PRIMER SEMESTRE
Història de la ciència i història de les emocions
(cicle coorganitzat amb l´Institució Milà i Fontanals)
En els últims anys, la història de les emocions ha sorgit com un camp d’especialitat que pren les emocions com el seu objecte d’estudi. La seua premissa bàsica postula que les emocions tenen història i també fan història, actuant com a propulsors de canvi i ajudant-nos a comprendre les variacions històriques de l’experiència humana. Partint d’aquesta idea, s’han plantejat una gran varietat de metodologies i maneres de conceptualitzar les emocions que han produït un ampli camp d’investigació, en el qual les interseccions amb la història de la ciència juga un paper important. Aquest cicle busca reflexionar sobre aquestes interseccions a través de les actuals línies de treball de les investigadores més rellevants del camp. Compta amb el següent programa:
Títol: “Economías morales de los cuidados: Género, experiencias y saberes humanitarios”
Data: 20 d´octubre de 2023
Format: híbrid (online i Institució Milà i Fontanals- CSIC, c/ de les Egipcíaques 15, Barcelona.
Ponent: Dolores Martín Moruno (Institut Éthique Histoire Humanités, Université de Genève).
Bio: Dolores Martín Moruno és professora assistent en el Institut Éthique Histoire Humanités basat en la Facultat de Medicina de la Universitat de Ginebra. Des de 2017, ha dirigit diversos projectes destinats a obrir una nova línia d’investigació en història de les cures humanitàries. Entre les seues publicacions destaquen Emotional Bodies: The Historical Performativity of Emotions (Illinois University Press), Making Humanitarian Crises: Emotions and Images in History (Palgrave Macmillan) i Beyond Compassion: Gender and Humanitarian Action (Cambridge University Press).
Resum:
Perspectivas como la historia de las emociones y la historia de género permiten estudiar experiencias, prácticas y saberes que han sido marginados frente a lo tradicionalmente considerado como conocimiento científico. En este seminario exploraremos dichos acercamientos historiográficos con el fin de reconstruir la acción de una plétora de activistas, enfermeras y médicas, como un saber humanitario orientado por constelaciones cambiantes de valores y afectos. Viajando
a través de una serie de historias, descubriremos que el compromiso humanitario de las mujeres responde a experiencias afectivas tan diversas como el resentimiento, la esperanza, la confianza, la vergüenza o la indignación, que reflejan su combate por participar en la política internacional, su lucha contra las desigualdades de clase, la segregación racial y la discriminación sexual. Mas allá de la compasión, estas historias revelan cómo las mujeres han contribuido a forjar maneras de sentir, conocer y aliviar el dolor ajeno, que representan diferentes estilos humanitarios o economías morales de los cuidados. Estas economías morales nos permitirán restituir un saber humanitario, que ha redefinido a través de epistemologías alternativas lo que significa ser humano desde el siglo XIX hasta nuestros días.
Títol: “Antropología de las emociones. Un ejemplo español de tarantismo”
Data: 10 de novembre de 2023
Format: híbrid (online i Institució Milà i Fontanals- CSIC, c/ de les Egipcíaques 15, Barcelona
Ponent: Maria Tausiet (Universitat de València)
Resum:
Títol: Medir la emoción: El estudio científico del aburrimiento, 1900-2023
Data: 19 de gener de 2024
Format: híbrid (online i Institució Milà i Fontanals- CSIC, c/ de les Egipcíaques 15, Barcelona)
Ponent: Elena Carrera (Queen Mary, University of London)
Resum:
Títol: Do animals have emotions?
Data: 23 de febrer de 2024
Format: híbrid (online i Institució Milà i Fontanals- CSIC, c/ de les Egipcíaques 15, Barcelona)
Ponent: Violette Pouillard (CNRS, Lyon).
Resum:
SEGON SEMESTRE
Títol: Decreixement mòbil i eco-urbanisme sobre rodes”, VII sessió del cicle intermitent “Ciència, tecnologia i medicina a les places (coordinat per Jaume Valentines-Álvarez, UA
Data:
Format:
Ponent: Luísa Sousa (CIUHCT, Universidade Nova de Lisboa)
Resum: La sessió té dos objectius fonamentals:
1) “Transportar” la historiografia de la ciència de Barcelona i dels Països Catalans (marc SCHCT) a aquella “cruïlla” (més que “rotonda”) on es troben els nous estudis de mobilitat, la història de la tecnologia i l’ecologia política. Especialment, es tindran en consideració la “circulació” de noves i multi-escalars perspectives del jove camp dels mobility studies, i encara més especialment en relació a les aproximacions de justícia en mobilitat de Mimi Sheller. Com? De la mà de les dues persones – en el marc ibèric – més vinculades al grup catalitzador de l’anàlisi de la mobilitat ciclable en perspectiva històrica a nivell Europeu: el grup de recerca coordinat des de la Eindhoven University of Technology per Rüth Oldenziel. Estem parlant de Luísa Sousa i Santiago Gorostiza. Igualment, es convidarà a estudiants de màster que enguany han demostrat les oportunitats d’aquests estudis per pensar el passat i el futur de les nostres ciutats (Jana Kenkel, Roger Fernàndez). 2) “Aturar-nos” un moment i crear un espai convivial entre acadèmics, activistes, experts i veïnes amb afinitats, com a part de la nova sessió del cicle “Ciència, tecnologia i medicina a les places” (https://blogs.iec.cat/schct/ciencia-a-les-places/; veure sessions anteriors https://blogs.iec.cat/schct/sisena-sessio/). En particular, per reconèixer com historiadores i agrupacions històriques de defensa de mobilitats alternatives aporten una mirada clau sobre el passat i la mobilitat: Com aquesta mirada es veu reflectida en el paisatge urbà avui? Com les resistències a la car-centered mobility han creat imaginaris i realitats menys tòxics, menys sorolloses, més habitables? La sessió també servirà per veure les oportunitats i límits del projecte coordinat per L. Sousa “History Lab for Sustainable Urban Mobilities: Lisbon´s cycling policies, Hi-BicLab (EXPL/FER-HFC/0847/2021, Fundação para a Ciência e a Tecnologia; en el que participo com a coordinador de la tasca “Users & Social Movements”), amb data de finalització a principis de febrer de 2024. Aquest projecte proposa una trobada interdisciplinària i para-disciplinària (més enllà de l’acadèmia) per a pensar la construcció comunitària de “historia usable” i la creació de “laboratoris d’història” que tinguin un peu al pedal i amb l’altre peu als debats acadèmics sobre la sostenibilitat i urbanisme.
Títol: Presentació de la col.lecció Grècia de l´IEC.
Data: híbrid (online i Institut d´Estudis Catalans, c/ del Carme, 47, 08001 Barcelona. Barcelona)
Format:
Ponent: Josep Plà Carrera
Resum: Sempre he pensat que un tret que diferencia els científics dels humanistes és que aquests llegeixen i repensen els seus clàssics mentre que aquells els ometen totalment. En les ciències positives això potser té un sentit, però en la matemàtica no en té cap, crec. I quan vaig començar a ensenyar història de la matemàtica, em vaig adonar que, tant important com els resultats concrets que els nostres avantpassats havien aconseguit, ho eren els mètodes i els llenguatges amb què ho havien fet. Això em va fer ressonar un llibre —que em va impactar—, que havia llegit recent acabada la llicenciatura de matemàtiques, tan allunyat de l’ambient de la Facultat de la UB: Introducción al estilo matemático de Javier de Lorenzo. Per això, quan em van proposar fer-me emèrit i em van demanar un programa d’activitats em vaig plantejar una “història textualitzada”. El motiu era doble: apropar els clàssics en tot allò que estava vinculat a la matemàtica al col·lectiu de científics interessats en la qüestió i contribuir a la normalització del català en la línia dels Clàssic grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge. En ocasió de l’aparició del text de la Història de la matemàtica grega, dedicat a Arquimedes i aprofitant l’avinentesa que m’oferia la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica he pensat exposar d’una banda quin és el sentit que, per mi, té aquesta textualitat amb un parell d’exemples i completar-ho amb un intent de respondre a la pregunta: Arquimedes fou un enginyer, un físic, un geòmetra, un geni?, basant-nos, naturalment, en els textos que ens han arribar d’ell mateix (a través de les versions posteriors), dels historiadors, els doxògrafs i els filòsofs.
Títol: Cicle de col·loquis a Vic
(Cicle organitzat per Pasqual Bernat, conjuntament amb l’Associació Flora Catalana).
Data:
Format:
Ponent:
Resum:
