Avui, 21 de març de 2017, l’Acadèmia de Ciències i Lletres de Noruega ha atorgat el premi Abel 2017 al professor Ives Meyer
“pel seu paper fonamental en el desenvolupament de la teoria matemàtica de les ondetes (wavelets)”.
La teoria de ondetes, és una evolució de l’anàlisi de Fourier, i permet escriure funcions “irregulars” via unes funcions simples que formen una base ortogonal. Aquestes funcions juguen el paper dels sinus i els cosinus en la Teoria de Fourier. Podem dir que el seu origen són els treballs experimentals als anys 70 del sesmòleg Jean Morlet en l’anàlisi de les dades provinents de les prospeccions del pretoli. Aquestes dades eren prou irregulars per què un tractament via l’anàlisi de Fourier clàssic dones resultats acurats. De fet Morlet estava interessat en el problema invers ja que volia recuperar “el senyal” a partir de les dades obtingudes.
Aquests primerencs treballs de Morlet van ser posteriorment desenvolupats per diferents matemàtics, entre ells per Ives Meyer, en el que avui coneixem com la Teoria d’Ondetes o “wavelets”. Aquesta teoria avui té aplicacions en àmbits tant diversos com l’anàlisi harmònica computacional, la compressió de dades, imatges mèdiques, reducció de soroll, telescopis, etc,
Per un anàlisi més acurat de la història (és interessant veure com va ser que el professor Ives Meyer es va interessar per les ondetes), i de les aportacions de Ives Meyer podeu consultar a la plana web del premi Abel: http://www.abelprize.no/.
Actualment Yves Meyer és professor emèrit a la École Normale Supérieure Paris-Saclay. Va néixer l’any 1939 i la seva infancia la va passar a la costa Tunisiana. L’any 1957 ingresà a la École Normale Supérieure de la rue d’Ulm. L’any 1966 va defensar la seva tesi doctoral a Strasbourg. Posteriorment va ser professor a la Université Paris-Sud i el 1995 va anar a l’ENS Cachan on va treballar al CMLA (Centre of Mathematics and its Applications) fins que el 2008 es va retirat formalment.
El premi atorgat, com dèiem, per l’Acadèmia de Ciències i Lletres de Noruega és una proposta del comitè Abel que es va reunir per darrer cop a l’Institut d’estudis Catalans, sota els auspicis de la Societat Catalana de Matemàtiques (http://abelinbcn.espais.iec.cat/).