Presentació de la tesi d’Aida Ribot Bencomo (UCSD)

Dijous 10 de juny a les 11:00h la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS) organitza una presentació de la tesi doctoral d’Aida Ribot Bencomo, de la Universitat de Califòrnia a San Diego, sobre la relació entre el fenomen casteller i el cos, la llengua i les identitats a Catalunya.

Aquesta presentació s’inscriu en el cicle «Noves tesis en sociolingüística catalana», amb què la SOCS ofereix una plataforma de difusió dels resultats de les recerques de doctorat en sociolingüística fetes des dels territoris de llengua catalana o sobre la llengua catalana.

L’acte es podrà seguir en línia; Aquí teniu l’enllaç per la sessió del dia 10 de juny:

https://us02web.zoom.us/j/84271470090?pwd=YnRUaWFVSWN6L2tyV2FpMWdJNFppUT09

ID de reunió: 842 7147 0090
CA: kg6J94

“Entre la inundació del catanyol i la sequera del purisme: reflexions sobre la qualitat de la llengua en un context de subordinació lingüística”

Diàlegs sociolingüístics III. Isidor Marí i Esteve Valls, moderats per en Joan Costa Carreras
Dimecres, 26 de maig a les 18:00, hora de Barcelona.

Isidor Marí Professor jubilat de la UOC i membre de la Secció  Filològica

Esteve Valls Universitat Internacional de Catalunya

La qüestió “de la qualitat de la llengua” és latent en la catalanofonia com en altres comunitats lingüístiques i periòdicament adquireix el rang de controvèrsia pública. Ho avalen les seccions fixes als mitjans de comunicació i revistes, però sobretot articles, entrevistes, llibres, manifestos i discussions a les xarxes socials. Sembla que en els últims mesos ens trobem en un moment de problematització d’aquesta qüestió. És per aquesta raó que la Junta de la Societat Catalana de Sociolingüística Catalana (SOCS) ha cregut convenient organitzar un diàleg sobre la qualitat de la llengua actualment.

La qüestió de la qualitat de la llengua es pot relacionar amb el desig que el 1968 Uriel Weinreich, William Labov i Marvin L. Herzog formulen:

  • “We want a theory to explain the manner in which the linguistic structure of a complex community is transformed in the course of time so that, in some sense, both the language and the community remain the same, but the language acquires a different form” (Weinreich, Labov i Herzog: “Empirical foundations for a theory of Language change”, 1968: 102; http://mnytud.arts.unideb.hu/tananyag/szoclingv_alap/wlh.pdf).

També hi té a veure la definició de purisme que dona el 1991 George Thomas com ”the manifestation of a desire on the part of a speech community (or some section of it) to preserve a language from, or rid it of, putative foreign elements or other elements held to be undesirable (including those originating in dialects, sociolects and styles of the same language)” (Thomas, 1991: 12).

Per a tancar el seu emmarcament acadèmic, cal tenir en compte la següent afirmació, el 2020, de Miquel Àngel Pradilla:

  • “Encongiment territorial, retracció dels usos, contracció del sistema estilístic i interferència ¬estructural i de connotacions¬ de la llengua dominant són característiques que situen la llengua catalana en una clara situació de subordinació lingüística. Prendre consciència que […] es troba immersa en una dinàmica comunicativa deficitària, amb intensitats diferents segons la regió, hauria de guiar les decisions que es prenen en l’àmbit de la planificació de corpus.” (Pradilla, 2020: 89).

A partir d’aquestes tres citacions, la SOCS ha demanat a Isidor Marí i a Esteve Valls que contestin dues preguntes: (1) com pot canviar el català sense deixar de ser la mateixa llengua?, i (2) com pot canviar la catalanofonia sense deixar de ser la mateixa comunitat lingüística?
Ho faran en sengles intervencions de 20 minuts cada un. Després d’uns 45 minuts de diàleg entre ells, s’obrirà un torn obert al públic connectat perquè hi pugui intervenir. Moderarà l’acte Joan Costa Carreras (vocal de la SOCS).

Per a assistir a la sessió, caldrà haver llegit els documents següents, dels quals hauran partit els ponents:

Maresma, Assumpció (23.01.2021). “Jem Cabanes: «Que tinguem tanta por d’ésser qui som és ben bé la marca de l’esclau». Entrevista amb el responsable del llibre d’estil de VilaWeb, que explica per què sense llengua no hi ha país.” [Accessible a https://www.vilaweb.cat/noticies/jem-cabanes-que-tinguem-tanta-por-desser-qui-som-es-ben-be-la-marca-de-lesclau/]

Marí, Isidor (2015). “Entre la norma en ús i les propostes normatives: recerca, vehiculació, implantació”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 25, p. 141-151. DOI: 10.2436/20.2504.01.96. [Accessible a http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/viewArticle/83240.]

Rodríguez Mariné, Maria (23/01/2021). “¿Però què coi s’empatollen els joves? Els adolescents necessiten un argot propi per afirmar la seva identitat, però fins a quin punt cal que sigui una llengua tan interferida?” [Accessible a https://www.ara.cat/dossier/coi-s-empatollen-joves_130_3113482.html]

Valls, Esteve (2009). “Ressenya de Goretti Sanmartín Rei. Nos camiños do entusiasmo. Calidade da lingua e planificación. Vigo: Xerais, 2009, 175 pàg.” Revista de Llengua i Dret, núm. 52, p. 557-561. [Accessible a http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/2313.]_

Les persones assistents podran demanar certificat d’assistència (previs controls reglamentaris).
El formulari d’inscripció és a l’enllaç https://forms.gle/Z4KsS1mxPcQitrg79.

Bibliografia citada

  • Pradilla, Miquel Àngel [Universitat Rovira i Virgili. Institut d’Estudis Catalans] (2020). “Comunicació vs. demarcació. La modelització de la varietat formal de la llengua catalana.” A: Cabré, Maria Teresa; Güell, Monique [ed.] (2020). Norma i diversitat lingüística: la gestió normativa en contextos pluricèntrics: francofonia i catalanofonia = Norme et diversité linguistique: la gestion normative dans des contextes pluricentriques: francophonie et catalanophonie. Barcelona; Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica; Sorbonne Université. Centre d’études catalanes, p. 75-97.
  • Thomas, George (1991). Linguistic purism. New York: Longman
  • Weinreich, Uriel; Labov, William; Herzog, Marvin L. (1968). “Empirical foundations for a theory of language change”. Lehman, Winfred P.; Malkiel, Yakov [ed.] (1968). Directions for historical linguistics. Austin: University of Texas Press, p. 95-195.

 

Publicat el número 31 de Treballs de Sociolingüística Catalana

Acaba de sortir el número d’enguany de la revista de la SOCS. Aquest cop la secció temàtica està dedicada al tema “L’estandardologia comparada: teoria i pràctica”.

Recordeu que la revista és en accés obert i podeu per tant accedir gratuïtament al text complet en diversos formats.

 

Sumari

Llindar PDF
Emili Boix-Fuster 9-10

Secció monogràfica. L’estandardologia comparada: teoria i pràctica

Introducció PDF
Joan Costa Carreras, Carla Amorós Negre 13-14
Invitació al pluricentrisme. Notes per a l’estudi d’una llengua pluricèntrica en conflicte PDF
Josep Àngel Mas Castells 15-30
Sobre la concepció de l’estàndard en paratextos de gramàtiques : les introduccions PDF
Laia Benavent Llinares 31-45
Estudi comparatiu del marcatge diferencial d’objecte en situacions de contacte lingüístic (català-espanyol i basc-espanyol) PDF
Anna Pineda, Ane Odria 47-62
Dinâmicas normativas e espaços linguísticos : contrastes e interseções na construção do português e do espanhol PDF
Xoán Carlos Lagares 63-79
Processos d’estandardització: els casos de l’eusquera i del gallec PDF
Miren Azkarate, Elixabete Pérez Gaztelu 81-94
Diasistematicitat vs. pluricentrisme. Una aproximació a la lingüística de les varietats alemanya PDF
Miquel Àngel Pradilla Cardona 95-113

Secció Miscel·lània

La transmissió de les llengües filipines a Catalunya PDF
Pere Comellas Casanova, Maria Carme Junyent Figueras 117-136
Els casos clínics en català: vitalitat i propostes PDF
Adéla Koťátková 137-147
Transferències lingüístiques castellà-català: un estudi de disponibilitat lèxica a Lleida PDF
Maribel Serrano Zapata 149-164
Usos lingüístics i consum cultural en català dels joves de les Illes Balears: tres fonts de dades en relació PDF
Xisca Castell, Joan Melià, Maria del Mar Vanrell 165-190
Diferencialisme lingüístic a les Illes Balears: actors, discurs i evolució PDF
Ivan Solivellas 191-206

Ressenyes

The legal recognition of sign languages: Advocacy and outcomes around the world, de De Meulder, Murray i Mckee, per Raquel Veiga Busto PDF
Raquel Veiga Busto 209-212
La normalización social de las lenguas minoritarias: Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial, de Javier Giralt i Francho Nagore PDF
Esteve Valls 213-219
Family multilingualism in medium-sized language communities, d’Albert Bastardas-Boada, Emili Boix-Fuster i Rosa M. Torrens-Guerrini PDF
Brauli Montoya Abat 220-224
From language shift to language revitalization and sustainability: A complexity approach to linguistic ecology, d’Albert Bastardas-Boada PDF
Nicola Vaiarello 225-227
Manual of standardization in the Romance languages, de Franz Lebsanft i Felix Tacke PDF
Jordi Ginebra 228-231
El castellà, la llengua del costat, d’Enric Gomà PDF
Emili Boix-Fuster 232-234
Signs of difference: Language and ideology in social life, de Susan Gal i Judith T. Irvine PDF
Emili Boix-Fuster 235-236

Notes

Entrevista a Melissa G. Moyer PDF
Emili Boix-Fuster 239-244

Memòria

Memòria d’activitats del 2020 PDF
247-250

 

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració