si bé no en queden exclosos altres, és clar. L’anglès i el francès, llengües disciplinàries preferents a nivell internacional, es provaran d’evitar per tal de minimitzar l’exclusió social que sovint genera el llenguatge expert i facilitar la circulació de sabers amb llengües més comuns que s’usen a les places. Alhora, certa iconoclàstia acadèmica i la presència de ponents de contextos més propers que sàpiguen parlar aquestes llengües podrien servir d’incentiu per a invocar la importància política de la història local i la memòria col·lectiva, per a trencar les concepcions centre-perifèria tant a nivell històric com historiogràfic, i per a crear xarxes d’intervenció.

En definitiva, les sessions del cicle pretenen crear un espai de trobada, d’intercanvi i de contacte, per a què activistes i acadèmics/ques descobreixin afinitats, permeïn fronteres físiques i disciplinàries per afrontar realitats i problemes dels nostres entorns, i teixeixin relacions de saber basades en la cura, la diversió, l’horitzontalitat i la cooperació. Poden les investigacions en història de la ciència i la tecnologia aportar mitjans per a les propostes d’emancipació i autonomia que habiten el carrer? Podem crear processos peer-to-peer més enllà dels nostres peer-reviewers?

Premi per a treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari

Us proposem fins a set itineraris històrics pel patrimoni de Barcelona centrats en la unió entre ciència i ciutat.