“Entre la inundació del catanyol i la sequera del purisme: reflexions sobre la qualitat de la llengua en un context de subordinació lingüística”

Diàlegs sociolingüístics III. Isidor Marí i Esteve Valls, moderats per en Joan Costa Carreras
Dimecres, 26 de maig a les 18:00, hora de Barcelona.

Isidor Marí Professor jubilat de la UOC i membre de la Secció  Filològica

Esteve Valls Universitat Internacional de Catalunya

La qüestió “de la qualitat de la llengua” és latent en la catalanofonia com en altres comunitats lingüístiques i periòdicament adquireix el rang de controvèrsia pública. Ho avalen les seccions fixes als mitjans de comunicació i revistes, però sobretot articles, entrevistes, llibres, manifestos i discussions a les xarxes socials. Sembla que en els últims mesos ens trobem en un moment de problematització d’aquesta qüestió. És per aquesta raó que la Junta de la Societat Catalana de Sociolingüística Catalana (SOCS) ha cregut convenient organitzar un diàleg sobre la qualitat de la llengua actualment.

La qüestió de la qualitat de la llengua es pot relacionar amb el desig que el 1968 Uriel Weinreich, William Labov i Marvin L. Herzog formulen:

  • “We want a theory to explain the manner in which the linguistic structure of a complex community is transformed in the course of time so that, in some sense, both the language and the community remain the same, but the language acquires a different form” (Weinreich, Labov i Herzog: “Empirical foundations for a theory of Language change”, 1968: 102; http://mnytud.arts.unideb.hu/tananyag/szoclingv_alap/wlh.pdf).

També hi té a veure la definició de purisme que dona el 1991 George Thomas com ”the manifestation of a desire on the part of a speech community (or some section of it) to preserve a language from, or rid it of, putative foreign elements or other elements held to be undesirable (including those originating in dialects, sociolects and styles of the same language)” (Thomas, 1991: 12).

Per a tancar el seu emmarcament acadèmic, cal tenir en compte la següent afirmació, el 2020, de Miquel Àngel Pradilla:

  • “Encongiment territorial, retracció dels usos, contracció del sistema estilístic i interferència ¬estructural i de connotacions¬ de la llengua dominant són característiques que situen la llengua catalana en una clara situació de subordinació lingüística. Prendre consciència que […] es troba immersa en una dinàmica comunicativa deficitària, amb intensitats diferents segons la regió, hauria de guiar les decisions que es prenen en l’àmbit de la planificació de corpus.” (Pradilla, 2020: 89).

A partir d’aquestes tres citacions, la SOCS ha demanat a Isidor Marí i a Esteve Valls que contestin dues preguntes: (1) com pot canviar el català sense deixar de ser la mateixa llengua?, i (2) com pot canviar la catalanofonia sense deixar de ser la mateixa comunitat lingüística?
Ho faran en sengles intervencions de 20 minuts cada un. Després d’uns 45 minuts de diàleg entre ells, s’obrirà un torn obert al públic connectat perquè hi pugui intervenir. Moderarà l’acte Joan Costa Carreras (vocal de la SOCS).

Per a assistir a la sessió, caldrà haver llegit els documents següents, dels quals hauran partit els ponents:

Maresma, Assumpció (23.01.2021). “Jem Cabanes: «Que tinguem tanta por d’ésser qui som és ben bé la marca de l’esclau». Entrevista amb el responsable del llibre d’estil de VilaWeb, que explica per què sense llengua no hi ha país.” [Accessible a https://www.vilaweb.cat/noticies/jem-cabanes-que-tinguem-tanta-por-desser-qui-som-es-ben-be-la-marca-de-lesclau/]

Marí, Isidor (2015). “Entre la norma en ús i les propostes normatives: recerca, vehiculació, implantació”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 25, p. 141-151. DOI: 10.2436/20.2504.01.96. [Accessible a http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/viewArticle/83240.]

Rodríguez Mariné, Maria (23/01/2021). “¿Però què coi s’empatollen els joves? Els adolescents necessiten un argot propi per afirmar la seva identitat, però fins a quin punt cal que sigui una llengua tan interferida?” [Accessible a https://www.ara.cat/dossier/coi-s-empatollen-joves_130_3113482.html]

Valls, Esteve (2009). “Ressenya de Goretti Sanmartín Rei. Nos camiños do entusiasmo. Calidade da lingua e planificación. Vigo: Xerais, 2009, 175 pàg.” Revista de Llengua i Dret, núm. 52, p. 557-561. [Accessible a http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/2313.]_

Les persones assistents podran demanar certificat d’assistència (previs controls reglamentaris).
El formulari d’inscripció és a l’enllaç https://forms.gle/Z4KsS1mxPcQitrg79.

Bibliografia citada

  • Pradilla, Miquel Àngel [Universitat Rovira i Virgili. Institut d’Estudis Catalans] (2020). “Comunicació vs. demarcació. La modelització de la varietat formal de la llengua catalana.” A: Cabré, Maria Teresa; Güell, Monique [ed.] (2020). Norma i diversitat lingüística: la gestió normativa en contextos pluricèntrics: francofonia i catalanofonia = Norme et diversité linguistique: la gestion normative dans des contextes pluricentriques: francophonie et catalanophonie. Barcelona; Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica; Sorbonne Université. Centre d’études catalanes, p. 75-97.
  • Thomas, George (1991). Linguistic purism. New York: Longman
  • Weinreich, Uriel; Labov, William; Herzog, Marvin L. (1968). “Empirical foundations for a theory of language change”. Lehman, Winfred P.; Malkiel, Yakov [ed.] (1968). Directions for historical linguistics. Austin: University of Texas Press, p. 95-195.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Activitats programades
  • No hi ha novetats
Pàgina del 40è aniversari
Administració