Monthly Archives: novembre 2013
Presentació de les Competències bàsiques de l’àmbit digital
El Departament d’Ensenyament va presentar el proppassat 6 de novembre les competències bàsiques de l’àmbit digital en el currículum de primària i secundària. L’acte de presentació va estar presidit per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i va comptar amb la participació del catedràtic de pedagogia de la UAB, Jaume Serramona, que en va fer la conferència inaugural. L´acte també va comptar amb l´assistència del professor Pere Marquès, vicepresident de la Societat Catalana de Pedagogia i coordinador del grup de treball que ha elaborat els documents :
Competències_bàsiques de l´àmbit digital_a primària
Competències bàsiques de l´àmbit digital a secundària
El document de desplegament de les competències bàsiques en l’àmbit digital vol promoure un canvi metodològic, i alhora permetre clarificar les competències bàsiques en l’àmbit digital. D’aquesta manera, s’afegeix als treballs de competències en l’àmbit lingüístic (llengua catalana i llengua castellana) i matemàtic, que es van presentar el passat mes de gener.
El document estableix, en cada etapa i per a cada àmbit, quina és la gradació de les competències bàsiques digitals que hauria d’assolir l’alumnat. Alhora, determina els continguts clau associats a cada competència i inclou un seguit d’orientacions metodològiques per tal que el professorat les pugui aplicar a l’aula. El treball ha estat elaborat amb la participació de professionals de l’àmbit universitari, professorat de centres públics i privats, representants de la Inspecció Educativa, i tècnics del Departament d’Ensenyament.
El desplegament de les competències, tant a primària com a secundària, es divideixen en quatre blocs, i inclouen aspectes com ara els coneixements dels diferents dispositius digitals, el treball col·laboratiu, l’accés a la informació i posterior transformació en coneixement o la reflexió i la crítica sobre el material que es troba en la xarxa.
Aportació de la Societat Catalana de Pedagogia a la XXIII Jornada de reflexió del CEC
El Consell Escolar de Catalunya, d’acord amb la seva missió de promoure el debat sobre qüestions relacionades amb la qualitat de l’educació amb la participació dels diversos sectors de la comunitat educativa, ha convocat i organitzat al llarg dels anys una sèrie de jornades de reflexió sobre temes d’especial rellevància. Amb aquestes jornades, el Consell Escolar de Catalunya contribueix a l’intercanvi d’informació, al contrast d’opinions i a la construcció de visions i de consens, amb la finalitat que reverteixin positivament en el futur de l’educació del nostre país.
“Just as educational systems eventually adapted to the agricultural and industrial revolutions,
just as they eventually responded to the decline of religion and the invention of print
and audiovisual technologies, they will have to adapt as well to the facts of the globalized,
knowledge-centered economy and society.” Howard Gardner (2004) How Education Changes:
Considerations of History, Science, and Value
El Consell va celebrar la XXIII Jornada de reflexió amb el títol Jovent i educació en l’era de la globalització el proppassat 9 de novembre de 2013, a la Universitat de Lleida. L’objectiu és plantejar de manera oberta i prospectiva les implicacions que per al jovent, la seva educació i el futur del sistema educatiu té el conjunt de canvis socials, econòmics, culturals i tecnològics que s’inscriuen sota el concepte de globalització.
La Societat Catalana de Pedagogia va fer la la seva aportació.
Col·lectiva de Pere Marquès, Mercedes Ahumada, Carem Amorós, Felip Ponsatí i Martí Teixidó
Instituïm l´educació a Catalunya. Qüestió d’Estat
L’Institut d’Estudis Catalans i algunes de les seves seccions i societats filials, soles o en col·laboració amb altres entitats, promouen cicles de conferències i debats sobre diverses qüestions, Qüestions d’Estat, relatives al procés sobiranista. Enguany, en col·laboració amb Òmnium Cultural, l’IEC ha iniciat el cicle de debat Qüestions d´Estat, Reflexions per al país del futur.
Diferents experts en sis àmbits (llengua, educació i ensenyament, cultura, ciència, economia, societat i política) estan tractant aquestes qüestions per apuntalar un estat a partir del país que tenim. El resultat dels debats, les ponències i les conclusions s’entregaran a final d’any al Parlament, de tal manera que els òrgans de decisió política puguin actuar i decidir amb l’assessorament dels experts de cada àmbit.
Martí Teixidó, 
president de la Societat Catalana de Pedagogia, va ser el ponent encarregat de la sessió dedicada a educació i ensenyament que es va celebrar el proppassat 16 d´octubre i va aportar el document Instituïm l’educació a Catalunya que va servir com a document inicial per al treball dels diferents grups de debat.
Va fer referència a la nostra renovació pedagògica del XX amb el seu fonament científic, a les moltes publicacions de pedagogia que semblen ignorades quan es volen millorar els actuals reptes de l’educació i la poca atenció a la influència educadora dels mitjans de comunicació audiovisual.
|
J.A. Comenius: 334 anys de coneixement científic i d’intervenció pensada en educació. G. Ferry: 134 anys de construcció del sistema escolar per a tots els infants i joves. Familia Telerín. 47 anys de televisió educadora. Bola de Drac: 23 anys de consum infantil i juvenil. A Catalunya 1913 Consell de Pedagogia. 1916 Consell d’Investigació Pedagògica. 2014 Consell General de Pedagogia, un òrgan professional i científic, assessor i arbitral del qual ens hauríem de dotar. |
Hi ha molta Pedagogia fonamentada, pensada i comprovada. L’hem deixada als llibres?
Comenius inicia la didàctica empírica. Herbart fonamenta la pedagogia en filosofia i psicologia. Claparède troba les bases biològiques. Luzuriaga reescriu la pedagogia per a fer ciutadans. La pedagogia sistèmica analitza tot el què influeix en l’educació de l’infant. Actualitat de Fröbel: L’Ecuyer, una mare que adverteix que estem ofegant la curiositat natural. Pennac diu com donar la volta als joves rebotats. Les comunitats d’aprenentatge vinculen les famílies a la cultura. La didàctica de llengües estrangeres està molt elaborada. Makarenko va comprometre a joves rebels. Milani va recuperar els qui havien abandonat l’escola. Freinet es va avançar a l’ús de tecnologies de la informació. L’institut-residència refaria adolescents objectors escolars.
Pedagogia i ètica, baròmetre en temps de crisi
Gemma Pasqual