Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

 Cicle: Miasmes del segle XXI: de la topografia mèdica a la salut ambiental

“Salut ambiental i gènere”

 Ponent: Carme Valls-Llobet

Dijous 19 de novembre de 2020, 19h.

CANCEL·LAT

Metgessa i ciutadana pel canvi. Diputada al Parlament de Catalunya per el Grup Socialistes Ciutadans pel Canvi de 1999 al 2006. Pionera en la investigació de les diferències entre la salut de dones i homes i la influència del medi ambient en la salut des d’aquesta perspectiva. El 2018 va publicar el llibre “Medio Ambiente y Salud”.

 Coordinador: Joel Piqué i Buisan (Fundació Hospital d’Olot).

Resum del cicle: Des de la història de la salut ambiental, aquest cicle pretén comprendre des d’una perspectiva històrica la construcció de la salut ambiental tal com l’entenem, la seva aparició com a disciplina i la relació amb els paradigmes científics existents a partir del diàleg entre el passat, protagonitzat pels naturalistes prèvia descoberta de la bacteriologia, i el present, caracteritzat per l’evolució paral·lela entre la preocupació per l’entorn/medi ambient i els conceptes o paradigmes científics/mèdics del segle XX i del segle XXI. Aquestes sessions pretenen ser un diàleg entre la història natural (s. XVIII i XIX) i la medicina (s. XX i XXI)  sobre la relació entre l’entorn i la salut des de diferents panoràmiques per descompondre l’actual concepte de salut ambiental i analitzar els diferents angles d’aquesta disciplina. A partir d’un marc teòric que inclou conceptes provinents de la filosofia i la història de la ciència s’aborda la transició entre les topografies mèdiques del segle XIX i els actuals estudis de salut mediambiental proposant reflexions epistemològiques del canvi de paradigma científic que aquesta transició porta implícita.

 

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: El cine como herramienta de divulgación científica: perspectivas a debate

Dijous 22 d’octubre de 2020, 18.30h.

“El cine como herramienta: educación y ciencia”

Ponent: Sabela Rey Cao

“El cine como plataforma: mujeres científicas y minorías”

Ponent: Paula Talero Álvarez

Programa Col·loquis, vegeu

Sabela Rey Cao, (Comunicación – Delegación del CSIC en Cataluña) graduada en Comunicación Audiovisual por la Universidad de Santiago de Compostela y Máster en Estudios de Cine por la Universidad Pompeu Fabra. Actualmente, trabaja en la delegación del CSIC en Cataluña, ayudando en la gestión de prensa, comunicación institucional, redes sociales y divulgación.

Paula Tolero Álvarez, (Cultura Científica – Delegación del CSIC en Cataluña) licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid y máster internacional en Cine y Lenguaje. Doctora en Medios de Comunicación, Arte y Textos (MATX) por la Virginia Commonwealth University, en Richmond, VA. Ha ejercido como periodista y como profesora de cine y estudios de género. Desde diciembre de 2018, trabaja en la delegación del CSIC en Cataluña ayudando a organizar, gestionar y promover iniciativas de divulgación científica.

Coordinadores: Sabela Rey Cao (CSIC) i Paula Talero Álvarez (CSIC).

Resum del cicle: Los medios de comunicación de masas, si bien ostentan un carácter eminentemente comercial, también pueden ser formas eficientes de comunicación y divulgación de la ciencia. El cine, por ejemplo, gracias a su atractivo y a su gran impacto visual, es un medio que llega a grandes públicos y funciona como un elemento de transmisión de conocimiento y producción de significado. Más allá de la vertiente del entretenimiento, es usado como herramienta educativa en aulas escolares y también como vehículo para la divulgación de la ciencia. Películas tan variadas como Figuras ocultas (2017, dir. Theodore Melfi), El código enigma (2015, dir. Morten Tyldum), Agora (2009, dir. Alejandro Amenábar) o Gravity (2013, dir. Alfonso Cuarón) han despertado la curiosidad científica en público de todas las edades, al tiempo que han desatado debate en la comunidad por su rigor científico. Qué películas programar y qué elementos priorizar sigue siendo una fuente de debate entre divulgadores y comunicadores. Ante el reto de divulgar la ciencia, ¿qué perspectiva prima más? ¿Cuáles son las oportunidades que se abren? ¿Funcionan mejor los títulos más comerciales o las narrativas más independientes? ¿Importa más el contenido o la forma?

En el ciclo buscamos debatir sobre estas y otras muchas cuestiones referentes a la cultura científica en los medios audiovisuales. La primera ponencia, a cargo de Sabela Rey, introducirá el ciclo y abordará el cine como una herramienta educativa a partir de La Hipótesis del Cine, Alain Bergala (Laertes). Desde la perspectiva de la divulgación, se tratará el lenguaje audiovisual como un mecanismo para la transmisión del conocimiento científico. El cine también puede servir para destacar la investigación de mujeres científicas y pertenecientes a minorías, que raras veces tienen la ocasión de ver su trabajo visibilizado. Paula Talero ahondará en los títulos a tal efecto, con ejemplos como Marie Curie (2016, dir. Marie Noëlle) y Temple Grandin (2010, dir. Mick Jackson). Para ilustrar estas problemáticas, las ponencias abordarán la experiencia de divulgación ‘Química y Celuloide’, un ciclo de cine de divulgación científica que tuvo lugar en la Residencia de Investigadores de Barcelona durante los meses de octubre y noviembre de 2019.

 

 

Col·loquis de la SCHCT (2020 – 2021)

Cicle: Science and documentaries in the Twentieth century

Dimecres 04 novembre de 2020, 18.00h.

“Presentació del cicle

Science and documentaries in the Twentieth century”

Sessió online: Enllaç

Aquest cicle està format per tres conferències asincròniques que estaran a l’abast de totes les persones interessades durant la primera setmana de novembre a la pàgina www.uv.es/ihmc. Les conferències podran ser consultades junt als documentals esmentats per part dels conferenciants que participaran conjuntament a una taula rodona el dia 25 de novembre de 2020. Els enllaços a les conferències i la taula rodona seran informats als propers butlletins. Les conferències són:

1) “Si es bueno, es Bayer”. Health education, corporate communication and the filmic image-building of German pharma industry as the world’s pharmacy”

Christian Bonah

Abstract

In many Latin and South American countries the slogan “Si es Bayer, es Bueno” has become a familiar, popular expression testifying to what corporations have tried to measure for a long time: spectator impact. Audio-visual communication has been at the forefront of promotional strategies for the German pharmaceutical giant Bayer ever since the 1920s when the corporation engaged with the concept of Wertwerbung, literally “value advertisement”. Promotional health education films participated strongly in corporate name, brand and image building. Building consumer trust in a company and its name was essential in a time when Bayer had lost many of its drug patents after WWI. The company established its own independent Filmstelle, a unit for film planning and production and developed and operated in the 1930s Bayer sound film trucks that toured remote areas throughout Germany, Europe and worldwide for public film shows. Building on recent scholarship in the field of industrial, sponsored, non-fiction and most recently utility film studies, the contribution will analyse how Bayer established its film production unit and its film production for a worldwide market in the 1920s and 1930s. Furthermore, we will ask how this corporate strategy played out to promote at the same time health education, modern German science and industry and the corporate brand behind the films.

Videos:

  • In the service of humanity (Dir. W. Ruttmann, GER, 1938)
  • In einer Stunde um die Welt [In one hour around the world] (Dir. J. Pinschewer, GER, 1931)
  • Malaria (Dir. U. Kayser, GER, 1934)

Film screening is available at: https://medfilm.unistra.fr

Note: Medfilm has in principle an open access policy for higher education institutions and non-commercial educational use through Edugain (connect via SSO at the top right). If access should be blocked please contact us for assistance at: medfilm@unistra.fr

 

2) “When artifice becomes evidence. A look at the origins of the wildlife MOD genre”

VIDEO CONFERÈNCIA

Jean-Baptiste Gouyon

Abstract

“The emergence of a professional culture of wildlife filmmaking in Britain in the 1960s was accompanied by a redefinition of the value of artifice and intervention for the production of reliable and true-to-nature representations of wildlife. As long as wildlife filmmaking was part of the cultural space of amateur natural history, displays of non-intervention and self-effacement in the field were seen as guarantees of trustworthiness for filmmakers. But once a professional culture of wildlife filmmaking started to be developed to be part of the cultural space of science, displays of intervention and of the skilful use of artifice, become evidence of reliability for filmmakers.

This talk looks at this transition, focusing on two making-of documentary programmes, Unarmed Hunters (BBC, 1963) and The Making of a Natural History Film (BBC, 1972), to reflect on this transition in the context of the history of television in Britain”.

Video: The Making of a Natural History Film (1972)

 

3) “El hombre y la tierra [Man and the Earth, Félix Rodríguez de la Fuente, 1974-1981], and the construction of the environment in 1970s Spain”

Carlos Tabernero

Abstract

This seminar will offer a historical reading of the acclaimed TV series El Hombre y la Tierra (Man and the Earth, 1974-1981), produced and directed by Felix Rodríguez de la Fuente (1928-1980), a pioneering and highly influential naturalist, activist and natural history author and broadcaster, in the complex socio-political scene of the late Franco’s dictatorship and the changeover to the democratic administration. We will examine how, in this series, Rodríguez de la Fuente blended his very particular narratives about local wildlife with the depiction of scientific and media practices, all within a quite complex cross-platform storytelling strategy in which television was pivotal. It will also focus on how he played these narrative and technical elements together to create a quite successful feedback loop to actively engage audiences in naturalist-like practices in their everyday-life endeavors.

Situated in such a noticeably changing context regarding politics, science, media, and the perception of the environment, this case study will allow us to discuss historically how Rodríguez de la Fuente’s natural history narratives addressed the establishment’s concerns and strategies regarding the long-sought and promised modernization of Spain. Man and the Earth, while featuring the natural sciences as both focal point and main source of knowledge, arguably became a keystone of intensely negotiated strategies of transformation, both in television and society. By contextualizing this series in its specific social, political and cultural setting, as well as within a larger framework of science popularization, this seminar will thus contribute to the understanding of key features of contemporary, media-driven science communication.

Video: El hombre y la Tierra (Fauna ibérica) – El buitre sabio

 

Sessió Inaugural del Col·loquis de la SCHCT 2020/2021

Converses amb Josep Maria Català Domènech

15 d´octubre de 2020

 

La sessió inaugural dels Col·loquis de la SCHCT 2020/2021 està relacionada, és clar, amb el tema o fil conductor comú triat aquest curs i titulat La popularització de la ciència: el documental i altres expressions. Després d´unes paraules de benvinguda, la sessió està organitzada en tres blocs.

En el primer d’ells, comptem amb Josep Maria Català que farà una introducció titulada Pensament visual i coneixement. La interfície i l’assaig fílmic comformes tecno-estètiques per gestionar la complexitat, que ens ajudarà a entendre com els mitjans audiovisuals fan servir diferents estratègies per a crear una imatge de la realitat (*). Josep Maria Català és catedràtic de Comunicació Audiovisual a la UAB on també va exercir com a degà i director acadèmic del Màster de documental creatiu de la UAB. Després de llicenciar-se en història, va especialitzar-se en fenomenologia de la imatge i estudis del documental, concretament l´anàlisi de la imatge, els estudis visuals, així com les noves formes del documental contemporani i la seua relació amb l’objectivitat.

En segon lloc, el realitzarà un debat titulat Imatges i paraules a la ciència: possibilitats i reptes entre Josep Maria Català Domènech i Júlia Massó, la periodista resident de la SCHCT per a discutir conjuntament els nous projectes audiovisuals encetats per la SCHCT.

La sessió es tancarà amb un debat amb els socis i les sòcies de la SCHCT, així com la resta de públic.

(*) Dues referències bibliogràfiques relacionades amb la sessió:
-Català, Josep M. (2019). “Pensar el cine de pensamiento. Ensayos audiovisuales, formas de una razón compleja”, en Norberto Mínguez (Ed.): Itinerario y formas del ensayo audiovisual, Barcelona, Gedisa. ( enllaç )
-Català, Josep M. (2018). “Más allá de la representación. ¿Es visible la realidad? (Imágenes y conocimiento). ARBOR Ciencia, Pensamiento y Cultura, Vol. 194-790, octubre-diciembre.

Programa:
18:00-18:05, Paraules de benvinguda, Alfons Zarzoso, president de la SCHCT
18:05-18:10, Presentació dels col·loquis i de la sessió inaugural, Ignacio Suay, coordinador dels col·loquis
18:10-18:40, Presentació a càrrec de Josep Maria Català Domènech, “Pensament visual i coneixement. La interfície i l’assaig fílmic com formes tecno-estètiques per gestionar la complexitat”
18:40-19:10, “Imatges i paraules a la ciència: possibilitats i reptes”, Josep Maria Català Domènech i Júlia Massó
19:10-19:40, Debat obert i acomiadament.

Col·loquis de la SCHCT (2020–2021)

Cicle: Miasmes del segle XXI: de la topografia mèdica a la salut ambiental

“Ciència amb la gent i entorn”

Dijous 17 de setembre de 2020, 19h.

Online (adreça webinar i codi d’accés a sota).

Silvio Funtowitcz, Universitat de Bergen.

Resum: Silvio Funtowitcz és filòsof analític en el camp dels estudis de ciència i tecnologia. Va crear NUSAP, un sistema de notació dirigit a la caracterització de la incertesa i la qualitat de les expressions quantitatives, i juntament amb Jerome R. Ravetz va introduir el concepte de ciència post-normal. En l’actualitat és professor al Centre per a l’Estudi de les Ciències i les Humanitats (SVT) de la Universitat de Bergen (Noruega).

Coordinador: Joel Piqué Buisan.

____________

Adreça webinar:

https://us02web.zoom.us/j/85006946266?pwd=UHdpWWtzeDRMQ3R6ajFlaW1Xa2hXQT09

Codi d’accés: Ydm7G$