“Com de verda és l’energia verda?”
Mirades i sabers de les comunitats locals
sobre l’explotació del liti a Portugal


Dijous 17 de juny, a les 11h30
sisena sessió del cicle intermitent
«Ciència, Tecnologia i Medicina a les Places»

“Verde que te quiero verde. / Grandes estrellas de escarcha, / vienen con el pez de sombra, / que abre el camino del alba” (Romance Sonámbulo, Romancero Gitano, Federico García Lorca)

El passat 5 de maig, una munió de cotxes de remots pobles i vil·les del Nord de Portugal van baixar cap a la capital. Van parar al cor de la turística zona de Belém, a l’antiga Praça do Império Português presidida per la font màgica de Carles Buigas. Al Centro Cultural de Belém se celebrava la Conferència Europea sobre Green Mining, organizada pelo Ministério do Ambiente e Acção Climática (MAAC), en l’àmbit de la presidència portuguesa del Consell Europeu. Les més importants agències de l’estat, entitats europees i empreses del sector miner hi estaven reunides.

Els “visitants” portuguesos, que no estaven convidats a la conferència, van desplegar unes pancartes i van treure megàfons. Aquell dia, però, no venien a oposar-se a un projecte científic específic, un sistema econòmic, una tecnologia, un grup d’inversió o una política governamental: venien a oposar-se a una “narrativa” i a resignificar l’adjectiu “verd”. Exigien “l’accés a informació vertadera i clara” més enllà d’espessos informes tècnics encarregats per les grans corporacions interessades com Savannah. No volem gat per llebre, –manifestaven– ni verd per brut, ni projectes de descarbonització que impliquin la destrucció de paisatges comunitaris i terres comunals que són exemples reals de sostenibilitat, descarbonització i autonomia, i que ens permeten reflexionar sobre com sobreviure la catàstrofe (veure notícia al diari Público)

Aquesta nova sessió de “CTM a les Places” pretén veure aquella cara oculta de les anomenades “transicions energètiques”, la “societat digital” i l’“economia verda”. Aquestes realitats es recolzen sobre una base material de coure, wolframi, liti i materials rars, que impliquen profunds efectes en les zones en què es produeix la seva extracció. Com les comunitats locals dialoguen amb els arguments científics? Com participen en la construcció del coneixement? Com desacrediten algunes veus expertes “com a “propaganda i més propaganda”, segons les paraules de membres d’associacions de Covas do Barroso? Quines xarxes epistèmiques locals i transnacionals es creen? Quines xarxes de suport mutu i solidaritat acadèmica? Aquests preguntes han anat sortint en les sessions anteriors de “CTM a les Places”, molt en particular en la darrera sessió “‘Vam ser víctimes de la radioactivitat’: miners d’urani i ciència nuclear a Portugal” que aleshores va comptar amb la participació d’ex-miners de l’ATMU que també fan part del debat actual sobre la mineria.

Aquest any, la sessió s’emmarca dins del panell “Public discussion: Experiencing the Anthropocene”, de l’Anthropocenen Forum 2021, organitzat a Foz Côa (Portugal Nord) entre el 17 i el 19 de juny de 2021. Comptant amb la participación de Julia Adeney Thomas, Jürgen Renn, Christophe Bonneuil, Jussi Parikka, Ravi Agarwal, Helmuth Trischler, entre d’altres ponents, aquesta trobada internacional s’orienta a pensar, des de múltiples perspectives, disciplines i espais, algunes de les qüestions fonamentals sobre les crisis globals interconnectades en què vivim. En aquest sentit, si el focus local és fonamental en les qüestions globals dels debats de l’Antropocè, no es podria deixar d’abordar la mirada de les comunitats i la diversitat de coneixements situats sobre els greus impactes potencials que algunes solucions polítiques a la crisi climàtica poden tenir a la regió on el Fòrum se celebra.

La sessió compta amb la participació de:

Renata Almeida (Movimento ContraMineração da Beira Serra)

Nelson Gomes (Associação Unidos em Defesa de Covas do Barroso)

Aida Fernandes (Presidente do Conselho Directivo dos Baldios de Covas do Barroso)

Maria do Carmo Mendes (Associação Guardiões da Serra da Estrela; Universidade da Beira Interior)

Ignacio Suay-Matallana (Universidad Miguel Hernández)

I, com sempre, el públic assistent.

Organitzat per Jaume Valentines-Álvarez i André Pereira, investigadors de la NOVA School of Science and Technology (Department of Applied Social Sciences) & NOVA CIUHCT.
La sessió va ser enregistrada i està a disposició de qui vulgui consultar-la. Per accedir-hi, podeu enviar un correu a jva@fct.unl.pt

National Manifest against Plans for MineralExtraction in Portugal (excerpt; full manifesto available in https://miningwatch.pt/index-en.html; in Portuguese, below)

“The signatory Movements defend the self-determination of the local communities to protect life as such, the communities’ vitality, public health, plant and animal well-being, the quality of water, soils and air, as well as the right to tranquillity. (…) Our claims: We demand precise, transparent, and comprehensive information at local, regional, national, and European levels. This includes the disclosure of any agreements between public bodies (e.g. universities) and private entities of the extractive sector, as well as the disclosure of any data gathered about the Movements in the scope of projects (co-)financed through public funds (e.g. H2020). We demand full recognition of community rights, particularly the right to free, informed and prior consent to any exploration and extraction project. (…) We demand independent technical investigation and public involvement throughout all stages of an extractive project, irrespective of the area intended for the intervention, executed by independent entities in a transparent process, and accounting for any cumulative effects of projects developed simultaneously”. (from National Manifest Against Plans for Mineral Extraction in Portugal, 17 January 2021)

“Os referidos Movimentos, defendem o direito à autodeterminação das comunidades locais, a fim de proteger a Vida, a vitalidade das comunidades, a saúde das pessoas, dos animais, das plantas, a qualidade da água, dos solos e do ar, e o direito ao sossego. (…) As nossas exigências: Exigimos informação clara, transparente e abrangente a nível local, regional, nacional e europeu. Isto engloba a publicitação de acordos entre organismos públicos e entidades privadas do sector mineiro, e a comunicação aos Movimentos, de toda a informação recolhida sobre estes, no âmbito de projetos (co-)financiados com fundos públicos (por exemplo H2020). Exigimos que sejam respeitados os direitos das comunidades locais, em especial, o direito a um consentimento livre, informado e prévio a qualquer intervenção de mineração ou de prospecção. (…) Exigimos investigação técnica independente e pronúncia pelas populações em todas as fases do processo, seja qual for a área prevista de intervenção, em processos transparentes e que considerem os efeitos cumulativos de várias minas em simultâneo, atendendo a que já existem vários contratos de concessão”.

 

Enllaços a les anteriors sessions

INTRO CTM a les Places
SESSIÓ 1 Transsexualitat, ciència i història
SESSIÓ 2 Control de l’espai, història animal i història humana
SESSIÓ 3 Del debat científic a l’acció directa: Transgènics
SESSIÓ 4 L’Àtom català a la Plaça: 40 anys, 1977-2017
SESSIÓ 5 Miners de l’urani i ciència nuclear a Portugal

Cicle TECHNOLOGY & CAPITALISM

XIX JORNADA SOBRE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I L’ENSENYAMENT “Antoni Quintana i Marí”

19- 20 novembre 2021
Institut d’Estudis Catalans. Barcelona

11TH EUROPEAN SPRING SCHOOL ON HISTORY OF SCIENCE AND POPULARIZATION

PANDEMIC PASTS, PANDEMIC FUTURES Sources, histories, imaginations

Mahón/Maó (Menorca) Illa del Llatzeret 5 - 7 May 2022

Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica