Cicle “Energy: Past & Present”

El cicle “Energy: Past & Present” és organitzat conjuntament per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT) i l’Institut Interuniversitari López Piñero-UV i coordinat pels professors José Ramón Bertomeu Sánchez (bertomeu@uv.es) i Ignacio Suay Matallana (ignacio.suay@uv.es). Els seminaris tindran lloc a les 18 h. tots els darrers dimecres de la tardor de 2022 amb format bé en línea o híbrid, és a dir, presencial al saló d’actes del Palau Cerveró (IILP-UV) i en línia amb l’enllaç que serà comunicat cada setmana. Tots els seminaris són d’assistència lliure i les persones interessades poden contactar amb els organitzadors per tal d’obtenir dades complementàries o proposar altres activitats relacionades.

L´energia és un dels recursos naturals més disputats a l’època contemporània. Les crisis dels darrers anys han incrementat interès de l’opinió pública per aquestes qüestions. Existeix una important literatura històrica sobre les relacions entre energia, poders econòmics, i geopolítica internacional. La correlació entre l’imperialisme i les fonts d’energia, especialment el petroli, és un tema cada vegada més estudiat, així com l’anomenada “maledicció” dels recursos minerals o energètics, és a dir, les conseqüències paradoxalment negatives que comporta la presència d’aquests recursos per a les poblacions que viuen al seu entorn, particularment per als països de l’anomenat Sud Global. Un dels aspectes d’aquesta “maledicció” dels combustibles fòssils és la vinculació entre el subministrament d’energia i la seguretat nacional dels països occidentals, un tema encara més candent després de la invasió russa d’Ucraïna aquest any 2022. Resulta especialment interessant analitzar històricament el paper dels sistemes energètics en la configuració de la geopolítica mundial i els ordres nacionals. La història recent ha obligat molts analistes a investigar fins a quin punt els combustibles fòssils han estat una raó (o una excusa) per a pràctiques imperialistes en el món postcolonial. També és interessant analitzar el paper desenvolupat per altres energies com la nuclear i les seues diferents reformulacions dins del debat públic amb diferents estimacions dels seus riscs i beneficis dins de l’anomenada transició energètica. Els imaginaris creats pels diferents combustibles fòssils han estat també analitzats amb diverses perspectives, així com les interaccions entre els conceptes científics i econòmics relacionats amb l’energia i el treball. Totes aquestes qüestions han estat abordades per part de recerques acadèmiques procedents d’àrees com la història de la tecnologia, la història ambiental, els estudis postcolonials o l’ecologia política. Aquest cicle ofereix una aproximació a aquesta diversitat d’investigacions amb una selecció de treballs recents que permetran conèixer els plantejaments teòrics, les fonts emprades i els objectius d’un conjunt selecte d’estudis innovadors respecte a aquests temes publicats recentment o en procés d’elaboració.

El cicle comença el dia 28 de setembre amb Tatiana Kasperski (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona) i els debats referents a l’energia nuclear i la seua consideració com a “energia verda”, malgrat la gran quantitat de deixalles radioactives i els problemes de transport i emmagatzematge.

El segon seminari (26 d’octubre) serà a càrrec de Cara Daggett, professora de ciència política a la Universitat de Virgínia amb una presentació de la seua recerca al voltant del desenvolupament històric de la relació entre energia i treball i com aquesta ha informat els imaginaris socials dels combustibles fòssils amb conceptes tècnics que es creuen amb judicis racistes i biaixos de gènere sobre la productivitat i la peresa.

La tercera conferència serà el dia 30 de novembre a càrrec Anaël Marrec (Universitat de Nantes) que presentarà la seua recerca recent al voltant de la tecnopolítica de l’energia dins d’un context urbà concret: la ciutat de Montreal a les darreres dècades del segle XX. Analitza la polèmica fàbrica de Gazmont dedicada a la producció de gas mitjançant el tractament de biomassa procedent de residus urbans. Mitjançant una gran quantitat de documentació d’arxiu, aquest cas particular permetrà analitzar les dimensions tecnopolítiques d’aquestes energies renovables i les qüestions de justícia ambiental plantejades dins d’un barri econòmicament marginat.

Finalment, el darrer seminari tindrà lloc el dia 21 de desembre a càrrec de Roberto Cantoni (ICTA – Universitat Autònoma de Barcelona), autor de coneguts treballs al voltant de les relacions entre imperialisme i combustibles fòssils. La seua intervenció tractarà l’economia política de l’extractivisme energètic, amb un recorregut panoràmic durant tot el segle XX fins arribar a les controvèrsies actuals. Tal i com és habitual, el cicle finalitzarà amb una taula rodona amb persones procedents del món acadèmic i de l’activisme social per tal de discutir qüestions tractades als seminaris anteriors amb qüestions d’actualitat i formes alternatives de pensar l’actual crisi energètica.

Lectures

 

Entrevistes als ponents / Interviews to the speakers:

Les següents entrevistes han sigut realitzades el 2022 per Júlia Massó com a part del cicle de seminaris “Energy: Past & Present” organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT) i l’Institut Interuniversitari López Piñero-UV i coordinat pels professors José Ramón Bertomeu Sánchez i Ignacio Suay Matallana.

The following interviews have been conducted in 2022 by Júlia Massó as part of the seminar series “Energy: Past & Present” organized by the Catalan Society for the History of Science and Technology and the López Piñero Inter-university Institute- University of Valencia. The seminar series has been organized by José Ramón Bertomeu Sánchez and Ignacio Suay Matallana.

Tatiana Kasperski  

Versió curta amb subtítols en català

Versió llarga

Data: 28 setembre 2022, 18:00

Format: híbrid (IILP-UV, Plaça Cisneros, 4, València) 
Ponent: Tatiana Kasperski (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)
Títol: “Is nuclear energy green and equitable? Radioactive waste policies and controversies in historical perspective”

                            Picture: Vessels used for keeping the used radioactive waste.
                                                                                                 Source: D5481026

 

Resum:

In this time of climate emergency, nuclear energy has been increasingly touted as a clean and green technology able to produce ever more needed amounts of electricity. At the same, toxic residues from that nuclear industry that have accumulated since the dawn of the nuclear age remain a serious, controversial and largely unsolved problem. To understand this contradiction.

I will give an overview of the history, politics and technical controversies surrounding radioactive waste (RW), its production, disposition, and the challenges in managing it safely based on the examples from major nuclear powers.

First, I will analyze the shift in the treatment of RW from a technical one that could be addressed at some future point to public controversies that arose over it; efforts to determine how and where to site it in the 1970s and 1980s; to the end of the Cold War in the 1990s that led to openness about its extent; and ongoing efforts to manage RW. I will then explore the ways in which technical definitions and classifications of waste – and the national and international institutions that helped to develop them – have evolved, enabling the producers of RW to keep the largest quantities and most dangerous waste away from public discussions about environmental and health risks of the nuclear technology. For example, nuclear institutions in some countries do not considered spent nuclear fuel, or leftovers from uranium mining and reprocessing, as RW. They have framed nuclear accidents as problems of reactor safety and not a large source of RW, and suggested forcefully that peaceful and civilian waste can be and must be treated separately. This has left significant part of the world’s RW without proper disposal and storage. In the last part of my talk I will focus on one of the examples of such inadequately managed waste, the so-called “legacy waste” produced in the world’s weapons establishment, and that either remains in temporary storage, or was simply dumped without adequate safety and environmental measures.

 

Data: 26 octubre 2022, 18:00

Format: online Zoom 
Ponent: Cara Dagget (Assistant Professor of Political Science, Virginia Tech.)
Title: Desiring Energy: Toxic Fantasies of Fuel, Freedom, and Work.

Resum:

Energy, work, and power are intertwined, both in the scientific definition of energy (the ability to do work), and in the political manifestation of human-fuel practices. The energy-work-power connection continues to haunt attempts to divest from fossil fuels. Fossil fuel advocates rely upon the threat of job loss and energy dependency to mobilize affection for oil, coal or gas, but many renewable energy advocates also adopt this framework in calls for a just energy transition. Doing so helps keep modern energy cultures yoked to extractivism. In this talk, I will trace the historical emergence of the relationship between energy and work, focusing upon how work came to be understood and valued as a site of energy transformation. The energy-work ethos informed the emergent fossil fuel culture, wherein technical categories of work and waste intersect with racialized, and gendered, judgments of productivity and sloth. Thinking about energy historically suggests that shifting our fuel cultures will require a corresponding shift in (post)-industrial cultures of work and Western understandings of freedom.

 

Data: 30 novembre, 18:00

Format: híbrid (IILP-UV, Plaça Cisneros, 4, València) i Zoom 
Ponent: Annaël Marrec (Centre d’histoire sociale des mondes contemporains, Université Paris 1)
Títol: Power from wastes as a solution to the oil and garbage crises. Techno-politics of energy in a urban context (Montréal, 1980′-1990′).

Resum:

The Gazmont landfill gas power plant in Montreal is a model of urban renewable energy production facilities. This infrastructure commissioned in 1996 recovers the biogas generated by the putrescible waste stored in one of the biggest urban landfills of North America. It turns into energy a product that is otherwise toxic and a source of greenhouse gases. A flagship element of the Saint-Michel Environmental Complex, it contributes to its positionning as an urban showcase for green technologies. However, despite the ecological rhetoric of its promoters, the Gazmont project, which began in 1986, was contested by associations and groups of citizens from the Saint-Michel neighborhood and the city. These stakeholders pointed out the environmental risks and the lack of economic and social benefits for the inhabitants of the neighbourhood. This one had a long history of economic and social marginalization, from the industrial period of the Miron carrier to its gradual transformation into a huge landfill in the late 1960’s. Based on a survey conducted in early 2022 in Montréal, this communication will examine the history of Gazmont from its emergence, at the crossroads of the double ‘crisis’ of waste and energy and the deindustrialisation of an urban neighbourhood. It will show how the intersection of the history of technology and environmental history approaches makes it possible to study the territorial inscription of energy projects. More precisely, the techno-political approach will focus on the power relations between the project’s actors and the way they shape the energy infrastructures. The enviro-technical approach will focus on the materiality of the power plant site and its role in the future of the project. The case study will also address the environmental justice issues raised by urban infrastructure projects. Finally, it will show an example of fieldwork in contemporary history using a variety of sources: archives (municipal, national and company), oral investigations.

 

Data: 21 desembre, 18:00

Format: online Zoom
Ponent: Roberto Cantoni (ICTA-Universitat Autònoma de Barcelona).
Títol: “The political economy of energy extraction: uncontested past, controversial present”

 

Resum:

One of the main features of the 20th century, from the point of view of energy history, has been the enormous increase in the extraction of fossil energy sources: not only oil and gas in advanced capitalist countries, but also coal. This increase was made possible by several factors: firstly, the perpetuation and territorial extension of colonial exploitation logics that began well before the 20th century, in the name of the concepts of national energy security and economic growth; secondly, the development of new extraction, transport and distribution technologies, but above all exploration and processing technologies for oil and gas (think of the emergence of petrochemicals) thirdly, as shown by historians such as Timothy Mitchell, by the intrinsic qualities of oil and its transportation, which depleted the capacity of oil workers to unionise and block the transportation of this raw material; and lastly, the rise and political, economic and technological consolidation of national and international oil companies. It was a trajectory that, for more than half a century, had virtually no opponents. The situation began to change towards the end of the 1960s, with the development of the first environmental movements in the Americas and Europe. The demands of these movements gradually expanded to a global scale and a range of demands that were no longer merely localised, but systemic, global. Contemporary environmental movements no longer protest only against the construction of oil pipelines in the US Appalachians or in the Italian Puglie Mountains, dams in India’s Arunchal Pradesh or Chile’s Aysén, nuclear power plants in Germany, or the damage caused by massive oil extraction in the Niger Delta, but also for universal ideals, such as a stop to the climate crisis, the distribution of the benefits of extractive activities to the populations where these activities take place, or the demand for participation in decision-making in the energy sector: in short, demonstrating for climate and energy justice. While the first part of the seminar will be devoted to a historical overview of fossil energy extraction, the concept of energy justice, which emerged in the social sciences a decade ago, will be the focus of the second part of this seminar.

 

Gener-Juny 2023

Seminari organitzat per Mavi Corell i Juli Peretó sobre història del darwinisme a Dinamarca

Data: 25 de maig, 19:00

Format: Centre Octubre, Carrer de Sant Ferran, 12, 46001 València,
Ponent: Hans Henrik Hjermitslev (University College South Denmark)
Títol: “Darwinism in Denmark: Reflections on the History of Evolution og Religion from the Cultural Struggles in the 1870’s to Modern Creationism”.

Organitza: Mavi Corell i Juli Peretó

 

Cicle de col·loquis a Vic (organitza Pasqual Bernat)

Data: 28 de febrer de 2023, a les 20:00 (CET)

Format: híbrid Seu de l’AAO (c/ Pare Xifré , 3, 3r, Vic) i On line
Ponent: Ricard Martínez (Aster. Agrupació astronòmica de Barcelona)
Títol: “Publicacions de Pratdesaba a les societats astronòmiques de la seva época”

Resum: La bibliografia més completa que tenim de Josep Pratdesaba és sens dubte la que va publicar el 1992 el seu més destacat i conegut deixeble, Mossen Serinanell, al llibre “L’Observatori Pratdesaba de Vic”. Aquesta bibliografia consta de 180 entrades. Abans de referenciar-les, Serinanell, en una breu introducció, ens diu el següent: Tinc la seguretat que no he aconseguit d’aplegar tot allò que va sortir de la seva prolífica ploma, però sí material suficient per poder afirmar que el mestre Pratdesaba, amb els seus escrits, va ser per als vigatans allò que Camille Flammarion va ser per als parisencs o, si és prefereix, allò que Josep Comas Solà fou per als barcelonins. A continuació Serinanell llista els articles divulgatius que ha reunit del seu mestre amb esment de la revista on van ser publicats. Crida l’atenció que dels primers anys només hi fa constar revistes d’àmbit local (La Gazeta de Vich, la Gazeta Montanyesa, la Gazeta Vigatana, etc). Hem d’esperar fins pràcticament els anys 40 (amb Pratdesaba de més de 70 anys) per trobar referències a publicacions científiques d’àmbit més ampli (Urania, Ibèrica). Als anys 50 i 60, al final de la seva trajectòria, també va ser la revista “Ausa” la que es va fer ressò dels seus treballs. Serinanell ens avisa que la bibliografia pot ser que no sigui completa i és cert, doncs, encara que ens sembli estrany, no relaciona en la seva extensa llista els treballs que Pratdesaba va publicar a les dues societats astronòmiques que existien a l’època; totes dues amb seu a Barcelona i d´àmbit espanyol. En aquesta intervenció repassarem la bibliografia de Pratdesaba, posant èmfasi en els treballs observacionals d’astronomia més que en els divulgatius o d’altres temes. S’esmentaran i explicaran els seus treballs astronòmics publicats a principis del segle XX a les dues societats astronòmiques del seu temps. La figura de Pratdesaba no es va circumscriure a una població ni a una comarca; els seus treballs, tant d’observació com divulgatius, van tenir importància i van ser valorats positivament a l’astronomia i la meteorologia de l’època

Data: 18 d’abril de 2023 a les 20:00 (CEST)

Format: híbrid Seu de l’AAO (c/ Pare Xifré , 3, 3r, Vic) i On line
Ponent: Carles Costa
Títol: Antònia Bardolet, una de les estrelles de l´univers vigatà”

Resum: probablement, la societat vigatana de mitjans-finals del XIX i principis del XX sigui l’època més esplendorosa que mai ha viscut Vic des del punt de vista cultural. Encapçalades pel canonge Collell, en aquella època hi convisqueren figures com Narcís Verdaguer; Manuel Serra i Moret; Raimon d’Abadal i Calderó; Mercè Font i Codina; Martí Genís i Aguilar; Josep Pratdesaba, o Josep Gudiol i Cunill. Aleshores es bastí una mena d’univers vigatà que liderà la Renaixença literària i altres àmbits. Dintre d’aquest univers, una de les estrelles que hi va brillar amb llum pròpia fou Antònia Bardolet. Hi brillà des del punt de vista científic, literari, social, cultural, reivindicatiu en pro de la igualtat de la dona… una autèntica dona polifacètica que el temps, malauradament, l’ha condemnat a l’oblit. Mitjançant la conferència tractarem de destacar diversos dels seus vessants i intentarem recuperar la figura d’una dona molt avançada al seu temps.

 

Data: 6 de juny de 2023 a les 20:00 (CEST)

Format: híbrid Seu de l’AAO (c/ Pare Xifré , 3, 3r, Vic) i On line

Ponent: Gerard Verdaguer (Director del Museu de la Torneria de Torelló)

Títol: Les girafes del zoo de Barcelona (1934-1936) i el desenvolupament d´una nova tècnica industrial

Resum: L’any 1934, el Zoo de Barcelona va adquirir una parella de girafes adultes procedents de Tanzània. Aquest fet fou un esdeveniment mediàtic a Catalunya i se’n varen fer ressò molts diaris de l’època. L’adaptació al zoo fou molt bona i, l’any 1935, naixia una girafa en captivitat. Aquells dos anys hi hagué una enorme afluència de públic a les instal·lacions del zoo. Fruit d’aquesta popularitat, un comercial de nom Rierola, va tenir la idea de fabricar girafetes de fusta. Va desplaçar-se a Torelló i va contactar amb el torner Pere Cuadras. Aquest va declinar la proposta per impossible. Un jove aprenent del taller, Pere Vila Soldevila, va escoltar la proposta i va tenir la idea de descompondre una figura volumètrica irregular (una girafa), en formes cilíndriques que es podien unir entre sí a través de forats i aiguacuit. La posada en pràctica d’aquest sistema va comportar el naixement d’un subsector de la torneria de fusta: els ninotaires. Durant sis dècades, aquesta indústria ocupà desenes de mans als tallers de la Vall del Ges: homes al torn i dones a la secció d’acabats i pintura.

Piulades de la SCHCT
XVII TROBADA SCHCT 2022

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica