Fem ciència?: repensar el feminisme, la història i la cultura científica

Entrevistes a càrrec de Mar Rivera Colomer

FEM ciència? és una iniciativa comunicativa d’entrevistes online a historiadores de la ciència organitzada per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT). L’objectiu és fer visible i reflexionar quotidiana i col·lectivament sobre el paper de les dones a la ciència i la tècnica i la seva història. Es tracta d’una eina que permet dialogar amb el coneixement de manera directa i dinàmica. Finalment, el públic destinatari d’aquest material és ampli i divers ja que abasta qualsevol persona interessada, tant de l’àmbit de la història de la ciència, com no.

Les entrevistes estan a càrrec de Mar Rivera Colomer, física de formació. També ha realitzat el màster de formació del professorat, especialitat de matemàtiques, a la Universidad de la Laguna, i el màster d’història de la ciència i comunicació científica a l’Institut Interuniversitari López-Piñero. Ha participat en estades a l’estranger i congressos internacionals presentant treballs relacionats amb la cultura material i diferents formes de comunicació científica, aplicant sempre una mirada feminista.

Mar RiveraEntrevista a Mar Rivera, creadora de FEM Ciència?: “Aquests espais de converses amb altres dones costen de trobar”


TAULA RODONA

FEM ciència?

Propostes de la SCHCT per conèixer quin paper juguen les dones a la història de la ciència

Dimarts de la setmana vinent, 12 de desembre, a les 19h (UTC+1) tindrà lloc la taula rodona sobre formes de comunicar la història de la ciència. Podeu utilitzar el següent enllaç:

La taula rodona serà en català/castellà i es podrà participar en viu a través de preguntes i comentaris. També podeu enviar les vostres preguntes i suggeriments a femciencia2@gmail.com

Les participants de la taula rodona seran:

– Núria Solsona i Pairó: VÍDEO

– Agostina Mileo: VÍDEO

– Mónica Bolufer Peruga: VÍDEO

– Ariadna Ferrer March, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

 

Recordeu que també podeu consultar totes les entrevistes a:


PRIMERA TAULA RODONA

Propostes de la SCHCT per conèixer quin paper juguen les dones a la història de la ciència

(Fem ciència? – Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (iec.cat))

Dilluns 4 de desembre, a les 19h (UTC+1) tindrà lloc la taula rodona sobre cultura material de la ciència amb:

– Gaye Danişan, Turquia VÍDEO

– Anna Giatti, Itàlia VÍDEO

– Fatemeh Ahmadi, Iran VÍDEO

– Marta Lourenço, Portugal VÍDEO

– Sophie Gerber, Àustria: VÍDEO

Podeu utilitzar el següent enllaç per seguir-la i participar aquí

La taula rodona serà en anglès i es podrà participar en viu a través de preguntes i comentaris. També podeu enviar les vostres preguntes i suggeriments afemciencia2@gmail.com

 


FEM ciència? 3ª temporada

Propostes de la SCHCT per conèixer quin paper juguen les dones a la història de la ciència

Comença la tercera temporada de FEM ciència?, una iniciativa d’entrevistes a historiadores de la ciència sobre el paper que ocupen les dones a la cultura científica, a càrrec de Mar Rivera Colomer.

Aquesta tercera temporada incorpora dues novetats. Les entrevistes s’organitzaran en dos blocs: cultura material de la ciència i comunicació de la història de la ciència. Cada bloc tindrà 4 entrevistes i una taula rodona final on participaran totes les entrevistades.

Esperem que aquest format sigui més interactiu. Per tant, us animem a totes a participar enviant les vostres preguntes, reflexions o idees per les taules rodones i les entrevistes del segon bloc. Per fer-ho podeu enviar un correu electrònic a: femciencia2@gmail.com.

8a lliurament de la 3ª edició de “FEM ciència?: Cultura material”

Entrevista a Mónica Bolufer Peruga  

Més que de sexisme, m’agrada parlar de ceguera en la història de la ciència.”

En aquesta entrevista parlarem amb Mónica Bolufer Peruga sobre l’evolució de les formes de comunicació científica, el pes del discurs científic en la construcció de la moral i sobre la circulació de coneixement i el rol de les dones.

Mónica Bolufer Peruga és catedràtica d’Història Moderna per la Universitat de València. Els seus temes d’estudi es centren en la història sociocultural i història de les dones a l’època moderna, especialment durant la Il·lustració (segle XVIII). Ha col·laborat en nombrosos projectes internacionals, ha participat en publicacions divulgatives pedagògiques i ha sigut membre de la Junta Directiva de la Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres (AEIHM). Recentment ha liderat l’equip espanyol de PURE (Public REnaissance, HERA-net, 2019-2022) i CIRGEN: Circulating Gender in the Global Enlightenment: Ideas, Netwroks, Agencies (2019-2024). Podeu trobar més informació en el següent enllaç.

NOTA DE PREMSA

 


7è lliurament de la 3ª edició de “FEM ciència?: Cultura material”

Entrevista a Núria Solsona i Pairó
La historia de la ciència a l’educació ha estat molt poca: és anecdòtica, poc inclusiva i presenta personatges mitificats.”

En aquesta entrevista parlarem amb Núria Solsona la història de la ciència a l’educació secundaria, el paper de les dones al coneixement científic i el projecte Women’s Legacy.

Núria Solsona i Pairó és llicenciada en química per la Universitat de Barcelona, té un màster en Didàctica de les Ciències Experimentals per la Universitat Autònoma de Barcelona i és doctora en Ciències de l’Educació per la mateixa universitat. És professora de Secundaria des de 1977 i investigadora experta en coeducació i història de la ciència. Els seus temes d’estudi es centren en el paper i les relacions de les dones a la ciència i la seva història, la coeducació i els models inclusius d’aprenentatge de la química. Ha publicat nombrosos estudis i ha col·laborat amb el l’Institut de la Dona, tant català com estatal, i amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Actualment està implicada en el projecte Women’s Legacy: Our Cultural Heritage for Equity. Projecte europeu que contribueix a la inclusió de les dones protagonistes de la història i de la cultura i el seu llegat als continguts educatius. És un recurs gratuït i obert que compte amb un banc de recursos amb fitxes per realitzar activitats de diferents matèries i 3 catàlegs d’obres i fragments d’autoria femenina (musical, literari i artístic). Podeu trobar més informació en el següent enllaç.

NOTA DE PREMSA

 


6a lliurament de la 3ª edició de “FEM ciència?: Cultura material”

Entrevista a Agostina Mileo
Quienes peleamos por la legalización interrupción voluntaria del embarazo nos basamos por entero en la producción de conocimiento.”

En aquesta entrevista parlarem amb Agostina Mileo sobre les estratègies per construir coneixement i cultura científica feminista a les xarxes socials, quin paper té l’epistemologia a la comunicació científica i la seva experiència en la lluita per l’avortament i la menstruació a Argentina.

 

Agostina Mileo és comunicadora científica i activista feminista, anteriorment coneguda com a @labarbiecientífica a les xarxes socials on té milers de seguidores. És llicenciada en Ciències Ambientals, té un màster en Comunicación Científica i actualment és doctoranda en Historia y Epistemologia de la Ciència a la Universidad Nacional Tres de Febrero a Buenos Aires, Argentina. Els seus temes d’estudi són el gènere, la salut i la filosofia de la ciència. Coordina la campanya #MentruAcción d’Ecofeminita (organització interdisciplinària creada i liderada per dones, centrada en la visibilitat de desigualtats de gènere). Podeu trobar més informació sobre ella i la seva feina a la seva pàgina personal en el següent enllaç. Per més informació sobre Ecofeminita en el següent enllaç.

NOTA DE PREMSA


5t lliurament de la 3ª edició de “FEM ciència?: Cultura material”

Entrevista a Sophie Gerber [21.09.2023]

“We need to show the role of objects as active agents shaping the society with ideas related to gender, and the other way round.”

En aquesta entrevista parlarem amb Sophie Gerber sobre el rol de la cultura material en un enfocament feminista, com és possible la documentació dinàmica d’una col·lecció i la pràctica museística ‘Fokus gender’.

Sophie Gerber és conservadora de la secció tecnologies de la llar i investigadora del Technischen Museum Wien (TMW). És llicenciada en Antropologia Social i Cultural i Història per la Universität Wien, Àustria i és doctora en Història de la Tecnologia per la Technische Universität München, Alemanya. Els seus temes d’estudi es centren en la investigació de col·leccions i cultura material, la història de la tecnologia i el consum en els segles XX i XXI i els estudis de gènere i queer. Lidera la iniciativa “Fokus Gender” al TMW. Podeu trobar més informació sobre aquesta pràctica museística i les activitats a les que participa en el TMW en el següent enllaç.

NOTA DE PREMSA

 


4t lliurament de la 3ª edició de “FEM ciència?: Cultura material”

Entrevista a Marta Lourenço [6.07.2023]

“The gender bias perpetuates everything: right from the science, then in history, then in the construction of narratives and also in exhibition development.”

En aquesta entrevista parlarem amb Marta Lourenço sobre què entenem i quina peculiaritats té el patrimoni científic, quin paper tenen els instruments científics en els museus i sobre com tractar amb objectes i exhibicions amb clares connotacions sexistes i colonials.

Marta Lourenço és investigadora i directora del Museu Nacional de História Natural e da Ciência de la Universidade de Lisboa (MUHNAC), Portugal. És llicenciada en Física per la Universidade de Lisboa, té un màster en Museologia per la Universidade NOVA de Lisboa i és doctora en Epistemologia i Història de la Tecnologia pel Conservatoire National des Arts et Métiers (CNAM) de París, França. Els seus temes d’estudis es centren en el patrimoni científic, especialment en col·leccions acadèmiques i universitàries. Ha participat en nombroses iniciatives nacionals i internacionals relacionades amb la cultura material científica. És directora del International Committee for University Museums and Collections (UMAC) part del International Council of Museums (ICOM).

Podeu trobar més informació sobre totes les activitats que es duen a terme en el MUHNAC en el següent enllaç.

NOTA DE PREMSA

 


3r lliurament de la 3ª edició de “FEM ciència?: Cultura material”

Entrevista a Fatemeh Ahmadi [29.06.2023]

“We have practically had no women with a name in the medical science history.”

En aquesta entrevista parlarem amb Fatemeh Ahmadi sobre els objectes que podem trobar la el Museu Nacional Iraní sobre Història de la Medicina, la relació que té amb altres museus nacionals i internacionals i les dificultats que han tingut les dones per accedir als estudis de la medicina a Iran.

Fatemeh Ahmadi és comissaria del Museu Nacional d’Iran sobre la Història de les Ciències Mèdiques. És graduada en Museologia per la Heritage Organization de la Universitat d’Iran, i també té un màster en Estudis artístics per la Universitat de Tehran. Els seus temes d’estudis es centren en la investigació de col·leccions acadèmiques i especialment relacionades amb les ciències mèdiques i l’elaboració d’exhibicions permanents i temporals al museu. És membre del International Council of Museums (ICOM) des de 2008 i ha participat en nombroses conferencies i tallers nacional i internacionalment.

Podeu trobar més informació sobre el museu en el següent enllaç.

NOTA DE PREMSA


2è lliurament de la 3ª edició de “FEM ciència?: Cultura material”

Entrevista a Anna Giatti
“Io credo nel restaure abbia a che fare con i mestieri di cura, ed è per questo che è meno apprezzata e ci sono più donne che si dedicano a questo tipo di attivittà”

En aquesta entrevista parlarem amb Anna Giatti sobre la importància de la conservació i restauració d’instrument científics, els reptes que suposa i per què trobem més dones en el camp de la restauració.

Anna Giatti és comissaria del Gabinet de Física de la Fondazione Scienza e Tecnica de Florència, i restauradora d’instruments científics històrics. També és professora en diferents iniciatives de formació dins del sector de la restauració, conservació i catalogació d’instruments científics. És graduada en Tecnologies per la conservació i restauració del patrimoni cultural de la Università degli Studi della Tuscia, a Viterbo, Itàlia. Els seus temes d’estudis es centren en la investigació del materials presents en els instruments científics, la història de les pràctiques experimentals, la conservació preventiva, la catalogació i popularització de la cultura científica. Destacar el seu treball en la col·lecció d’instruments científics del segle XIX del Instituto Tecnico Toscano i el seu Gabinetto di Fisica, que actualment es pot observar al museu de la Fondazione Scienza e Tecnica.  I també, l’elaboració de vídeos amb demostracions, juntament amb Paolo Brenni.

NOTA DE PREMSA


1è lliurament de la 3ª edició de “FEM ciència?: Cultura material”

Entrevista a Gaye Danişan [15.06.2023]
“I like to see processes where failures are emphasized as much as successes.”

En aquesta entrevista parlarem amb Gaye Danişan sobre la cultura material de l’astronomia otomana, concretament sobre la diversitat d’objectes que podem trobar-hi, l’intercanvi de coneixement entre societats i per què creu que de moment no hi ha dones en aquest camp.

 

Gaye Danişan és professora i investigadora al Departament d’Història de la Ciència de la Istanbul Üniversitesi a Turquia. És llicenciada en Astronomia i Ciències de l’espai a la Istanbul Üniversitesi i doctora en Història de les Ciència a la mateixa universitat. En la seva trajectòria ha realitzat un postdoc al History of Science Museum de la Oxford University, al Regne Unit, i ha col·laborat en nombrosos llibres i estudis sobre l’astronomia otomana. Actualment té dues línies d’investigació subvencionades per la Turkish Academy of Sciences (TUBA) relacionades amb instruments astronòmics portàtils (especialment de navegació) i calendaris perpetus que presenten volvelles. Destacar que està organitzant, juntament amb Florence Somer de l’Institut Français d’Études Anatoliennes (IFEA), una conferencia internacional sobre la transmissió del coneixement otomà entre els segles XIV i XVIII.

Podeu trobar més informació sobre la seva investigació en el següent enllaç.

NOTA DE PREMSA

 

2ª edició de “FEM ciència?”


La segona temporada (desembre 2021-juny 2022) conté 9 entrevistes, que es van publicar els dijous cada tres setmanes. Aquesta ofereix una mirada més internacional per tal de fer visible la situació i la veu de les dones en nous àmbits i contextos de la història de la ciència. Les historiadores entrevistades van ser la Tania Pérez-Bustos, la Francesca Bray, la Bárbara Silva, la Darina Martykánová, l’Adriana Minor, la Silvia Lévy, la Katya Braghini, la Maria Rentetzi i la Catherine Jami.

9è lliurament de la 2ª edició de “FEM ciència?”

Entrevista a Catherine Jami [02.06.2022]

“The sexist person is not just the nasty man next to you, it is yourself, it’s how we react.”

En aquesta entrevista parlarem amb Catherine Jami sobre el paper de les matemàtiques i les dones al Imperi Xinès a principis de l’època moderna i a l’actualitat i sobre com afecta el gènere a les posicions de poder i quines polítiques es poden aplicar per disminuir aquest biaix.

Nota de premsa


8è lliurament de la 2ª edició de “FEM ciència?”

Entrevista a Maria Rentetzi

“If we get out of the institutions, and we focus on domestic spaces, we realize that women are doing science much earlier that we thought at the beginning.”

En aquesta entrevista parlarem amb Maria Rentetzi sobre la importància d’estudiar la cultura material per tal de recuperar noves narratives sobre les dones i la autoritat de la ciència en la diplomàcia científica, en concret de la física nuclear i atòmica.

Nota de premsa

 


7è lliurament de la 2ª edició de “FEM ciència?”

Entrevista a Katya Mitsuko Zuquim Braghini

“El proceso de escolarización es una tecnología social muy poderosa y ampliamente aceptada e incluso naturalizada.”

En aquesta entrevista parlarem amb Katya Braghini sobre la importància d’aplicar la perspectiva de gènere i social a l’educació i la seva història, la mercantilització creixent de l’ensenyament i l’impacte que tenen les joguines científiques en l’educació de les nenes i nens.

Nota de premsa


6è lliurament de la 2ª edició de “FEM ciència?”

Entrevista a Silvia Cora Lévy Lazcano (30.03.2022)

“El proceso de psicologización de la sociedad está unido al capitalismo de consumo. […] Y ha llegado a colonizar el inconsciente.”

En aquesta entrevista parlarem amb Silvia Cora Lévy Lazcano sobre la història de la psicoanàlisis i els sabers psi en la cultura popular i sobre la psicologització de la societat actual, especialment de les dones i en el propi feminisme.

Nota de premsa

 


5è lliurament de la 2ª edició de “FEM ciència?” 

Entrevista a Adriana Minor García (10.03.2022)

“Hay una instrumentalización o cosificación de la mujer proyectada en los instrumentos.”

En aquesta entrevista parlarem amb Adriana Minor García el gènere en les relacions cientificotècniques entre països, en la cultura material i en els diferents espais on es produeix i es mobilitza el coneixement.

Nota de premsa


4t lliurament de la 2ª edició de “FEM ciència?” 

Entrevista a Darina Martykánová (24.02.2022)

“Los profesionales científicos tienen que ser conscientes de la inmensa repercusión social de su práctica y la deben gestionar”

En aquesta entrevista parlarem amb Darina Martykánova sobre el la masculinització de la ciència i les professions científiques i la importància de la història de la ciència en les accions polítiques i en la societat.

Nota de premsa


3è lliurament de la 2ª edició de “FEM ciència?”

Entrevista a Bárbara Kirsi Silva (03.02.2022)

“A los seres humanos nos gustan mucho los rankings, y no son más que construcciones discursivas, pero se instalan muy bien en la construcción identitaria.”

En aquesta entrevista parlarem amb Bárbara Kirsi Silva sobre la història de l’astronomia, el paper que té aquesta en la construcció identitària de Xile i com influeix l’espacialitat del país. També parlarem de la convergència de coneixements i la seva masculinització.

Nota de premsa

 


2n lliurament de la 2ª edició de “FEM ciència?”

Entrevista a Francesca Bray (13.01.2022)

“Almost none of our categories is actually universal and none of our dynamics is inevitable.”

En aquesta entrevista parlarem amb Francesca Bray sobre la història de la tecnologia amb una mirada decolonial i sensible al gènere.

Francesca Bray és historiadora i antropòloga de la ciència i la tecnologia i professora emèrita d’antropologia social a la University of Edinburgh. Ha estat durant 5 anys la presidenta de la Society for the History of Technology (SHOT) i ha rebut premis destacables com la Medalla Leonardo da Vinci. En la seva extensa trajectòria ha publicat nombrosos llibres i articles amb temàtiques que van des de la història crítica de la ciència i la tecnologia de Xina, a la micro i macropolítica de la tecnologia agrícola del món contemporani i a l’antropologia i història de l’alimentació, aplicant sempre un enfocament decolonial i sensible al gènere.

Francesca Bray ens explicarà quina és la seva percepció personal de la història de la ciència i la tecnologia i quin paper tenen les dones i les cultures en ella, concretament en el període final de la Xina Imperial. També discutirà com s’ha de commemorar la ciència i quins reptes i dificultats hi ha en els estudis de la ciència i la tecnologia (STS). Finalment, ens parlarà del significat del concepte gynotechnics que està relacionat amb les tecnologies quotidianes i com aquestes defineixen el paper de la dona dins de la societat.

Nota de premsa


1è lliurament de la 2ª edició de “FEM ciència?”

Entrevista a Tania Pérez-Bustos (16.12.2021)
“Es la Historia, no hay otra gente que puedas ver ahí, es el propio género operando”

En aquesta entrevista parlarem amb Tania Pérez-Bustos sobre la tecnologia tèxtil i els diàlegs dels sabers, entre d’altres temes relacionats amb els i les referents, les dones en contexts postcolonials, i el feminisme.

Tania Pérez-Bustos és investigadora en Estudis socials de la ciència i la tecnologia a la Escuela de Estudios de Género de la Universidad Nacional de Colombia. De formació és antropòloga (Universidad Nacional de Colombia), Comunicadora social (Pontificia Universidad Javeriana), i doctora en educació i cultura política (Universidad Pedagógica Nacional). En la seva trajectòria investigadora ha publicat articles relacionats amb educació, gènere i etnografies. És fundadora d’Artesanal Tecnológica, col·lectiu feminista transdisciplinar que treballa entre les pràctiques tèxtils i les tecnologies del coneixement i les cures.

Tania Pérez-Bustos ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la ciència i quin paper tenen les dones i les cultures en ella. També discutirà el perquè costa mostrar referents femenins, la importància de la paraula feminista i el lloc que ocupen les dones en les tecnociències en diferents contextos; en particular en el marc postcolonial i a Amèrica Llatina. Finalment, ens parlarà del significat polític del brodat i la seva relació amb la tecnologia digital i la cultura popular comunitària colombiana.

Nota de premsa

 


La primera temporada (febrer 2021-març 2021) conté 8 entrevistes, que es van publicar dues entrevistes setmanals durant quatre setmanes, en català, atès el context institucional de les entrevistades. Les historiadores entrevistades van ser l’Emma Sallent Del Colombo, la Judit Gil Farrero, la Marta Jordi Taltavull, la Sara Fajula Colom, l’Amaia Fernández de Gorostiza, la Montserrat Cabré i Pairet, la Margalida Miró Bonet i la Clara Florensa.

 

ENTREVISTA A CLARA FLORENSA (8 .03.2021)

No podem avaluar les mateixes coses que s’han avaluat clàssicament com a èxit científic. Hem de canviar aquest patró. Perquè si no estem aplicant justament aquelles concepcions que modelaven una jerarquia de gènere, altre cop

 

Clara Florensa és investigadora científica al Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia, de la Universidade de Lisboa. És llicenciada en Biologia i en Física per la Universitat de Barcelona (UB) i doctora en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Els seus treballs tracten la ciència en el franquisme amb un interès general per les relacions entre ciència, ideologia, religió i règims polítics. Els seus casos d’estudi principals son les teories de l’evolució en el franquisme i l’accident nuclear de Palomares.

La Clara Florensa ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la ciència i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També tractarà quin paper ha tingut la comunicació científica i els mecanismes d’exclusió en la història i en la pràctica contemporània de la història de la ciència. Finalment, també exposarà com la història de la ciència serveix per exemplificar biaixos de gènere en objectes i pràctiques de recerca aparentment objectius.

 


ENTREVISTA A MARGALIDA MIRÓ (4.03.2021)

Sa cura no ha format part d’una societat productiva i reproductiva. No se’ls hi ha donat ni reconeixement ni redistribució. Tot allò que conforma es món de ses infermeres i es infermers ha quedat dins s’espai íntim.”

Margalida Miró és professora titular del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i membre del Grup de Recerca Capellans, cronicitat i evidències en salut (Curis) integrat en l’Institut Sanitari de les Illes Balears. És diplomada en Infermeria, llicenciada en Psicologia i Doctora en Infermeria i Salut Internacional per la Universitat de les Illes Balears (UIB). Imparteix docència en el grau d’Història de la Infermeria i en dos màsters universitaris a la UIB i a la Universitat de Cadis (UCA). Les seves línies de recerca estan relacionades amb les professions i les relacions de poder en el sistema de salut, la pràctica col•laborativa en els equips de salut i els seu impacte sobre la població.

La Margalida Miró ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la salut i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M per tal de mostrar referents a les noves generacions. També ens explicarà les crítiques de la història de la salut a la pràctica sanitària, quines estratègies de demarcació s’han creat per controlar fronteres en la infermeria i com la història de la medicina, massa biomèdica i androcèntrica, ha deixat fora les cures i altres qüestions fonamentals per la salut que no són fetes per metges i metgesses, sinó per altres professionals.

 


ENTREVISTA A MONTSERRAT CABRÉ (1.03.2021)

Darrere l’impuls de la jornada de l’11 de febrer, hi ha la força de les científiques, però també el poder i l’autoritat de la ciència i la seva capacitat d’usurpació d’espais socials

 

Montserrat Cabré Pairet és catedràtica d’Història de la Ciència a la Universitat de Cantàbria (UNICAN). És doctora en Història Medieval per la Universitat de Barcelona (UB). La seva recerca abasta aspectes relacionats amb la història del cos i de les pràctiques de les dones entorn a la salut i al coneixement de la naturalesa en l’Europa medieval i moderna.

La Montserrat Cabré Pairet ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la ciència i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També avaluarà com han evolucionat els estudis de gènere i quins reptes hi ha avui en dia, com el gènere i el sexe han afectat a la concepció que tenim del coneixement i l’ús de la paraula feminista. Finalment ens aproximarà a les biografies des d’una perspectiva de les dones i ens explicarà quines aproximacions utilitza a l’hora de fer història de la ciència i estudiar les fronteres que han dificultat l’accés al coneixement.

 


ENTREVISTA A AMAIA FERNÁNDEZ DE GOROSTIZA (25.02.2021)

Las representaciones y las explicaciones sólo estaban dadas a través de cuerpos de varones. Sólo aparecían los cuerpos de mujeres como la diferencia

 

Amaia Fernández de Gorostiza és Directora d’Art, Dissenyadora Gràfica i investigadora independent a Barcelona. És graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB), llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i diplomada en Estudis Artístics per la Universidad de Navarra (UNAV) i també ha completat la seva formació amb un màster de Disseny Gràfic i Comunicació a l’Escola Elisava. En la seva faceta investigadora ha publicat diversos articles i ha participat a diferents congressos i conferencies. Sota el pseudònim Amédée Houx Lieu, ha participat a exposicions i residencies artístiques a nivell Internacional.

Amaia Fernández de Gorostiza ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la salut i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També discutirà quines codificacions de gènere es poden observar en l’estructura històrica de la medicina centrant-se en el paper de les representacions visuals i materials. I ens explicarà quins reptes considera que tenim pendents i quines són les principals imatges que s’ha transmès i comunicat de les dones a través de la pràctica mèdica.

 


ENTREVISTA A SARA FAJULA (22.02.2021)

Com en totes les ciències, en medicina ens trobem amb el sostre de vidre que fa que hi hagi moltes dones a l’atenció primària, però quan són càrrecs costa més

 

Sara Fajula Colom és arxivera del Col·legi de Metges de Barcelona i treballa en tasques de recuperació i conservació patrimonial de la medicina al Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. És llicenciada en Història contemporània per la Universitat de Barcelona (UB) i en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i doctora en Història de la ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Els seus temes de recerca se centren en l’estudi dels Centres de Planificació Familiar a Barcelona durant la Transició.

La Sara Fajula Colom ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la medicina i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També discutirà quines codificacions de gènere es poden observar en l’estructura històrica de la medicina centrant-se en el paper de les dones en els centres de planificació familiar a Catalunya durant la Transició. També ens explicarà quines eines li han donat els coneixements d’història de la ciència i com el seu treball ha concedit legitimitat a totes aquestes dones.

 


ENTREVISTA A MARTA JORDI (18.02.2021)

Hi ha un gran entramat de circumstàncies subjectives, intangibles i per vèncer tot açò és important generar referents

 

 

Marta Jordi és coordinadora científica de l’Institut Menorquí d’Estudis i historiadora de la ciència. És llicenciada en Física per la Universitat de Barcelona (UB) i doctora en Ciències Històriques per l’Humboldt-Universität de Berlín. També ha exercit de professora d’informàtica i ha treballat a la facultat de Matemàtiques de la Johannes Gutenber-Universität Mainz, on va donar classes d’història de la ciència i fent recerca sobre la relació entre la física i les matemàtiques des d’un punt de vista històric.

La Marta Jordi ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la ciència i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També discutirà els processos d’exclusió que detecta avui en dia i quins són els reptes en clau de gènere que queden per afrontar, com pot ser la maternitat i la generació de referents a les noves generacions. També ens explicarà quines eines li han donat els coneixements d’història de la ciència i com encara la nova posició de coordinadora científica.


ENTREVISTA A JUDIT GIL FARRERO (15.02.2021)

“La investigació és una carrera de resistència a nivell psicològic i econòmic: et pots permetre el luxe de ser una persona precària quan passes de llarg dels 30?

 

Judit Gil Farrero és professora associada d’Història de la Ciència a la Universitat de Barcelona. És llicenciada en ciències ambientals i doctora en Història de la ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Els seus temes de recerca se centren en l’estudi de conflictes ambientals, la protecció d’espais natural i la percepció de la natura i el paisatge.

La Judit Gil Farrero ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la ciència i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També tractarà els aspectes socioeconòmics i de classe social que afecten a la construcció de la història de la ciència, quins efectes té la idea de neutralitat en les narracions d’història de la ciència i com aquesta serveix d’eina per exemplificar biaixos de gènere.

 


ENTREVISTA A EMMA SALLENT (11.02.2021)

Construïm casos, mirem quin problema hi ha, recuperem dones, però no construïm una història de la ciència inclusiva

 

Sallent és professora de Matemàtiques a l’Institut Salvat Papasseit i investigadora independent d’Història de la Ciència. És llicenciada en ciències físiques i doctora en Història de la ciència per la Universitat de Barcelona (UB). Ha treballat com a professora a diferents universitats i instituts mentre seguia una trajectòria investigadora en diferents temes d’història de la ciència. Actualment, els seus temes d’estudi es centren en la història de la història natural, entre els estudis visuals i els viatges, en un marc cronològic que va des del segle XVI a principis del segle XVIII entre Itàlia i la península Ibérica amb una perspectiva global.

L’Emma Sallent ens explicarà quina és la seva percepció de la història de la ciència, com ha evolucionat i quin paper haurien de tenir les commemoracions com l’11F i el 8M. També tractarà els vincles que es poden establir entre la història de la ciència, la ciència i l’educació, per què sempre es fa renom a les mateixes científiques i com la història de la ciència pot ser una eina per exemplificar i comunicar biaixos de gènere.