Declaració de la SOCS sobre el document de plurilingüisme

La junta de la Societat Catalana de Sociolingüística ha aprovat de fer pública una declaració sobre el seu parer en relació al document del model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya que va fer públic la conselleria d’educació el passat mes d’octubre. Aquest és el text consensuat. Per a consultes i aclariments, podeu contactar amb el president de la SOCS, Joan Pujolar: jpujolar @ uoc.edu

DECLARACIÓ

La junta de la SOCS ha vist amb molt d’interès la proposta del Departament d’Ensenyament presentada amb el document “El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural”. La SOCS com a entitat acull persones amb perfils i sensibilitats diverses sobre com haurien de ser les polítiques lingüístiques tant en general, com en els casos particulars dels països de llengua catalana. Des d’aquesta perspectiva, no tindria sentit que la societat s’adherís a un document com aquest, ja que l’objecte de la SOCS no és la mobilització política, sinó l’estudi i deliberació de molts dels aspectes que el document desenvolupa.

Amb tot, hem rebut aquesta iniciativa com un gest valent i seriós d’abordar els reptes socials contemporanis que afecten els usos socials de les llengües i que interpel·len especialment les institucions educatives. Segons la nostra interpretació, el document no proposa canvis en els estatus legals del català i del castellà, sinó que fa consideracions sobre l’aplicació dels marcs legals i normatius existents. En aquest sentit, l’aspecte més desenvolupat són les reflexions sobre els objectius d’aprenentatge i les maneres de traduir-los en l’organització dels centres i en la pràctica educativa. Encara que, vist així, pot semblar que la proposta tingui un abast limitat, els qui estudiem el tema sabem que, en matèria de política lingüística, el “com” a vegades és tan important com el “què”. Per tant, entenem que la iniciativa pot ser molt important si efectivament acaba marcant l’acció dels polítics, les persones de l’administració, progenitors, mestres i alumnes en el dia a dia del món de l’ensenyament.

Considerem encertades les raons que expressa el document per abordar el tema del plurilingüisme en l’educació: 1) que el plurilingüisme ha agafat centralitat en les societats contemporànies, 2) que el mateix es pot dir de la mobilitat de la gent, que ha convertit la diversitat social en la regla que ja no es pot tractar com a excepció; i 3) que les noves pedagogies centrades en l’estudiant afecten l’ensenyament i aprenentatge de les llengües de maneres que no es podien preveure quan l’actual sistema es va implantar (en què no hi havia, per exemple, internet). Hi ha una quarta raó que el document no anuncia tan explícitament, però que també aborda: que l’escola no només ha d’ensenyar les llengües, sinó que ha d’ensenyar a fer reflexionar i dialogar amb l’estudiant sobre com relacionar-se amb les llengües i facilitar que se les estimi i respecti totes.

Més enllà d’això, el document proposa unes pautes i principis d’actuació. En ha semblat molt lloable la voluntat d’incorporar la recerca i la reflexió més actuals en matèria d’ensenyament/aprenentatge de llengües i en multilingüisme. També remarquem l’adhesió al principi que les llengües s’aprenen en totes les disciplines acadèmiques i en tots els àmbits de la vida en general. Ens sembla encertat situar com a punt de partida el reconeixement del fet que la població escolar és lingüísticament i culturalment diferent, i que l’escola ha d’acollir i capitalitzar les diferències. El document també conté nombrosos exemples i propostes de com  projectar tots aquests principis en l’aula.

En tot cas, també volem subratllar que el document no assolirà per si sol els canvis que es proposen. El que farà que la nostra escola sigui plurilingüe i inclusiva serà el compromís continuat de tots els participants que hi hauran de posar el seu esforç i recursos. En especial, mestres i direccions d’escola necessitaran suport i acompanyament continuats no només per anar trobant les millors maneres de treballar amb els estudiants i entre ells, sinó també per sentir en tothora l’escalf de tots aquells que els hem encomanat una tasca tant important. I és des d’aquest punt de vista que la SOCS també es posa disposició de tothom per ajudar a fer realitat aquesta escola que tots necessitem i desitgem per al segle XXI.

Les condicions sociolingüístiques per a la implantació de la normativa

Dimecres, 12 de desembre a les 18:30

Sala Pi i Sunyer, Institut d’Estudis Catalans, C. Carme 47 de Barcelona

Joan Costa Carreras
Professor titular del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra

Joan Costa rebé el Premi Modest Reixach de Sociolingüística aquest any 2018 per l’article “Sobre el «marc de condicions sociolingüístiques favorables» per a la implantació de la normativa lingüística catalana”.

Durant la sessió presentarem el desenvolupament de la noció de marc de condicions sociolingüístiques favorables (MCSF). Aquest concepte (usat per Vila i Nogué, 2007) sembla imprescindible per al procés d’implantació de la normativa catalana. En normativa, la implantació significa que els destinataris aprenen, valoren i acaben usant les formes oficials proposades, un cop hi han estat exposats en un marc de condicions sociolingüístiques favorables. Aquest desenvolupament pretén que el concepte de MCSF sigui acadèmicament operatiu per formular hipòtesis sobre quins són els factors que influeixen en la implantació de la normativa catalana.

Per fer-ho es va partir de la concepció que es dona de la “sociolingüística catalana” al monogràfic de Treballs de Sociolingüística Catalana (2011) i de 3 treballs nostres. Seguint sistemàticament els capítols d’aquest monogràfic, es va analitzar quins factors podrien influir en la implantació de la normativa, seguint les tres primeres fases (selecció, codificació i difusió) de l’estandardització segons Haugen (1983). El resultat va ser la identificació de quines condicions sociolingüístiques són més rellevants per a cada fase de l’estandardització i de quines disciplines són les més pertinents per a l’avaluació de la implantació de la normativa. En dos treballs posteriors, també hem analitzat la introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana per tal d’avaluar la pertinència d’aquest protocol, tot aplicant-lo a la codificació que la GIEC (2016). A la sessió es farà un estat de la qüestió de tota aquesta línia de recerca.

 

 

Nous talents en Sociolingüística catalana (5)

Free photo 82976732 © creativecommonsstockphotos – Dreamstime.com

– Data i hora: Dijous 31 de gener de 2019, 16.30 h
– Lloc:  Universitat Pompeu Fabra. c/Roc Boronat, 138

Aula 52.429 – 4a planta edifici 52.

La SOCS segueix la sèrie iniciada el 2014 de sessions de difusió dels millors treballs de fi de grau i de màster que es presenten a les nostres universitats de tema sociolingüístic. En aquesta sessió, organitzada amb la col·laboració el Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, es presentaran els treballs següents:

Carla Collantes (TFG, UOC)

Encara ens calen cançons: música i normalització lingüística al País Valencià

Aquest treball incideix en dos aspectes principals: d’una banda, s’analitza la música en valencià des de la Nova Cançó fins a l’actualitat i, de l’altra, s’argumenta de quina manera els cantants i músics contribueixen a la normalització lingüística al País Valencià. La pregunta que té com a objectiu respondre aquest treball, per tant, també és doble: Quina és la situació actual de la música en valencià? De quina manera contribueix a la normalització lingüística? En aquest treball, les observacions del qual s’insereixen dins del marc d’investigació dels estudis de la sociolingüística, s’estudiarà la música en català al País Valencià. Metodològicament, es farà des de dos punts de vista: el quantitatiu i el qualitatiu. A més, les dades obtingudes mitjançant aquests dos procediments metodològics es completen amb les que aporten les diferents fonts bibliogràfiques consultades. Pel que fa a l’anàlisi quantitativa, s’ha elaborat una enquesta que s’ha enviat a més d’un centenar de cantants i músics a partir de la qual s’ha volgut obtenir-ne un perfil concret, així com diferents dades sociolingüístiques (edat, llengua primera, llengua d’ensenyament, lloc de naixement i de residència, etc.). S’han aconseguit setanta respostes que considerem que són una mostra suficientment significativa. Pel que fa a l’anàlisi qualitativa, s’han entrevistat en profunditat diferents agents culturals valencians per tal de reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la música en valencià. Es tracta de persones que són en part responsables d’aquesta eclosió musical i que, alhora, coneixen perfectament l’escena valenciana, fet que les converteix en veus totalment qualificades per a parlar-ne.

 

Camila Osorio van Isschot (TFG, UB)

“If I don´t defend my language, who will?: Teacher language policy in Barcelona public schools”

Since the end of Franco’s dictatorship in Spain, Catalonia has successfully launched programs of linguistic normalization that created immersion programs and made Catalan the predominant vehicular language of education. Recent demographic changes, however, are altering language dynamics in urban areas and perceptually fewer native Catalan-speaking students are attending public schools. As a result, language use in the classroom, both from teachers and students is becoming more Spanish-dominant. This paper seeks to examine this issue by understanding what language ideologies exist amongst public school teachers and what practices they use to promote Catalan use in the classroom. Using a qualitative methodology, a total of seven teachers were interviewed from three different schools in the Barcelona metropolitan area. Results showed that weak language policy from the school forces teachers to negotiate language use with practices that are inconsistent and ineffective. Nevertheless, all the teachers unanimously supported Catalan language-in-education policies and promoted bilingualism and multilingualism.

 

Amal Chugri Zaitouni Meddane (TFG, UPF)

L’arab marroquí de les noies de Catalunya: el perquè d’una realitat sociolingüísticament heterogènia

En una societat multilingüe com la catalana, les joves d’origen marroquí presenten un repertori lingüístic variat, amb llengües del país d’origen, de la societat d’arribada i d’estrangeres. D’entre aquestes, l’àrab marroquí és l’objecte central d’aquest estudi, per tal d’ampliar l’escassa recerca que hi ha sobre l’adquisició i transmissió de la llengua entre els membres d’aquest col·lectiu. Per entendre quins factors propicien i dificulten el manteniment o l’adquisició de la llengua s’han enquestat dos grups de noies d’origen marroquí: deu nascudes a Catalunya, i disset que van venir a la comunitat autònoma en la infància o preadolescència. També s’ha estudiat la relació entre les actituds lingüístiques i la construcció de la identitat gràcies a cinc entrevistes etnogràfiques semidirigides. A través d’una metodologia qualitativa i descriptiva s’han respòs les dues preguntes de recerca a l’anàlisi, que mostra que hi ha set factors que influeixen, positivament o negativament, en l’adquisició i transmissió de la llengua: 1) La transmissió lingüística intergeneracional inversa —quan les filles transmeten la llengua o les llengües als progenitors, 2) la relació amb la família del Marroc, 3) l’escolarització en edats primerenques, 4) l’exposició i producció en àrab marroquí, 5) la generació immigrant, 6) el rol tradicional de les mares, i 7) la jerarquia entre els germans. Les dades també mostren que les noies es posicionen de diferents maneres pel que fa a la seva identitat, a més, destaca una actitud positiva envers el manteniment de l’àrab marroquí per part de les que s’identifiquen amb la llengua. En darrer terme, l’estudi ha servit per explicar i donar a conèixer als lectors la situació sociolingüística de les joves a Catalunya.

 

Activitats programades

  • No hi ha novetats

Pàgina del 40è aniversari

Administració