La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) impulsa un mitjà i un canal de comunicació basat en la idea d’oferir vídeos curts que expliquin històries de ciència. Es tracta d’una eina que ha de permetre transmetre coneixement, a partir de fils narratius basats en un objecte, un espai, una pràctica, uns actors, uns públics o un concepte científic. El nostre objectiu és partir de la recerca local per tal d’explicar processos de caràcter general. Finalment, el públic destinatari d’aquest material, així com els seus usos, està relacionat tant amb els estudiants o professionals en història, didàctica o comunicació de la ciència, com també en qualsevol persona interessada, des de l’estudiant d’ESO a l’universitari o bé el professorat de qualsevol cicle.

De Montjuïc al Garraf: deixalles colgades [23/05/2022]

 

La quarta «crònica de ciència», De Montjuïc al Garraf: deixalles colgades, vol contribuir a fer visible un assumpte molt antic però de rabiosa actualitat: la gestió de les deixalles. I és que els residus, un cop llençats al contenidor, no desapareixen, sinó que van a parar a algun lloc. En el cas de Barcelona i la seva àrea metropolitana, aquest lloc va ser, entre 1964 i 1971, Montjuïc, i de 1974 a 2006, el Garraf. En tots dos casos, un cop clausurat l’abocador, el resultat final ha estat un paisatge totalment nou, amb una nova fesomia i uns nous usos que amaguen, colgades, quantitats ingents d’escombraries. Us convidem a conèixer aquesta crònica de ciència, de la mà de Judit Gil Farrero.

«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.

 

L’Observatori Fabra [16/05/2022]

La tercera «crònica de ciència» proposa «pujar cap al Tibidabo» per conèixer l’Observatori Fabra guiats per en Carles Puig Pla. Des d’aquí, podrem seguir la història d’un edifici centenari, que pertany a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que va ser construït per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà i que es va inaugurar el 1904 per poder observar el cel nocturn de Barcelona. També s’hi perfila la figura d’un personatge, el seu primer director, l’astrònom Josep Comas i Solà, que no només va fer descobertes rellevants sinó que va promoure l’astronomia entre les classes populars i va atraure cap a l’Observatori Fabra un gran nombre de visitants. No us perdeu aquesta crònica de ciència.

«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.

 

El fòrceps i l’art del part [10/05/2022]

La segona «crònica de ciència» es fixa en un instrument mèdic, el fòrceps, i en els canvis que va comportar la seva introducció en “l’art del part”. Un art del qual, des de temps immemorials, se n’havien ocupat les dones i en el que les parteres parien en posició vertical, és a dir, o bé dretes o bé assegudes. Per això, a finals del segle XVI, sorgiren les cadires de parts en les pràctiques obstètriques. A partir del segle XVIII, això canvia, i el part es va convertir en un saber quirúrgic, científic i masculí. Us convidem a descobrir aquesta crònica de ciència, de la mà de Sara Fajula Colom.

«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.

 

Venus anatòmica [3/05/2022]

A la primera «crònica de ciència», la Venus Anatòmica suggereix, mitjançant una estètica seductora, un viatge a les representacions del cos nu de la dona, a la construcció de la masculinitat, a les anatomies humanes itinerants, a les exhibicions als museus anatòmics instal·lats a les universitats i a les fires, a les mirades controlades i descontrolades de públics formats per homes. Del segle XVIII a l’actualitat, les Venus Anatòmiques comprometen la construcció de la mirada androcèntrica contemporània. La ciutat de Barcelona va ser escenari fecund de diverses Venus Anatòmiques. Us convidem a conèixer aquesta crònica de ciència, de la mà d’Alfons Zarzoso.

«Cròniques de ciència» posa en context objectes, espais i actors que formen part de la història de la ciència, a través de les paraules d’especialistes. Laura Valls ha coordinat la producció dels quatre nous episodis de la sèrie amb la voluntat de mostrar la diversitat de temàtiques, objectes i períodes de recerca dels membres de la SCHCT.

 

 

Presó Model de Barcelona: Origen i models

 

Tòxics (in)visibles