1. Digitalització de la literatura matemàtica
Primera digitalització (escaneig)
Proposta del comitè d’especificacions tècniques, projecte DML, del novembre de 2002
— Escaneig:
Resolució mínima: 600 dpi, bitonal.
Correcció de defectes d’impressió evidents: texte tort…
Distribució de texte i marges uniforme en totes les pàgines de la revista.
— Tamany:
* mantenir l’original, retallant marges, o bé
* mantenir tamany original del text, i posar pàgines en el format ISO A* mínim que aquest permeti (mètode seguit per Gallica).
— Arxiu:
Cada pàgina escanejada es guarda com un fitxer, amb nom informatiu del contingut.
Formats d’imatge: de moment tiff, pnm. Sempre amb compressió de dades sense pèrdua d’informació.
Aquests fitxers gràfics haurien de ser accessibles al públic.
Segona digitalització (afegiment de metadades)
— Les metadades:
* Són informació sobre el texte: autor, editor, paraules clau, abstract…
* Faciliten la localització d’informació de manera manual o automàtica.
* Són idiosincràtiques: afinar-les depèn molt de cada disciplina cultural.
— El tresor dels matemàtics:
Les bases de reviews Mathscinet (1940-), Zentralblatt (1931-) i Jahresbuch (1868-1942).
— La segona digitalització:
* Identificació automàtica de l’article per reconeixement de la portada.
* Obtenció de la informació que falti a partir de les bases de reviews.
* Creació d’un fitxer multipàgina per cada article, format pdf o djvu, amb metadades completes i enllaç a Msc,Zbl.
— Informació addicional:
* Reconèixer i afegir enllaços a bibliografia citada.
* Reconeixement del text de l’article, que s’afegirà al fitxer pdf/djvu per a fer-hi cerques.
* Encara no es saben reconèixer les fórmules de manera automàtica (es podrà mai?).
Cost econòmic
— Preu:
* Depén de la qualitat de l’escaneig, i dels serveis afegits (reconeixement de metadades…).
* Models standard: de 0.50 a 2 euros/pàg.
— Finançament:
* Als EE.UU.: projecte JSTOR (fundació privada que s’autofinança cobrant l’accés).
* A Europa: projectes DML europeu i nacionals (finançats per ajuts públics).
* Opció dels pobres: el sistema “Mathster”.
2. Aspectes legals
— El dret de còpia dels articles:
Pertany a les revistes.
Dificultat (en els països de Dret Romà): dret de còpia escrita vs dret de còpia magnètica.
Dificultat (universal): les companyies de comunicació volen que la propietat intel·lectual sigui com la material.
A Europa: ha sortit una nova directiva El dret de còpia en la societat de la informació. S’està traspassant a les legislacions nacionals.
França: el projecte de digitalització NUMDAM demana a l’autor de cada article (a més de a la revista) el seu consentiment per la digitalització.
Alemanya: Projecte de llei d’implementació de la legislació europea al parlament, permetria a biblioteques i universitats fer còpies digitals dels seus fons (fair use), i posar-les a la Internet pels usuaris. Les editorials estan disconformes.
Espanya: pendents de legislar la nova directriu europea.
— Política de dret de còpia dels projectes de digitalització DML:
Respecte escrupolós i recerca de consens amb les revistes:
* Són una part imprescindible de la difusió de la recerca.
* A la llarga, la part més important del projecte DML serà la continuació de la difusió de la recerca en format compatible amb els del projecte.
— Sistema de llicències proposat: el moving wall
* Els articles són accessibles només als subscriptors els primers x anys de vida.
* Després són universalment accessibles.