Seminari
SCP 30 anys d’història. 3 dies de diàleg per a encarar el futur. Els espais de la pedagogia avui
Seminaris de la Societat Catalana de Pedagogia,
SCP 30 anys, 3 jornades. Els espais actuals de la pedagogia
A la seu de l’IEC, c/ Carme 47, BCN. De 18 a 21 h.
Inscripció invitacions obertes: Trametre un e-mail a <pere.marques@uab.cat>
PROGRAMA
DIMECRES 26 DE NOVEMBRE
Presidència Joandomènech Ros, president de l’Institut d’estudis Catalans i presentació Martí Teixidó, president de la SCP
18:00 – 18:55. Breu recorregut pels 30 anys de la SCP. SCP de 1984 a 2014. Homes i dones dedicats a l’educació es varen constituir en societat per “propugnar, impulsar i aplegar alta investigació educativa en les terres de llengua i cultura catalanes.” Socis, els pedagogs catalans i tots els qui hi siguin admesos per coincidir amb les finalitats. Una societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats amb un marcat caràcter plural. Fem presents els qui van emprendre la iniciativa i hem volgut donar veu a alguns dels que hi van dedicar temps amb generositat i als qui han pres el relleu en aquesta acció coral patrimoni de cooperació humana. No estem prou contents de l’educació i el debat és necessari però contribuïm al coneixement pedagògic que ha de guiar l’educació i ser escoltat en les decisions polítiques que l’han de regular.
Coordinació: Dolors Maura i Carme Amorós. Membres de la Junta SCP.
Realització tècnica: Graciamón
Presentació: Martí Teixidó, president de la SCP.
19:05 – 19:55. La institució escolar. Després de la família, la institució escolar és l’espai més influent en l’educació de les persones, desenvolupant processos sistemàtics de formació adreçats a l’assoliment d’unes finalitats prèviament establertes. Taula rodona: Trets d’identitat (currículum, sistemes pedagògics, cultura…) d’algunes de les nostres escoles de referència. Diferents camins cap a l’equitat i l’excel·lència. Quines són les claus del seu èxit?
Escola Virolai (Barcelona), Coral Regí, directora
Escola Súnion (Barcelona), Joan Puig, director
Institut-Escola Jacint Verdaguer (Sant Sadurní d’Anoia), Josep M. Esteve, director.
Escola Doctor Trueta (Viladecans), Agustí Martí, director.
Coordinació i presentació: Pere Marquès, vicepresident de la SCP.
20:05 – 21:00. Els espais del joc de l’oralitat. Cultura i etnotext. Altres mostres del patrimoni cultural. El poble ha anat construint el seu propi llenguatge i la particular forma d’expressió de les vivències. Aquestes fonts s’han convertit també en una forma d’identitat cultural que han marcat el nostre imaginari col•lectiu, la sonoritat de les paraules i la manera de donar un sentit al món que ens envolta Tal i com expressa Gabriel Janer Manila: «el text oral —l’etnotext— ha estat en la base, durant segles, del ritual que conduïa a la ficció, un joc obert al plaer del ritme i a la imaginació, amb els jocs de l’absurd, a aquells llenguatges que podríem relacionar amb el somni.»
Al llarg dels segles els parlants hem anat bastint unes tipologies lingüístiques dins de la literatura oral popular que han servit, a més d’entreteniment, com una forma social d’educació, d’aprenentatge de la riquesa de la llengua parlada (pronúncia, lèxic i sintaxi) i alhora per crear un imaginari col•lectiu que presentem breument agrupades a l’entorn dels jocs etnopoètics (onomatopeies, embarbussaments, endevinalles, cançonetes infantils, paremiologia, rondallística, … ), que afermen aquest sentit identitari i de transmissió de la cultura popular dels Països Catalans, atorgant aquesta importancia pedagògica que es mereixen.
Ponents: Ramon Bassa. Mestre, doctor en pedagogia, catedràtic d’Escola Universitària (de l’àrea de Didàctica i Organització Escolar a la Universitat de les Illes Balears. Ex-director del Servei Lingüístic de la UIB. Professor d’Habilitats lingüístiques a la primera infància. Membre de la Junta Directiva de la SCP.
Núria Rajadell. Membre de la Junta SCP. Doctora en Pedagogia. Professora a la UB.
Coordinació i presentació: Núria Rajadell. Membre de la Junta SCP.
DIMECRES 28 DE GENER DE 2015
Presidència Joan Mateo, Secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Ensenyament i Martí Teixidó, president de la SCP
18:00 – 18:55. Família i famílies associades. La família és la institució social més acceptada i alhora més desconcertada. De la família extensa de tres generacions de la societat agrícola es va passar a la família nuclear de la societat industrial que prometia deixar la mare a càrrec de la llar i els fills. Avui, en una societat de llibertats i de consum, amb horaris laborals molt diversificats de pare i mare o amb creixent nombre d’unitats monoparentals, la família no ofereix la seguretat imprescindible per a la criança i la primera educació tot i que la seva responsabilitat educativa no ha canviat tant com la seva estructura.
Tot i que la família és defensada des de tots els estaments socials, aquesta societat cada vegada més complexa que ens estem construint, no ofereix les condicions per a exercir el dret i complir el deure de les famílies de transmetre d’una manera natural i coherent, els hàbits bàsics de vida i la transmissió de valors humans.
Cal reconèixer la dificultat per part de les famílies de fer front a la seva indefugible responsabilitat educadora i participar en les activitats escolars dels fills i filles amb uns horaris i exigències laborals que ignoren les responsabilitats educatives
Viure de manera compromesa els processos propis de la comunitat educativa, es pot fer temptejant iniciatives de les associacions de pares i mares i també en forma de cooperació entre famílies que organitzades al servei d’una bona personalització i socialització dels infants, s’articulen per cobrir la logística i acompanyar les activitats artístiques, esportives o lúdiques.
Ponent: Carme Thió. Psicòloga. Assesora de Centres Educatius i Famílies en temes d’educació i infància i d’Ajuntaments en temes relacionats amb la gestió de serveis educatius municipals per a l’atenció de la infància de 0 a 3 anys. Responent: Carme Borbonés
Coordinació: Elena Venini i Carme Rider, secretària de la SCP.
Presentació: Elena Venini. Membre de la Junta SCP.
19:05 – 19:55. Agrupació religiosa i llibertat d’esperit. Estimular i compartir cosmovisió, biosentit, i esdevenir si mateix comprenent els altres com nos-altres, pluralisme necessari. L’experiència de viure, integral, oberta. Ètica personal de màxims.
Considerant la societat catalana actual. Tradició catòlica, esglésies reformades i de col·lectius ateus i lliurepensadors i presència de col·lectius de ciutadans d’altres cultures i confessions religioses. Allò que no podem passar per alt, que ha de ser considerat a l’educació escolar sens perjudici de les opcions familiars. Com ho podem presentar a l’educació primària (6-11 anys), a l’educació secundària 12-16 anys). Referència a propostes disponibles: UNESCO – AUDIR (Declaració cultura religiosa 2001) http://www.audir.org/ca/fons-documental-2/cat_view/9-declaracions; Otsiera, al servei del creixement interior, també d’infants http://www.otsiera.com/
Ponent: Francesc Torradeflot. Doctor en teologia, llicenciat en història de les religions. Professor estat d’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Tarragona. Professor de mística cristiana al Centre d’Estudis i Tradicions Religioses. Secretari de l’Associació per al Diàleg Interreligiós UNESCO.CAT
Coordinació i presentació: Martí Teixidó. President de la SCP.
20:05 – 21:00. Joventut: valors i llibertat. L’envelliment demogràfic de les societats desenvolupades ha portat des del segle XIX a la irrupció de ple en el nostre imaginari del concepte de joventut, aquell temps de la vida entre la infantesa i la maduresa en què es perfilen aquells valors que ens han de definir en l’edat adulta. Aquesta irrupció ha vingut lligada al desenvolupament científic de la pedagogia, que ha tingut en l’educació dels joves un dels llocs comuns més insondables: quines són les formes i vies de descoberta dels valors en dipòsit que menen els nostres joves a la civilització? Quins els mites que configuren i han de configurar la nostra polis? Si viure en l’àmbit de les finalitats ens fa lliures, quines són els fins i els valors que els han d’alliberar? Qui ha de fer aquesta tria?
Ponent: Joan Manuel del Pozo. Doctor en Filosofia, professor de la Universitat de Girona, on explica filosofia antiga i ètica aplicada a diverses formes d’acció social, i director de l’Observatori d’Ètica Aplicada a l’Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària. Responent: Jaume Trilla
Coordinació i presentació: Josep Palau, membre de la Junta SCP.
DIMECRES 18 DE MARÇ
Presidència Josep González-Agàpito, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, delegat de l’IEC, Martí Teixidó, president de la SCP i Carme Ortoll, Directora General de Primària del Departament d’ Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
18:00 – 18:55. Televisió i Internet. El segle XXI ha començat ben marcat pels grans canals d’informació que la tecnologia ha posat al nostre abast. Si en aquest camp, al llarg del segle XX, es va donar un pas decisiu amb la generalització -primer- de la ràdio i -després- de la televisió, en el present segle ha vingut a canviar substancialment el panorama de la Humanitat la irrupció d’internet i totes les aplicacions i possibilitats que se’n desprenen.
No hi ha dubte que aquestes tecnologies de la informació i de la comunicació han arribat per quedar-se, com en el passat ho han fet la ràdio o la televisió. Ara bé, quina és la millor manera d’aprofitar-ho en l’entorn educatiu? Quins són els interrogants oberts en aquest camp? Quines són els principals corrents pedagògics en aquest àmbit? La ponència “Televisió i Internet” tractarà de posar llum sobre ombres en aquest apassionant entorn.
Ponent: Jordi Vivancos Martí. Pedagog, Cap de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Coordinació i presentació: Xavier Ureta, membre de la Junta SCP.
19:05 – 19:55. Escola, entorn i ciutadania: balanç d’experiències i perspectives de futur. Un dels fenòmens que sens dubte ha marcat els darrers trenta anys d’educació al nostre país ha estat el fenomen de la immigració i l’atenció a l’accés i procés d’escolarització de tot l’alumnat. El present mòdul, de la mà de persones expertes i del testimoni d’experiències reeixides en aquest àmbit es proposa centrar el tema tot fent una anàlisi del camí fet, amb les seves llums i les seves ombres, mirar cap al futur tot nodrint-nos de la bona feina feta a diferents racons de la nostra geografia.
Ponent: Antoni Tort i Bardolet. Doctor en Pedagogia. Professor titular del Departament de Pedagogia de la Facultat d’Educació Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i Director de l’Escola de Doctorat de la mateixa universitat
Coordinació i presentació: Antoni Portell i Llorca, membre de la Junta SCP.
20:05 – 21:00. Natura, joc, esport, club/esplai. La vida manté el vincle amb la natura. El bios es desenvolupa en la natura: sensació symbolisme, admiració, sincretisme, racionalitat i sensibilitat. Del joc creatiu al joc esportiu reglamentat. Entre competència i competició. Unitat i diversitat de gènere social. Lleure, amistat, aventura, descoberta, creació, agrupació.
Ponent:Teresa Tilló Dra. Teresa Tilló Barrufet
Catedràtica de Didàctica de les Ciències a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona.
Ha estat Directora del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i la Matemàtica.
Autora de textos de la seva especialitat, ha investigat i publicat sobre el medi natural del campus Mundet.
També va col·laborar amb Lluís Busquets en el Projecte de Ciències 6-18.
És membre de la Societat Catalana de Pedagogia
Coordinació i presentació Joan Mallart.
SCP Seminaris 30 anys – programa de mà.pdf
GALERIA D’IMATGES:
1a Jornada (26 de novembre de 2014)
2a Jornada (28 de gener de 2015)
3a Jornada (18 de març de 2015)
X Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a l’ UCE de Prada
«L’ensenyament de les llengües en països romànics.
Plurilingüisme personal. Multilingüisme social»
Ho ha organitzat: la Delegació territorial de l’IEC a Perpinyà i la Societat Catalana de Pedagogia (Institut d’Estudis Catalans)
Dies: 18 i 19 d’agost. Sis sessions amb un total de dotze hores.
Intenció i finalitat de la trobada de setze experts: Encara ensenyem català, castellà i anglès (o català, francès i anglès) com a llengües diferents, que ho són, però sense aprofitar les coincidències i marcar les diferències. Això ajudaria a fer una xarxa sinàptica més organitzada i funcional de les tres, quatre o més llengües apreses.
A vegades la didàctica de la llengua estrangera ha estat més renovada que la de les llengües d’ús al territori. En canvi, els continguts de la llengua estrangera acostumen a repetir-se en tòpics convencionals, necessaris, reduïts a la vida domèstica. El pragmatisme ha conduït a un aprenentatge instrumental de la llengua i actualment és poc habitual aquella orientació d’ensenyar la llengua i la cultura o civilització que li és pròpia.
informació al web de la Universitat Catalana d’Estiu.
informació al web de l’Institut d’Estudis Catalans
Justificació
Encara ensenyem català, castellà i anglès (o català, francès i anglès) com a llengües diferents, que ho són, però sense aprofitar les coincidències i marcar les diferències.Això ajudaria a fer una xarxa sinàptica més organitzada i funcional de les tres, quatre o més llengües apreses. La pràctica generalitzada de mestres o professors especialitzats en l’ensenyament d’una llengua desaprofita la transferència i un aprenentatge actiu de descoberta pròpia amb associacions per comparació i diferenciació. D’altra banda molts errors es podrien corregir millor si el professor tingués en compte que són resultat d’aplicar fonètica, significat o ordre del discurs de la llengua amb la què està pensant l’alumne.
A vegades la didàctica de la llengua estrangera ha estat més renovada que la de les llengües d‘ús al territori. En canvi, els continguts de la llengua estrangera acostumen a repetir-se en tòpics convencionals, necessaris, reduïts a la vida domèstica. El pragmatisme ha conduït a un aprenentatge instrumental de la llengua i actualment és poc habitual aquella orientació d’ensenyar la llengua i la cultura o civilització que li és pròpia. La llengua estrangera adquirida no s’aplica de manera funcional a l’aprenentatge.
Amb l’accés a internet, avui moltes llengües poden ser usades funcionalment per a aprenentatge de la ciència i per als estudis socials. No solament en forma escrita sinó en reproduccions orals d’enregistraments audio-video-digitals. Poden ser llengües d’estudi sense moure’s del propi país.
L’ensenyament de llengua estrangera és fa de manera uniforme per a tots els alumnes sense considerar aptituds diferenciades que són importants en grups de 25 o 30 alumnes i encara més si alguns d’ells es distancien molt perquè segueixen cursos extraescolars o cursos d’estiu a l’estranger per garantir una competència efectiva. En tot cas, és del tot necessari que el primer aprenentatge d’una llengua estrangera, la seva oralitat i musicalitat, es faci en grup col•loquial reduït que no excedeixi de 15 o 18 alumnes.
Els esforços fets els darrers anys anticipant l’edat d’ensenyament de la llengua estrangera de l’edat dels 11 als 8 anys, i dels 8 als 3 anys no han aportat una millora general de l’aprenentatge i en alguns casos han arribat a avorrir els alumnes que venen a sentir les mateixes estructures d’un any a l’altre, que saben paraules i potser entenen però no parlen la llengua. L’anticipació de la llengua anglesa s’ha fet alhora que l’aprenentatge del català, la llengua territorial per a tots els alumnes i pot haver quedat totalment de banda el castellà, la llengua familiar de molts infants que han emprat en les seves comunicacions espontànies.
Necessitat
L’àrea geogràfica de les llengües romàniques, una gran part de la Unió Europea, dibuixa un mapa de llengües que és una oportunitat per copsar la diversitat de ben jovenets i alhora identificar tantes coincidències que faciliten l’aprenentatge. (El mateix es pot fer en l’àrea anglo-germànica). Avesats a la identificació i discriminació amb llengües pròximes, el pas a una llengua encara més diferent com és l’anglès que també és present als mitjans de comunicació, serà tasca fàcil.
El coneixement de com es configuren les xarxes sinàptiques a partir de l’ús funcional de les llengües aconsella programar-les de manera que es produeixi la màxima i millor transferència. Un aprenentatge per proximitat pot facilitar les memoritzacions comunes i el pas d’una al altra llengua.
Des d’una perspectiva d’intel•ligències múltiples, sense renunciar a cap d’elles per a cap infant o jove, cal donar marge i amplitud als qui mostren aptitud lingüística i no atabalar els qui d’entrada mostren aptituds diferenciades d’altre caire. En llengües, potser més que en cap altre aprenentatge per la dimensió comunicativa, es pot tenir una base comú però serà positiu per als més avançats igual que per als més endarrerits estar en grups relativament homogenis per crear millor interacció i perquè ningú tendeixi a inhibir-se. Segons l’edat dels alumnes, caldrà modular el nombre de components del grup d’aprenentatge.
Oportunitat
La Universitat Catalana d’Estiu de caràcter transfronterer aplega parlants de llengua catalana en les seves variants així com parlants en la seva major part clarament bilingües, sigui per llengües d’Estat o per llengües pròpies minoritzades. Amb llengua la comuna, el català amb els parlars propis, tots són competents en altres llengües: francès, castellà, italià, occità, aranès i hom veu avui necessari l’anglès com a llengua transnacional i l’alemany com a llengua amb gran patrimoni cultural…
Alguns professors i experts que ja seran presents a la UCE i d’altres que poden ser convidats poden constituir-se en seminari per a fonamentar i definir un model d’ensenyament de llengües aplicable a l’àrea romànica per a desenvolupar la competència plurilingüe. és una oportunitat magnífica de cooperació interdisciplinària: neurociència, neurolingüística, sociolingüística, romanística, didàctica, pedagogia i organització escolar. S’han fet contactes per convidar experts estudiosos i professionals de les diferents disciplines i de les diverses parles per configurar un seminari de diàleg i debat pluridisciplinari que garanteixi una fonamentació científica.
És necessari posar a disposició de mestres i professors un model prou clar i adaptable a cada context, prou fonamentat en la ciència que doni criteris per a la presa de decisions en l’articulació de l’aprenentatge de les diverses llengües, tres per a tots els alumnes i més de tres per als qui mostren alta competència en llengua. Tanmateix cal donar orientacions per a articular l’aprenentatge de les diverses llengües segons edat dels alumnes i ordre d’introducció segons l’entorn sociolingüístic i incorporant com un valor més d’activar la competència escoltant infants o joves de llengües familiars minoritàries que aprendran el català i més llengües. En tot cas, ja és temps que els mestres i professors, tots, es mostrin competents en diverses llengües i aprenents interessats en llegir, escoltar i comprendre altres llengües abans no s’arribi a parlar-les amb seguretat.
Disseny del seminari d’experts
El seminari aplega en diàleg multidisciplinari un grup d’experts als qui es convida a fer una aportació inicial segons la seva especialitat i participar en el conjunt del debat. Per això s’organitza de manera intensiva, una tarda i un dia, amb participants de les diverses procedències. Uns participants garanteixen la fonamentació científica del model d’ensenyament de llengües plurilingüe; d’altres contribueixen al disseny del model i a donar normes per a la intervenció pedagògica segons les variables de diferents contextos.
Interessats potencials als qui caldria arribar:
Escoles amb programa plurilingüe: Calandreta, Arrels, La Bressola, Vald’Aran
Impulsors del programa Euromania, aprenentatge de ciències en set llengües romàniques, i escoles que l’apliquen.
Coordinadors: Dr. Martí Teixidó, president de la Societat Catalana de Pedagogia, impulsor del seminari.
Dr. Joan Becat, delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà, organitzador de les diades IEC a la Universitat Catalana d’Estiu.
PROGRAMA RESUMIT
1. Neurolingüística. Configuració de xarxes sinàptiques. Superposicions i distàncies en diverses llengües. Desenvolupament cognitiu i llenguatge-pensament
per Josep-Maria Espadaler (neurofisiòleg, Hospital del Mar) i Ramon Bassa (pedagogdidacta, Universitat de les Illes Balears i SCP)
2. Sociolingüística. Llengua familiar, llengua territorial, llengües en contacte
per Vicent Pascual (filòleg, Escola Valenciana, IEC) i Alà Baylac-Ferrer (filòleg, Institut Franco-Català Transfronterer, Universitat de Perpinyà Via Domícia)
3. Les llengües romàniques i transferència d’aprenentatge. EuroComRom. Euromania
per Tilbert Stegmann (filòleg. Institut Goethe de Frankfurt, EuroComRom), Patrici Baccou director d’Aprene de es escoles occitanes amb Felip Hammel de la xarxa de formació en llengües regionals i Francesc Ballone (filòleg, Universitat de Sàsser-l’Alguer, IEC)
4. Didàctica de la competència plurilungüe. Transferència d’aprenentatge i llengua comparada per Joan Mallart (pedagog didacta, Universitat de Barcelona, SCP), Maite Bayo (mestra d’escola aranesa) i Rossend Arenys (inspector d’escola andorrana), exemples d’ensenyamentplurilingüe.
5. Pedagogia. Diàgnòstic de competència i pronòstic. El Termòmetre Lingüístic
per Josep-Lluís González (filòleg, British School of Barcelona, SCP) i Carme Rider (mestra de programes plurilingües, SCP)
6. Educació social. Diversitat lingüística. Tractament de les llengües minoritàries. Gust per les llengües i voluntat de comunicar-se per Joan Becat (geògraf, Centre Recerques i Estudis Catalans, Universitat de Perpinyà Via Domícia, IEC), Núria Santaulària (Equip LICS a Terrassa, assessora d’aules d’acollida d’alumes migrants nouvinguts) i Martí Teixidó (pedagog, Inspecció d’Educació, SCP),
Document ressenya de la Jornada.pdf
Fotografia dels participants en el seminari.
D’esquerra a dreta. De baix a dalt: Martí Teixidó, Núria Santaulària, Ramon Bassa, Felip Hammel, Carme Rider, Francesc Ballone, Tilbert Stegmann, Vicent Pascual, Patrici Baccou, Joan Becat, Josep-Lluís González, Josep-Maria Espadaler, Maite Bayo i Joan Mallart.
Altres fotografies de la Jornada
Imatge dels assistents durant la presentació de Felip Hammel
Francesc Ballone durant l a seva intervenció.
Martí Teixidó i Joan Becat durant la intervenció del darrer.
Tibert Stegmann durant la seva presentació.
A l’esquerra Martí Teixidó
SEMINARI D´HIVERN 2014
L´ADQUISICIÓ DE LA COMPETÈNCIA PLURILINGÜE
De la fonamentació científica a la pràctica escolar
Esdevingut els dies 29 i 30 de gener de 2014
a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans
Documents a l’abast:
- Competència lingüística dels joves de Catalunya als 16 anys
- Competència lingüística dels joves de Catalunya en finalitzar l’escolarització obligatòria. Presentat per Joan Estruch i Míriam Margalef del Consell Superior d’Avaluació de l’Educació de Catalunya.
- Fotografies dels participants
- Enregistrament vídeo (properament)
Aquesta proposta formativa compta amb el suport del Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
i està reconeguda amb una acreditació de deu hores per al professorat assistent.
El mes d’octubre passat, i en el marc de la jornada inaugural del curs 2013-2014, la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va obrir el tema de l’ensenyament de llengües sobre el qual està treballant un equip per a l’elaboració d’una prova de competència lingüística amb infants de cinc anys que s’experimentarà a partir del gener del 2014.
Per tal de seguir aprofundint entorn de l’adquisició de la competència plurilingüe com una estratègia educativa, social i econòmica que ha de partir de la realitat sociolingüística de Catalunya i caminar cap a la Unió Europea, el Seminari d’Hivern d’enguany també tractarà aquesta temàtica.
A partir de ponències encarregades a experts, de debats i d’intercanvis d’experiències entre professionals, aplegarem intervencions que abordaran des de la fonamentació neurolingüística fins a la sociolingüística, i presentarem propostes pedagògiques diversificades i models didàctics que actualment estan contribuint a la transformació de l’aula.
Vegeu el programa en format PDF ProgramaSemhivern2014H
Inscripció oberta a tothom i gratuïta.
En cas que les sol.licituds superin la capacitat de la sala, els socis tindran preferència.
Per assistir a les Jornades, cal fer sol.licitud d´inscripció al següent enllaç http://www.iec.cat/jornades/pedagogia2014.asp
També ho podeu fer enviant un correu al´adreça de correu scp@iec.cat o al telèfon 935529102.
Pedagogia i ètica, baròmetre en temps de crisi
Gemma Pasqual