Aquests moments de caos i desconcert són també una oportunitat per a la reflexió. Des del confinament, el drama humà al qual assistim ens omple de dubtes i preguntes. En aquesta crisi humanitària, de proporcions sempre lamentables i on el futur sembla el protagonista, no podem deixar de banda el passat. La història i la memòria ens poden ajudar a comprendre l’excepcionalitat del nostre present. Posar context i racionalitat històrica, explicar les causes, analitzar altres sotragades epidèmiques, ens ajuda a plantejar i orientar els condicionants sociopolítics, culturals i vitals del nostre futur. És per això que hem creat aquest canal de comunicació, perquè disposem de la recerca històrica i dels historiadors que ens poden oferir les seves paraules per tal de reflexionar i intentar comprendre, des de diferents punts de vista, la situació actual. Si voleu col·laborar, ens podeu escriure i plantejar la vostra proposta a: schct.entempsdecovid19@gmail.com

Les informacions contingudes en aquestes entrevistes representen els punts de vista de les persones entrevistades. No són expressió oficial de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Aquest projecte es porta a terme gràcies a un equip de treball format per:

Júlia Massó, Periodista-resident de la SCHCT; responsable de producció i edició, comunicació a mitjans i xarxes socials.

Sara Fajula, Arxivera del Col·legi de Metges de Barcelona; suport tècnic i difusió.

Josep Simon, Investigador Ramón y Cajal, Conservador del Museu d’Història de la Medicina i de la Ciència, Institut interuniversitari López Piñero, Universitat de València; documentació i assessorament.

Alfons Zarzoso, Director del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya; disseny, redacció i assessorament.


Projecció pública de les entrevistes “En temps de COVID-19”:

Historians’ perspectives on COVID-19 de la Universitat de Los Angeles (UCLA)Una mirada històrica de la pandèmia, conferència de José Pardo-Tomás, 15 de febrer de 2021 – International Science Council-Covid 19 Global Science Portal (Member Unions and Associations) Anatomías urbanas. Historia y patrimonio científico en la ciudad.Somos sujetos del roce y del encuentro  – Ajuntament de Barcelona: Barcelona Ciència – Diari Ara: Com s’acaben les pandèmies? – Ministerio de Ciencia e Innovación-CSIC: Newsletter PTI Salud Global/Global Health COVID-19 – Diputació de Barcelona: Butlletí BCN Science Corner #25 – Núm. 25 (abril 2020)Blog SEHM Epidemias y Salud GlobalRevista RECERCATRevista Investigación y Ciencia


Entrevista Paula Ronderos (22.12.2020)

Me parece muy importante que la salud pública pueda convertirse en un discurso colectivo y cotidiano

Paula Ronderos és historiadora de la medicina amb una llarga trajectòria com a docent a la Universidad Javeriana, Instituto Caro y Cuervo i Universidad del Rosario, arxivera de la Sociedad Colombiana de Historia de la Medicina i membre del Instituto Bogotano de Corte.

En aquesta segona part de l’entrevista, Paula Ronderos ens explicarà els projectes que estan desenvolupant des del Instituto Bogotano de Corte com el Museu Escaparate, fanzines i Radio Pandemia. Discutirà com apropar la història de la ciència a altres públics i construir història a partir d’altres agents històrics i cívics. Per últim, discutirà estratègies per apropiar-se del passat i present de la salut pública i resignificar els símbols de la història oficial.


Entrevista Paula Ronderos (21.12.2020)

El cambio en la enseñanza de la historia de la medicina está sobre todo en que la historia ya no es un elemento accesorio de erudición coctelera

Paula Ronderos és historiadora de la medicina amb una llarga trajectòria com a docent a la Universidad Javeriana, Instituto Caro y Cuervo i Universidad del Rosario, arxivera de la Sociedad Colombiana de Historia de la Medicina i membre del Instituto Bogotano de Corte.

En aquesta primera part de l’entrevista, Paula Ronderos reflexionarà sobre quina és la visió actual de la mort i sobre la nostra relació amb el cadàver. A més, ens compararà la pandèmia actual amb la llarga història de les epidèmies a Colòmbia i ens remarcarà la importància d’estudiar història de la medicina entre els professionals sanitaris. Per últim, explicarà la dura situació actual a Colòmbia i la forta pressió social que pateixen els seus habitants.

 


Entrevista María Soledad Zárate (7.12.2020)

Por un lado las mujeres están siendo más visibles porque están siendo protagonistas en la contención de la pandemia, pero también están sobredemandadas y eso las ha llevado a tener el ya histórico conflicto entre el trabajo del cuidado sanitario con el del cuidado familiar”

María Soledad Zárate és professora i investigadora al departament d’Història de la Universidad Alberto Hurtado (UAH).

En aquesta entrevista, Soledad ens explica el paper de les dones professionals a Xile en l’actual pandèmia i com ha funcionat el Servicio Nacional de Salud pública de Xile. A més, ens parlarà dels avantatges dels testimonis de professionals sanitàries per estudiar històricament el futur de la pandèmia. Per últim, reflexionarà sobre la situació a Xile i com ha afectat la pandèmia i el confinament a la revolta social iniciada al país a l’octubre de 2019.


Entrevista Karina Ramacciotti (4.11.2020)

Me parece que es muy importante que quienes diseñen las políticas sanitarias tengan noción de que muchas de estas medidas históricas sanitarias no son nuevas y que tienen una historia de éxitos y de fracasos”

Karina Ramacciotti és professora d’història i investigadora independent Conicet a la Universidad Nacional de Quilmes, Argentina.

En aquesta segona part de l’entrevista, Karina Ramacciotti ens explicarà com ha funcionat el sistema sanitari públic diferenciat a nivell nacional a l’Estat federal de l’Argentina i per últim, com la història de la medicina pot informar les polítiques sanitàries actuals i futures.


Entrevista Karina Ramacciotti (28.10.2020)

Parece ser que aquellas profesiones más ligadas al cuidado, al contacto físico, a la atención, al control cotidiano y constante, tienen menos reconocimiento dentro de la jerarquía medica o del sistema de salud

Karina Ramacciotti és professora d’història i investigadora independent Conicet a la Universidad Nacional de Quilmes, Argentina.

En aquesta primera part de l’entrevista, Karina Ramacciotti parlarà del terme “infectadura” i l’exercici estatal de la salut públic a l’Argentina i la tensió entre la tècnica, la política i la societat, posant-nos com a exemples casos històrics on els metges, han estat molt relacionats amb l’Estat i han actuat com agents de modernització. A més, ens explicarà quin paper estan jugant les professionals sanitàries en l’actual crisi, en concret el sector d’infermeria, als riscos que s’enfronten i quina mena de marc legal els empara en aquesta situació.


Entrevista Jorge Lossio  (14.10.2020)

Históricamente, las campañas de salud que han funcionado mejor son las que han logrado el apoyo de la sociedad civil

Jorge Lossio és professor a la Pontificia Universidad Católica del Perú.

En aquesta entrevista, Jorge Lossio ens remarcarà la importància de la geografia i el medi ambient en la configuració de la salut i la medicina al Perú i ens parlarà del paper de la societat civil peruana i dels seus treballadors sanitaris per fer front a la situació actual. A més, ens explicarà les similituds i diferències entre la pandèmia de COVID-19 i la d’influença A i quin és el paper dels mitjans de comunicació. I, per últim, ens explicarà com la història de la medicina pot informar les polítiques de salut del país.


Entrevista Nicolás Cuvi  (8.10.2020)

Lo nacional evita una visión homogénea y hegemónica. El problema es que eso lleve a vacunas no suficientemente probadas, al espionaje o a que países del mundo queden en la cola del tratamiento” 

Nicolás Cuvi és professor-investigador a FLACSO-Ecuador i desenvolupa el seu treball en l’encreuament de la història de la ciència, la història mediambiental i l’ecologia.

En aquesta entrevista, Nicolás Cuvi reflexionarà sobre la promoció actual de fàrmacs antics com la cloroquina i hidroxicloroquina per part dels presidents d’Estats Units i Brasil. Ens parlarà sobre la confluència de factors locals i internacionals a l’hora de resoldre aquesta crisi sanitària mundial i, en concret, ens explicarà quina és la situació política, social, mèdica i comunicativa a Equador. Per últim, profunditzarà sobre com el medi ambient i l’ecologia poden ajudar a comprendre els problemes actuals suscitats per la pandèmia actual.


Entrevista Serena Brigidi (6.10.2020)

Sin duda alguna, la pandemia ha agravado aún más una situación que ya era desigual y muy dura para las mujeres

Serena Brigidi és co-fundadora de MATER Observatori de maternitats i paternitats contemporanis i membre fundadora de OVO (Observatorio  de la Violencia Obstétrica España). Fa recerca en l’àmbit de gènere en la salut i de recursos audiovisuals i digitals en la investigació i didàctica en ciència de la salut, així com altres matèries antropològiques al Centre d’Investigació en Antropologia Mèdica  de la Universitat Rovira i Virgili.

En aquesta segona part de l’entrevista, Serena Brigidi ens explicarà el seu nou estudi, el qual investiga com el confinament ha afectat a les dones mares-treballadores de classe mitja alta i també ens parlarà d’estudis més recents que relacionen embaràs, lactància materna i COVID-19.


Entrevista Marta C. Lourenço (02.10.2020)

If museums go digital is as if they’re denying the reason of their very own existence; museums are about firsthand encounters with objects

Marta C. Lourenço és directora del Museu Nacional de História Natural e da Ciência de la Universidade de Lisboa, Coordinadora Nacional de la Portuguese Research Infrastructure of Scientific Collections i Presidenta del International Council of Museums Committee for University Museums and Collections.

En aquesta entrevista, Marta Lourenço parlarà sobre quin ha estat l’impacte de la pandèmia en l’àmbit internacional de les col·leccions científiques universitàries. Ens explicarà breument què és l’UMAC i la infraestructura de col·leccions científiques i com serà la cultura material generada per la comunitat universitària a partir d’ara. A més, ens explicarà algunes de les diferències en les respostes arreu del món pel que fa els museus i col·leccions universitàries i oferirà algunes claus per entendre els debats actuals al món dels museus, suscitats per l’impacte sociopolític de la pandèmia.

L’entrevista és en anglès però teniu l’opció d’activar els subtítols en català en la configuració del vídeo a Youtube (instruccions més específiques en la descripció del vídeo).


Entrevista Serena Brigidi (22.09.2020)

La formación en general en ciencias de la salud es muy corporativista; a pesar de hablar del trabajo en equipo, no se piensa, en términos más globales, en todas las personas que están trabajando en un hospital

Serena Brigidi és co-fundadora de MATER Observatori de maternitats i paternitats contemporanis i membre fundadora de OVO (Observatorio  de la Violencia Obstétrica España). Fa recerca en l’àmbit de gènere en la salut i de recursos audiovisuals i digitals en la investigació i didàctica en ciència de la salut, així com altres matèries antropològiques al Centre d’Investigació en Antropologia Mèdica  de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

En aquesta primera part de l’entrevista, Serena Brigidi ens explicarà què són els diaris sonors i com aquests han format part de la seva metodologia de treball durant aquest confinament. A més, parlarà de com les professionals de la infermeria han viscut la pandèmia, de quina manera s’hi han afrontant tant a nivell personal com laboral i també si s’adverteixen signes de síndrome post-traumàtic o burnout entre elles.

 


Entrevista Gilberto Hochman (18.09.2020)

El sistema públic està responent i respondrà, i en una societat profundament desigual, no serà el mercat el que donarà cap resposta, serà l’estat forjat en la democràcia

Gilberto Hochman, és investigador i professor de la Fundação Oswaldo Cruz-Fiocruz. És editor associat de història de la revista Ciência & Saúde Coletiva (Abrasco) i editor científic de la editorial Fiocruz. En la seva recerca ha abordat temes com la constitució de la salut pública i l’estat al Brasil contemporani, els programes internacionals i polítiques socials al Brasil, les relacions entre salut, democràcia i desenvolupament i les cartografies de la ruralitat al pensament social brasiler.

En aquesta entrevista parlarem amb ell sobre les relacions entre organització política, organització sanitària i ciutadania en temps de pandèmia, la tensió entre ciutat i camp i en les desigualtats dins les grans ciutats davant les epidèmies, la constitució d’una «ciutadania biomèdica» al Brasil, la connexió històrica i contemporània entre salut nacional i salut internacional, i la tensió entre estat i mercat.

L’entrevista és en portuguès però teniu l’opció d’activar els subtítols en català en la configuració del vídeo a Youtube (instruccions més específiques en la descripció del vídeo).


Entrevista Peter Baldwin (16.09.2020)

The dirty little secret of this epidemic so far is that when given the choice between being safe and being free, most people think that being safe is the important thing

Peter Baldwin és professor a la University of California, Los Angeles.

En aquesta entrevista, Peter Baldwin discutirà la diversitat de les respostes i reaccions dels Estats de tot el món davant de la pandèmia, ens explicarà quin paper hi juga en la gestió de l’epidèmia el fet de ser un Estat democràtic o autocràtic, i compararà les semblances i diferències de les polítiques de salut pública actuals contra la COVID-19 entre Europa i els Estats Units. Per últim, com a historiador, ens parlarà sobre la seva visió del desenvolupament de la pandèmia al seu país i quin paper podrien tenir les diferents organitzacions polítiques i sanitàries internacionals en el futur.

L’entrevista és en anglès però teniu l’opció d’activar els subtítols en català en la configuració del vídeo a Youtube (instruccions més específiques en la descripció del vídeo).


Entrevista Óscar Gallo (30.07.2020)

La historia social de la salud y la enfermedad de los trabajadores debe alertarnos sobre la falsa idea de que todos somos igualmente vulnerables

Óscar Gallo és professor del Instituto Superior de Formación Docente Salomé Ureña (República Dominicana). Es formà com a historiador a la Universidad Nacional de Colombia (Medellín) i es doctorà en la Universidade Federal de Santa Catarina (Brasil).

En aquesta segona part de l’entrevista, Gallo reflexionarà sobre  què pot aportar la història de la medicina del treball en el context actual i analitzarà i compararà la gestió política de la pandèmia per part dels governs de la República Dominicana i de Colòmbia, que són el seu país de residència i d’origen, respectivament.

 


Entrevista Antonio García-Belmar (29.07.2020)

Una manera de acallar esas voces críticas fue convertir la fumigación en un acto patriótico

Antonio García-Belmar és professor d’Història de la Ciència a la Universitat d’Alacant, coordinador acadèmic del Màster d’Història de la Ciència de l’Institut interuniversitari López Piñero i membre del Grupo Balmis de Investigación en Salud Comunitaria e Historia de la Ciencia.

En aquesta entrevista, Antonio García-Belmar ens parlarà sobre l’estreta relació entre la química i la salut pública des de principis del segle XIX, tot prenent com a punt de reflexió les fumigacions aplicades davant les epidèmies de febre groga. Ens explicarà les possibles similituds sanitàries i socials entre les fumigacions aquell període i les mesures de desinfecció utilitzades en l’actualitat. Finalment, reflexionarà sobre la relació entre ciència i política i sobre el paper que poden tenir els historiadors de la ciència enfront de la pandèmia.

 


Entrevista María Rosa Gudiño (28.07.2020)

En este contexto regresa el Estado a apropiarse y a llevar la batuta de la información

María Rosa Gudiño és professora a la Universidad Pedagógica Nacional de Mèxic.

En aquesta segona part de l’entrevista, María Rosa Gudiño ens explicarà quines són les estratègies de comunicació en l’era de les noves plataformes desenvolupada per la Secretaría de Salud de Mèxic, representada pel seu portaveu, l’epidemiòleg Hugo López-Gatell i caracteritzada per un important treball en equip. També ens posarà en context la història i tradició de La Escuela de Salud Pública de Mèxic, i argumentarà sobre la seva importància històrica per a la construcció de la salut arreu del país i  el seu paper en l’actual pandèmia.

 


Entrevista Óscar Gallo (27.07.2020)

El proceso de objetivación y reconocimiento de las enfermedades laborales está atravesado estrictamente por la racionalidad económica

Óscar Gallo és professor del Instituto Superior de Formación Docente Salomé Ureña (República Dominicana). Es formà com historiador a la Universidad Nacional de Colombia (Medellín) i es doctorà en la Universidade Federal de Santa Catarina (Brasil).

En aquesta primera part de l’entrevista, Gallo ens parlarà dels nous reptes als quals s’enfrontarà la medicina del treball i el sindicalisme a Colòmbia davant de la pandèmia de la COVID-19 i de com aquesta afecta de manera diferent a la ciutat i al camp.

 


Entrevista María Rosa Gudiño  (23.07.2020)

En la actualidad y con todas las posibilidades tecnológicas, no alcanzo a vislumbrar cómo podría ser un producto fílmico en este contexto

María Rosa Gudiño és professora a la Universidad Pedagógica Nacional de Mèxic.

En aquesta primera part de l’entrevista, María Rosa Gudiño ens explicarà el seu treball històric sobre el cine documental i discutirà les analogies entre les representacions cinematogràfiques de la salut pública i els seus treballadors, produïdes a Mèxic a partir dels anys 20, i l’ actualitat pandèmica que vivim. A més, parlarà de quin paper tindrà el cine a partir d’aquest context i de les conseqüències que aquest pot tenir en la societat.


Entrevista Josep Maria Comelles  (20.07.2020)

El que ha parat la pandèmia són els factors socials i culturals, i els que podem interpretar aquests factors, som els sociòlegs, els antropòlegs, els historiadors…

Josep Maria Comelles  és professor emèrit d’antropologia a la Universitat Rovira i Virgili, on va fundar el Centre d’Investigació en Antropologia Mèdica. Té una llarga trajectòria professional en la que ha conreat alhora l’antropologia i la història de la medicina.

En aquesta segona part de l’entrevista, JM Comelles ens explicarà com es caracteritza un sistema sanitari basat en la idea de salut, quins són els canvis que ha provocat la COVID-19 en la cultura sanitària i, finalment, ens presentarà algunes línies de recerca sobre aquest tema des de l’antropologia i nous exemples d’estudi en aquest context.


Entrevista Joan Muela (17.07.2020)

Aquest element de participació comunitària és una de les grans fortaleses d’Àfrica pel que fa la lluita contra les malalties. Crec que hem d’aprendre molt d’ell

Joan Muela és membre fundador de l’organització PASS-International, dedicada a la investigació socioantropològica en projectes de salut internacional i professor associat del Màster en Antropologia Mèdica i Salut Global de la Universitat Rovira i Virgili.

En aquesta entrevista, parlarem amb ell sobre l’impacte de la pandèmia a l’Àfrica. Ens explicarà de quina manera sacseja poblacions que ja pateixen la fam, conflictes armats i la presència de malalties mortals, parlarà sobre les desigualats de gènere i socials davant de les possibles respostes terapèutiques a la COVID-19 i també sobre les campanyes d’informació pública i les noves tecnologies desenvolupades. Per últim, reflexionarà sobre una visió africana més comunitària i participativa de la malaltia i epidèmia.


Entrevista Marta Alluè (16.07.2020)

La consciència ciutadana del dramatisme viscut crec que ha estat en general nul·la

Marta Allué és llicenciada en Geografia i Història i Doctora en Antropologia Social i Cultural. És membre de les associacions DMD i KREAMICKS i té una gran experiència professional com a investigadora i formadora en l’àmbit de l’antropologia de la salut.

En aquesta entrevista, parlarem amb ella sobre la interacció entre professionals de la salut i pacients en l’espai hospitalari, com han afrontat aquest repte psicològicament i sobre la consciència ciutadana del dramatisme viscut. A més, reflexionarà sobre la supervivència emocional del pacient a les UCIs, sobre el dret a morir dignament i la mort en hospitals i en les residències geriàtriques, sobre processos de dol i respostes col·lectives en el context de la COVID-19.

 


Entrevista Cristina Moreno (14.07.2020)

Obviamente los números, gráficas y todos estos conceptos científicos son políticos y hay mucho espacio para democratizarlos

Cristina Moreno Lozano és graduada en microbiologia i antropologia mèdica, doctoranda del programa de Ciència, Tecnologia i Innovació de la Universitat d’Edimburg i editora assistent de la revista Medicine Anthropology Theory, on s’ha encarregat del recopilatori MAT, the ‘open question’, and content retrospective in light of the COVID-19 pandemic. També ha participat amb diverses entrades al blog Epidemias y Salud Global de la SEHM.

En aquesta entrevista, Cristina Moreno ens parlarà de la seva participació en diverses iniciatives on reflexiona sobre els aspectes socials i antropològics de la pandèmia. En aquest context, remarcarà la importància narrativa que han tingut les representacions visuals com els memes, les fotografies i les representacions gràfiques que han circulat en diaris i xarxes socials, i l’experiència antropològica prèvia sobre malalties infeccioses i epidèmies. Per últim, ens explicarà els paral·lelismes que podem trobar entre la pandèmia actual i el problema de les malalties resistents als antibiòtics en el context hospitalari.

 


Entrevista Josep Maria Comelles (12.07.2020)

A les UCIs qui té el pes més important són equips assistencials, no necessàriament els metges

Josep Maria Comelles és professor emèrit d’antropologia a la Universitat Rovira i Virgili, on va fundar el Centre d’Investigació en Antropologia Mèdica. Té una llarga trajectòria professional en la que ha conreat alhora l’antropologia i la història de la medicina.

En aquesta primera part de l’entrevista, parlarem amb ell sobre l’impacte de la pandèmia en la cultura sanitària del país. Reflexionarà sobre l’origen i conseqüències del model hospitalocèntric i com això ha afectat la gestió de la COVID-19. Ens farà pensar per què el nostre sistema sanitari està centrat en la malaltia i per últim, ens explicarà la seva definició de «cultura sanitària», considerant-la com a medicina “folk”.

 


Entrevista Martín Correa-Urquiza (8.07.2020)

Las nuevas distancias que nos están proponiendo son generadoras de sufrimiento y malestar porque somos sujetos del roce y del encuentro

Martín Correa-Urquiza és professor de la URV i de la UOC, codirector del postgrau de salut mental col·lectiva,  membre del Centre d’Investigació en Antropologia Mèdica de la URV, membre fundador de l’Associació sociocultural Radio Nikosia i assessor de la UNESCO en programes de salut col·lectiva.

En aquesta entrevista, Martín Correa-Urquiza ens parlarà de la crisi de la presència i contacte físic que ens pot haver generat el confinament, de salut mental, d’etiquetes mèdiques, de l’ajuda mútua i els espais participatius i dels malestars emocionals associats a la crisi sociosanitària en temps de COVID-19. Ho farà a través de la seva experiència en espais col·laboratius com Nikosia i la Xarxa Sense Gravetat.

 


Entrevista Blanca Deusdad (7.07.2020)

Igual que hi ha una llei per infància i adolescència, es fa necessària una llei per les persones grans, que protegeixi els seus drets com a persones

Blanca Deusdad és membre del Centre d’Investigació en Antropologia Mèdica de la Universitat Rovira i Virgili, on és professora agregada.

En aquesta entrevista, Blanca Deusdad explicarà les mancances i discriminacions del model dominant en la gestió i atenció de les persones grans en temps de COVID-19. També discutirà les seves conseqüències emocionals familiars i professionals i el debat de la institucionalització sobre l’envelliment a la llar. Per últim, abordarà les noves tecnologies aplicades als serveis socials en temps de COVID-19, presentant el projecte de co-creació digital SOCATEL, invitant-nos a participar-hi.


Entrevista Ángel Martínez (4.07.2020)

Perquè les societats siguin responsables, se’ls hi ha de donar una oportunitat

Ángel Martínez Hernáez és catedràtic d’Antropologia Mèdica i Salut Global i director del Centre d’Investigació en Antropologia Mèdica de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona.

En aquesta entrevista, Ángel Martínez ens explicarà l’impacte que ha tingut la COVID-19 en la cultura sanitària. Parlarà de les iniciatives impulsades pel Centre d’Investigació en Antropologia Mèdica sobre els comportaments i les reaccions socials davant la pandèmia. Enraonarà sobre les eines i els mètodes de treball de l’antropologia en temps de COVID-19 i sobre la seva aplicació quan els riscs i els efectes de la pandèmia encara són presents. Per últim, reflexionarà sobre el paper de les xarxes socials en tot aquest context.


Entrevista Sandra Caponi (1.07.2020)

Frente a la abstracción de las estadísticas y las normativas, está la intimidad, cómo cada uno lidia con esta historia de la pandemia y con el aislamiento social

Sandra Caponi és professora a la Universidade Federal de Santa Catarina (Brasil) on coordina el Nucli d’estudis en filosofia i història de les ciències biomèdiques i de la salut. En aquesta entrevista, Sandra Caponi analitzarà críticament les dramàtiques i oposades realitats provocades per la COVID-19 a Brasil i Argentina, centrant-se sobretot en el discurs negacionista del president Bolsonaro i com afecta això a la gestió d’aquesta. A més, reivindicarà la necessitat d’una assistència econòmica durant aquesta alerta sanitària i ens farà adonar-nos de com cada dia els discursos religiosos i utilitaristes prenen protagonisme. Reflexionarà sobre com durant la pandèmia assistim a una  convivència entre les estadístiques epidemiològiques i les històries de vida de les persones que han mort, tenint en compte tant l’experiència individual i col·lectiva de la població. Per últim, parlarà sobre medicalització de la societat i l’aïllament dels malalts, sempre tenint com a referència la novel·la de Albert Camus, La Peste.


Entrevista Celia Miralles (26.06.2020)

El desafío de la llamada defensa sanitaria siempre ha sido conciliar la salud y el comercio

Celia Miralles és doctora en Història, investigadora del Centre Interuniversitari d’Història de les Ciències i la tecnologia (CIUHCT) de Lisboa i membre del Quarantine Studies Network.

En aquesta entrevista, Celia Miralles ens parla de diferents tipus de mesures sanitàries com les quarantenes, cordons sanitaris, aïllaments o confinaments que s’han fet al llarg de la història en diferents països i per què s’han mantingut en el temps. Ens explicarà l’estreta relació entre comerç i salut en aquest tipus de contextos i sobre com la memòria col·lectiva d’altres riscos (guerres, atacs terroristes, epidèmies) afecten a la gestió política i actuacions de la població de cada país de manera diferent.


Entrevista Bernadette Bensaude-Vincent (22.06.2020)

Des de fa diverses dècades la normalitat és estar en crisi

Bernadette Bensaude-Vincent és professora de filosofia i directora del Centre d’estudis sobre les tècniques, els coneixements i les practiques, a la Universitat de Paris Panthéon Sorbonne.

En aquesta entrevista, Bernadette Bensaude-Vincent reflexionarà sobre la situació actual des d’una perspectiva d’història i filosofia de la ciència, centrant-se sobretot en el cas particular de França. A més, parlarà sobre comparacions amb epidèmies passades, de crisis i nova normalitat, de memòries col·lectives i del per què no existeixen monuments o dates commemoratives de passades epidèmies. Per últim, ens parlarà de la necessitat d’un fòrum de debat on diferents veus amb l’experiència pràctica de diversos sectors poguessin discutir i assessorar sobre la situació actual… I on també es pogués reflexionar sobre el paper de la ciència i les humanitats, espais, experts, polítics, població, desigualtats socials… i molt més. Agraïm a Antonio García Belmar i José Ramón Bertomeu la seva col·laboració en la realització d’aquesta entrevista. L’entrevista és en francès però en podeu descarregar la transcripció en català aquí.


Entrevista Quim Bonastra (11.06.2020)

La nova normalitat: jo no diria que és tan nova

Quim Bonastra és professor agregat al Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida i investigador dels espais de control i ordenació col·lectiva.

En aquesta entrevista, Quim Bonastra ens explicarà què són i com s’utilitzaven els llatzerets, destacant-ne l’origen i la importància del llatzeret de Maó. Analitzarà com es gestionaven des dels estats i reflexionarà sobre la nova normalitat, la privació de llibertats en nom de la salut pública, la protecció de dades i els interessos dels estats, a la llum de la pandèmia actual.


Entrevista Javier Martínez Antonio (9.06.2020)

Quizá la cuarentena es un síntoma de degradación de la calidad de nuestras democracias

Francisco Javier Martínez Antonio és Investigador Principal Convidat al Centro Interdisciplinar de História, Culturas e Sociedades (CIDEHUS) de la Universitade de Évora a Portugal i és un especialista internacional en la història de la medicina colonial espanyola al Magrib.

En aquesta entrevista, Javier Martínez Antonio parlarà sobre la relació entre l’actual pandèmia i la història contemporània de les quarantenes i  cordons sanitaris, la migració, les identitats col·lectives, les guerres i els drets socials en Europa i en l’arc mediterrani. A més, ens presentarà la xarxa de recerca internacional Quarantine Studies Network i comentarà el llibre del qual és coeditor Mediterranean quarantines, 1750-1914. Space, identity and power (2018).


Entrevista Mariano López de Miguel (7.06.2020)

La franja de Gaza es probablemente la cárcel al aire libre más grande del mundo

Mariano López de Miguel és investigador sobre l’Islam xiïta i historiador del Pròxim Orient, del Nord d’Àfrica i de la Contrainsurgència. Actualment treballa en una tesi doctoral a la Universitat de Cantàbria sobre l’Hezbollà libanès.

En aquesta entrevista, Mariano López de Miguel parlarà sobre la situació actual de Pròxim Orient i Nord D’Àfrica, regions en guerra on les condicions vitals són mínimes i analitzarà com la COVID-19 i les seves conseqüències no ajuden a millorar-la.


Entrevista José Pardo-Tomás (4.06.2020)

L’anomenada cultura científica internacional és un constructe que amaga divisions internes en clau de gènere, origen o discurs nacional

José Pardo-Tomás és investigador científic del CSIC a la Institució Milà i Fontanals de Investigació en Humanitats amb seu a Barcelona i té una llarga experiència en temes d’història del món transoceànic de la medicina i la ciència  entre els segles XVI i XX.

En aquesta entrevista, José Pardo-Tomás parlarà sobre el xoc biològic i les epidèmies que van comportar una mortalitat catastròfica a l’Amèrica. Reflexionarà sobre com el nacionalisme, l’eurocentrisme i prejudicis com el classisme, el sexisme i el racisme dificulten la comprensió dels problemes actuals, tot analitzant la situació present de les cultures aborígens a l’Amazònia i discutint sobre la hidroxicloroquina o la vacuna de la COVID-19, enteses com a objectes polítics.


Entrevista José Luis Betrán (2.06.2020)

Puede ser un virus letal sobre todo para el marco de las relaciones humanas, entre naciones y pueblos

José Luis Betrán és professor d’Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador sobre les epidèmies de pesta a l’Europa moderna i, en especial, a la Barcelona dels segles XVI i XVII.

En aquesta entrevista, José Luis Betrán parla sobre la malaltia epidèmica i la culpabilització de la mateixa. Reflexiona sobre la cerca de bocs expiatoris, a més de les actituds estigmatitzadores i la intolerància envers la població asiàtica i l’antisemitisme en la crisi actual, sobre com la por i la incomprensió hi han jugat un paper important i sobre quines en podrien ser les conseqüències d’aquestes, tot fent un repàs per la història de les grans epidèmies.


Entrevista Joan March (26.05.2020)

Conèixer el passat per actuar en el present i prevenir el futur és molt important

Joan March Noguera és investigador sobre la història de la ciència i membre del Grup d’Investigació d’Història de la Salut (GIHS) de l’Institut Universitari d’Investigació de Ciències de la Salut (IUNICS) de la UIB (Universitat de les Illes Balears).

En aquesta entrevista, Joan March parla sobre la recerca del GIHS dedicada a analitzar com l’origen d’algunes pandèmies ha pogut tenir com a causa un canvi important de la biodiversitat en el territori on es va iniciar la malaltia i a més, recorda la importància del coneixement dels antecedents històrics per part dels gestors en el control de les epidèmies.


Entrevista a Rebeca Pardo (21.05.2020)

Creo que las imágenes que vemos de la pandemia no se corresponden con la gravedad de la situación

Rebeca Pardo és professora del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya i investigadora sobre les narratives visuals de la malaltia, la mort i el dol. Recentment, ha editat, junt a Montse Morcate, el llibre “La Imagen Desvelada: prácticas fotográficas en la enfermedad, la muerte y el duelo” publicat per Sans Soleil Ediciones. Quin és el paper de les imatges en la crisi actual? Ofereixen realment una alternativa al dol? Quina relació guardem amb les imatges de la mort i malaltia?

En aquesta entrevista, Rebeca Pardo ens respondrà aquestes preguntes, tot reflexionant sobre la relació dramàtica entre la pandèmia actual i les imatges de la malaltia, la mort, l’enterrament i el dol.


Entrevista a Enrique Perdiguero (18.05.2020)

No podemos asumir que la población tenga conocimiento sobre todo, es una manera errónea de plantear el problema

Enrique Perdiguero és catedràtic d’Història de la Medicina a la Universidad Miguel Hernández de Elche i compta amb una recerca extensa sobre la medicina i la salut pública a la Espanya dels segles XVIII al XX.

En aquesta entrevista, Enrique Perdiguero reflexiona sobre la importància de la comunicació i l’educació en la salut i sobre els canvis en la sanitat pública després de la crisi de 1918, tot comparant-ho amb el període actual. Ens explica com el model del dèficit es troba encara present en la comunicació i cultura mèdica i reivindica la necessària inversió en l’atenció primària i un reequilibri entre experts i profans.


Entrevista a Jorge Molero (15.05.2020)

Si el diagnóstico es que la enfermedad se genera en la sociedad, cambiando la sociedad acabaríamos con esas enfermedades

Jorge Molero és professor d’Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i bon coneixedor de la història de les malalties infeccioses, especialment de la tuberculosi, a la Espanya dels segles XIX i XX.

En aquesta entrevista, Jorge Molero ens parla sobre les condicions socials de les malalties epidèmiques, tot reflexionant sobre la resposta a les epidèmies durant el període de la Revolució Industrial i comparant-les amb la situació present. A més, analitza els conceptes actuals asocials i apolítics de salut i malaltia.


Entrevista a Carmel Ferragud (13.05.2020)

A Wikipedia ja hi ha una entrada sobre la reacció de les religions del món enfront del coronavirus

Carmel Ferragud és professor d’Història de la ciència a la Universitat de València i investigador sobre la història de la medicina a la societat europea medieval.

En aquesta entrevista, Carmel Ferragud ens parla sobre el paper de les religions i de la ciència durant la pesta de 1348 i sobre el seu origen i similituds amb la crisi actual. A més, analitza per què s’ha disparat el reconeixement social als professionals sanitaris i la seva relació amb la figura de Déu.


Entrevista a David Edgerton (7.05.2020)

Creo que es una crisis muy original, nunca hemos tenido una epidemia de este tipo

David Edgerton és un dels historiadors de la tecnologia de major renom internacional. Va fundar el Centre for the History of Science, i és catedràtic d’història de la ciència i la tecnologia i de Història moderna britànica al King’s College. El 2011 va ser entrevistat per la SCHCT en relació al seu best-seller The Shock of the Old: Technology and Global History since 1900 , que va posar sobre la taula una sèrie de tesis originals i provocadores en quant a la tecnologia, i el paper de l’historiador i la societat en l’abordatge dels problemes científico-tècnics contemporanis. Des de llavors ha publicat llibres sobre la història de l’aviació o la història política de la Gran Bretanya després de la II Guerra Mundial, i participat com a expert polemista en diaris de relleu com The Guardian.

En aquesta entrevista, parlarem amb David Edgerton sobre el paper dels historiadors de la tecnologia en l’actual crisi i sobre les tècniques desplegades per controlar-la. Ens justificarà per què ens trobem davant d’una crisi original i sense precedents i per quin motiu les analogies que s’usen per comparar-la amb la guerra són falses. Reflexionarem sobre els problemes que comportarà la situació actual en les classes socials i per què fallen les polítiques de caràcter social a Gran Bretanya. Per últim, ens explicarà la relació entre el coronavirus i el Brexit i l’errònia assumpció que es fa entre guerra i acceleració de la innovació tecnològica.


Entrevista a Josep Bernabeu (4.5.2020)

A la història i als historiadors no ens poden despreocupar dels problemes actuals que afecten a la societat

Josep Bernabeu és professor a la Universitat d’Alacant i investigador expert sobre la història de la salut pública, la epidemiologia històrica i la història de la nutrició comunitària en el període contemporani espanyol i europeu.

En aquesta entrevista, Josep Bernabeu ens explica per què el coronavirus no ha estat l’únic culpable d’aquesta pandèmia, destaca l’existència de condicions socials desiguals i els mals hàbits alimentaris i reivindica la importància de la història i els historiadors en la crisi actual.


Entrevista a Maribel Porras (30.4.2020)

La crisi sanitària que va provocar la grip espanyola del 1918

Maribel Porras és professora d’Història de la Ciència a la Facultat de Medicina de Ciutat Real de la Universitat de Castella-la Manxa, investigadora del Centre Regional d’Investigació Biomèdica de la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM) i directora del grup de recerca de salut, història i societat de la UCLM (SALHISOC).

En aquesta entrevista, Maribel Porras ens explica com va ser possible l’assot que va causar la grip espanyola de 1918, quines n’eren les condicions socials, les zones més afectades i les respostes sanitàries nacionals i internacionals que va generar.


Entrevista a Xavier Garcia Ferrandis (29.4.2020)

L’epidèmia del tifus en l’Espanya de Franco (1941-1943)”

Xavier García Ferrandis és professor i investigador de la Universidad Católica de Valencia “San Vicente Mártir”, i membre del projecte d’investigació “Accions de socors i tecnologies mèdiques en emergències (1850-1950)”.

En aquesta entrevista, Xavier Garcia ens parlarà sobre com es va viure l’epidèmia del tifus exantemàtic als anys 40 en l’Espanya Franquista, les mesures que van adoptar les autoritats per afrontar la malaltia epidèmica i els aspectes que ens poden ajudar a entendre la situació actual.

Enllaç article de referència


Entrevista a Carles Hervàs (27.4.2020)

Els fenòmens epidèmics són situacions puntuals que desborden la capacitat de resposta del sistema sanitari d’una població

Carles Hervàs és doctor en Història i en Medicina i autor de més de setanta articles i treballs sobre història de la medicina i la sanitat.

En aquesta entrevista, veurem com la crisi actual té aspectes semblants que es poden viure en una altra catàstrofe sanitària com és una guerra. Com a investigador de la sanitat en temps de la Guerra Civil espanyola, Carles Hervàs assenyala que, des del punt de vista organitzatiu i fins i tot mèdic, no hi ha gran diferència amb la situació actual que estem vivint: des del canvi de prioritats a l’hora de prendre decisions fins la reconversió d’hotels i altres instal·lacions a hospitals d’urgències.


Entrevista a Josep Bernabeu (23.4.2020)

L’epidemiologia històrica ens ajuda a entendre per què hem de prioritzar la salut davant de consideracions econòmiques i d’altra naturalesa

Josep Bernabeu és professor a la Universitat d’Alacant i investigador expert sobre la història de la salut pública, la epidemiologia històrica i la història de la nutrició comunitària en el període contemporani espanyol i europeu.

En aquesta entrevista, observarem com la epidemiologia històrica és una bona eina per entendre les causes, els discursos científics i les respostes polítiques donades en altres epidèmies anteriors i com ens pot ajudar a prendre decisions actuals. A més, el Pep Bernabeu ens explicarà com la higiene ha estat i és una pràctica preventiva universal en  temps epidèmics.


Entrevista a Jon Arrizabalaga (21.4.2020)

Recorregut històric per les grans epidèmies i pandèmies de la humanitat

Jon Arrizabalaga és professor d’investigació en Història de la Ciència i la Medicina. Treballa a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF) del CSIC a Barcelona.

En aquesta entrevista, Jon ens guiarà pel recorregut històric de les grans epidèmies i pandèmies de la humanitat, explicant-nos els principals elements comuns i diferencials amb la pandèmia actual, provocada per la COVID-19. Així doncs, aquesta entrevista ens oferirà un marc històric general sobre la nostra situació actual i donarà inici a una sèrie d’entrevistes que se centraran en diferents aspectes sobre la salut i epidèmies de la nostra historia.

Cicle TECHNOLOGY & CAPITALISM

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 11-13 November 2021 (alternative date: 26-28 May 2022)

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica