La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) impulsa un mitjà i un canal de comunicació basat en la idea de conèixer quin paper juguen les dones a la història de la ciència.

El títol de la sèrie FEM ciència? intenta fer reflexionar sobre com es correlacionen entre si la ideologia de gènere i la ciència, com aquesta construcció funciona a la nostra societat i afecta a les persones i a la pròpia ciència. D’aquesta manera, a partir de les entrevistes, es pretén cridar l’atenció a temes de reflexió col·lectiva obligada. Es publica en motiu de l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena a la ciència, i exposa la necessitat de mostrar una visió general de la situació de les dones en la investigació, tenint en compte diferents factors que han dificultat i que continuen dificultant el progrés tant en l’àmbit laboral com personal de les dones.

Nota de premsa (11 de febrer de 2021)


ENTREVISTA A CLARA FLORENSA (8 .03.2021)

No podem avaluar les mateixes coses que s’han avaluat clàssicament com a èxit científic. Hem de canviar aquest patró. Perquè si no estem aplicant justament aquelles concepcions que modelaven una jerarquia de gènere, altre cop

 

Clara Florensa és investigadora científica al Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia, de la Universidade de Lisboa. És llicenciada en Biologia i en Física per la Universitat de Barcelona (UB) i doctora en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Els seus treballs tracten la ciència en el franquisme amb un interès general per les relacions entre ciència, ideologia, religió i règims polítics. Els seus casos d’estudi principals son les teories de l’evolució en el franquisme i l’accident nuclear de Palomares.

La Clara Florensa ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la ciència i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També tractarà quin paper ha tingut la comunicació científica i els mecanismes d’exclusió en la història i en la pràctica contemporània de la història de la ciència. Finalment, també exposarà com la història de la ciència serveix per exemplificar biaixos de gènere en objectes i pràctiques de recerca aparentment objectius.

 


ENTREVISTA A MARGALIDA MIRÓ (4.03.2021)

Sa cura no ha format part d’una societat productiva i reproductiva. No se’ls hi ha donat ni reconeixement ni redistribució. Tot allò que conforma es món de ses infermeres i es infermers ha quedat dins s’espai íntim.”

Margalida Miró és professora titular del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i membre del Grup de Recerca Capellans, cronicitat i evidències en salut (Curis) integrat en l’Institut Sanitari de les Illes Balears. És diplomada en Infermeria, llicenciada en Psicologia i Doctora en Infermeria i Salut Internacional per la Universitat de les Illes Balears (UIB). Imparteix docència en el grau d’Història de la Infermeria i en dos màsters universitaris a la UIB i a la Universitat de Cadis (UCA). Les seves línies de recerca estan relacionades amb les professions i les relacions de poder en el sistema de salut, la pràctica col•laborativa en els equips de salut i els seu impacte sobre la població.

La Margalida Miró ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la salut i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M per tal de mostrar referents a les noves generacions. També ens explicarà les crítiques de la història de la salut a la pràctica sanitària, quines estratègies de demarcació s’han creat per controlar fronteres en la infermeria i com la història de la medicina, massa biomèdica i androcèntrica, ha deixat fora les cures i altres qüestions fonamentals per la salut que no són fetes per metges i metgesses, sinó per altres professionals.

 


ENTREVISTA A MONTSERRAT CABRÉ (1.03.2021)

Darrere l’impuls de la jornada de l’11 de febrer, hi ha la força de les científiques, però també el poder i l’autoritat de la ciència i la seva capacitat d’usurpació d’espais socials

 

Montserrat Cabré Pairet és catedràtica d’Història de la Ciència a la Universitat de Cantàbria (UNICAN). És doctora en Història Medieval per la Universitat de Barcelona (UB). La seva recerca abasta aspectes relacionats amb la història del cos i de les pràctiques de les dones entorn a la salut i al coneixement de la naturalesa en l’Europa medieval i moderna.

La Montserrat Cabré Pairet ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la ciència i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També avaluarà com han evolucionat els estudis de gènere i quins reptes hi ha avui en dia, com el gènere i el sexe han afectat a la concepció que tenim del coneixement i l’ús de la paraula feminista. Finalment ens aproximarà a les biografies des d’una perspectiva de les dones i ens explicarà quines aproximacions utilitza a l’hora de fer història de la ciència i estudiar les fronteres que han dificultat l’accés al coneixement.

 


ENTREVISTA A AMAIA FERNÁNDEZ DE GOROSTIZA (25.02.2021)

Las representaciones y las explicaciones sólo estaban dadas a través de cuerpos de varones. Sólo aparecían los cuerpos de mujeres como la diferencia

 

Amaia Fernández de Gorostiza és Directora d’Art, Dissenyadora Gràfica i investigadora independent a Barcelona. És graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB), llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i diplomada en Estudis Artístics per la Universidad de Navarra (UNAV) i també ha completat la seva formació amb un màster de Disseny Gràfic i Comunicació a l’Escola Elisava. En la seva faceta investigadora ha publicat diversos articles i ha participat a diferents congressos i conferencies. Sota el pseudònim Amédée Houx Lieu, ha participat a exposicions i residencies artístiques a nivell Internacional.

Amaia Fernández de Gorostiza ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la salut i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També discutirà quines codificacions de gènere es poden observar en l’estructura històrica de la medicina centrant-se en el paper de les representacions visuals i materials. I ens explicarà quins reptes considera que tenim pendents i quines són les principals imatges que s’ha transmès i comunicat de les dones a través de la pràctica mèdica.

 


ENTREVISTA A SARA FAJULA (22.02.2021)

Com en totes les ciències, en medicina ens trobem amb el sostre de vidre que fa que hi hagi moltes dones a l’atenció primària, però quan són càrrecs costa més

 

Sara Fajula Colom és arxivera del Col·legi de Metges de Barcelona i treballa en tasques de recuperació i conservació patrimonial de la medicina al Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. És llicenciada en Història contemporània per la Universitat de Barcelona (UB) i en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i doctora en Història de la ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Els seus temes de recerca se centren en l’estudi dels Centres de Planificació Familiar a Barcelona durant la Transició.

La Sara Fajula Colom ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la medicina i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També discutirà quines codificacions de gènere es poden observar en l’estructura històrica de la medicina centrant-se en el paper de les dones en els centres de planificació familiar a Catalunya durant la Transició. També ens explicarà quines eines li han donat els coneixements d’història de la ciència i com el seu treball ha concedit legitimitat a totes aquestes dones.

 


ENTREVISTA A MARTA JORDI (18.02.2021)

Hi ha un gran entramat de circumstàncies subjectives, intangibles i per vèncer tot açò és important generar referents

 

 

Marta Jordi és coordinadora científica de l’Institut Menorquí d’Estudis i historiadora de la ciència. És llicenciada en Física per la Universitat de Barcelona (UB) i doctora en Ciències Històriques per l’Humboldt-Universität de Berlín. També ha exercit de professora d’informàtica i ha treballat a la facultat de Matemàtiques de la Johannes Gutenber-Universität Mainz, on va donar classes d’història de la ciència i fent recerca sobre la relació entre la física i les matemàtiques des d’un punt de vista històric.

La Marta Jordi ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la ciència i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També discutirà els processos d’exclusió que detecta avui en dia i quins són els reptes en clau de gènere que queden per afrontar, com pot ser la maternitat i la generació de referents a les noves generacions. També ens explicarà quines eines li han donat els coneixements d’història de la ciència i com encara la nova posició de coordinadora científica.


ENTREVISTA A JUDIT GIL FARRERO (15.02.2021)

“La investigació és una carrera de resistència a nivell psicològic i econòmic: et pots permetre el luxe de ser una persona precària quan passes de llarg dels 30?

 

Judit Gil Farrero és professora associada d’Història de la Ciència a la Universitat de Barcelona. És llicenciada en ciències ambientals i doctora en Història de la ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Els seus temes de recerca se centren en l’estudi de conflictes ambientals, la protecció d’espais natural i la percepció de la natura i el paisatge.

La Judit Gil Farrero ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la ciència i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També tractarà els aspectes socioeconòmics i de classe social que afecten a la construcció de la història de la ciència, quins efectes té la idea de neutralitat en les narracions d’història de la ciència i com aquesta serveix d’eina per exemplificar biaixos de gènere.

 


ENTREVISTA A EMMA SALLENT (11.02.2021)

Construïm casos, mirem quin problema hi ha, recuperem dones, però no construïm una història de la ciència inclusiva

 

Sallent és professora de Matemàtiques a l’Institut Salvat Papasseit i investigadora independent d’Història de la Ciència. És llicenciada en ciències físiques i doctora en Història de la ciència per la Universitat de Barcelona (UB). Ha treballat com a professora a diferents universitats i instituts mentre seguia una trajectòria investigadora en diferents temes d’història de la ciència. Actualment, els seus temes d’estudi es centren en la història de la història natural, entre els estudis visuals i els viatges, en un marc cronològic que va des del segle XVI a principis del segle XVIII entre Itàlia i la península Ibérica amb una perspectiva global.

L’Emma Sallent ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la ciència, com ha evolucionat i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També tractarà els vincles que es poden establir entre la història de la ciència, la ciència i l’educació, per què sempre es fa renom a les mateixes científiques i com la història de la ciència pot ser una eina per exemplificar i comunicar biaixos de gènere.

 

 

Cicle TECHNOLOGY & CAPITALISM

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 11-13 November 2021 (alternative date: 26-28 May 2022)

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica